Salut mental

Estrès: una epidèmia moderna?

La intensitat i la durada d’aquest fenomen van a l’alça i no saber-ho gestionar augmenta el risc d’emmalaltir

Estrès, una epidèmia moderna?
4 min

Barcelona“En una escala de l’u al deu, com d’estressat et sents?” El número serà diferent si qui respon fa poc que s’ha enfrontat a la mort de la parella, ha estat acomiadat de la feina i té problemes per pagar les factures o ha abonyegat el seu cotxe a la sortida d’un pàrquing. Probablement, però, tots podran donar una puntuació. El concepte estrès ha amarat tant el nostre vocabulari que el fem servir indiscriminadament davant de tota situació de canvi, nervis, dolor, malestar o tensió que requereixi un esforç per resoldre’s o que alteri els nostres plans. I tècnicament és així: és un mecanisme natural que s’activa per exigir-nos que pensem, prenguem una decisió i actuem, o que ens adaptem a la realitat que ens envolta davant d’una necessitat per aconseguir allò que és més bàsic: continuar amb la nostra vida. Però, des del 2016, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el considera una epidèmia moderna. Així, ¿què és realment l’estrès? ¿Vivim més estressats que mai? ¿Quan es pot considerar perjudicial per a la salut?

Insomni, irritabilitat, falta de concentració o malestar físic són alguns dels símptomes més típics de l'estrès, una reacció universal, però que no tothom experimenta de la mateixa manera. Quan es dona en quantitats baixes o de curta durada, l'estrès funciona com un motivador per superar dificultats. "Normalment és així: accelera els processos cognitius i fisiològics, com l'energia, per posar en marxa conductes que resolguin tasques, sobretot les que són més demandants", defineix Antonio Cano-Vindel, catedràtic de psicologia de la Universitat Complutense de Madrid i membre de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Ansietat i l'Estrès (SEAS). 

Es pot activar múltiples vegades al dia, a la setmana o al mes, depenent de la persona, però en general, un cop se supera la situació que l’ha desencadenat, l’estrès desapareix. Ara bé, com passa amb el dolor, el llindar és subjectiu: si l’estat de tensió i angoixa es manté en el temps i la persona no troba els recursos psicològics per sortir-se’n, la representació mental de la dificultat el farà sentir cada cop més sobrepassada. Quan aquest estat de preocupació és excessiu i perllongat, es considera un detonant de símptomes ansiosos i depressius, però també una causa habitual de mals de cap, cicles menstruals irregulars, o problemes dermatològics i gastrointestinals.

Tot i que es calcula que afectaria menys d’una de cada deu persones que tenen estrès, aquest malestar greu pot ser el resultat de la suma de diferents situacions estressants i experiències acumulades. Popularment s’associa a la feina, a la impossibilitat de compatibilitzar la vida laboral i privada, a sentir que no s’arriba a tot o que es fan les coses malament, però també a la insatisfacció amb la pròpia vida.  

“I amb l’estil de vida imperant, és normal que cada vegada experimentem més estrès en el dia a dia”, explica Jordi Fernández-Castro, catedràtic de psicologia i coordinador del grup de recerca en estrès i salut de la UAB. Esdeveniments com la pandèmia han disparat els nivells d’estrès arreu del món pel seu impacte en el dia a dia (por al contagi o confinament) i les conseqüències socials i econòmiques (acomiadaments i pèrdua del poder adquisitiu). 

Entre la normalitat i l'alteració

Segons un informe de l'OMS, l'ansietat i la depressió han augmentat un 25% arreu del món des del 2020 a causa de l'increment de la intensitat de l'estrès. "És evident que cada cop estem més estressats", confirma Cano Vindel. Segons l'expert, si fa vint anys al voltant d'un terç de la població afirmava patir estrès i fa una dècada la xifra va augmentar fins al 42%, ara no seria desgavellat pensar que almenys el 50% de la gent en té. Són percentatges orientatius, perquè calcular la prevalença de l'estrès és molt complex: en la gran majoria de casos és una reacció normal i només en uns pocs casos esdevé patològic. L'estrès dolent és un estat d'alerta i angoixa que persisteixen amb intensitat i que, molt sovint, està amanit de dificultats econòmiques o vulnerabilitats biològiques. 

"L'estrès està entre la normalitat i l'alteració", puntualitza Fernández-Castro, que afegeix que la principal font d'informació sobre el seu abast són les autopercepcions. D'entrada, doncs, no posa en risc la salut, no és cap malaltia ni en provoca cap directament. "Per a la majoria, la conseqüència negativa és la incapacitat de descansar i recuperar els recursos gastats intentant resoldre allò que ens preocupa", explica Cano-Vindel. Això pot derivar en una sensació de falta d'energia, pocs ànims, o menys interès o preocupació per allò que ha de fer. "Però generalment no es pateix o es desenvolupa un estrès crònic o un quadre ansiós o depressiu. No tot l'estrès és patològic", diu Fernández-Castro. 

Els experts consultats remarquen que un cert grau d’estrès ben gestionat pot ser benzina per al dia a dia. Com sempre, però, el context socioeconòmic i la personalitat de cada persona té un pes rellevant. “Sempre serà més vulnerable el que estigui més a prop de la catàstrofe, a la vora de l’acomiadament o de situacions dures, però també aquell que no té un bon suport social o és més rígid mentalment”, afirma Cano-Vindel. Amb tot, el que més li preocupa a Fernández-Castro és que la societat no tingui eines per gestionar l’estrès quotidià. “Els indicadors de salut mental empitjoren, perquè som més vulnerables o les situacions que vivim són més delicades, i ara més que mai ens cal aprendre a gestionar les amenaces”, raona l'especialista.

Tres apunts sobre l'estrès
  • Poca literatura científica

    S'han fet diversos estudis sobre l'impacte del covid en professionals sanitaris i com el virus ha disparat el seu estrès, però l'únic que s'ha atrevit a quantificar-lo globalment des de l’esclat de la pandèmia és el de l'investigador tailandès Surapon Nochaiwong. Segons la informació de 32 països, entre ells Espanya, afectaria el 36,5% de la població al món. Els resultats es van publicar a la revista Nature.

  • La influència de la personalitat i el biaix de gènere

    Els trets de la personalitat influeixen en la gestió de l'estrès: les persones perfeccionistes, obsessives i rígides mentalment tenen més risc de patir-lo de forma excessiva. Ara bé, també existeix un biaix de gènere (les dones tenen més reaccions internes, com culpa o ansietat, que els homes, que en tenen de més externes com el consum d’alcohol) i socioeconòmic (les persones amb menys recursos tenen, també, menys marge de maniobra per gestionar les amenaces).

  • Una quarantena de situacions d'estrès vital

    Per mesurar l'estrès que pateix una persona es fan servir diverses enquestes. Una d'elles és l'escala d'estrès percebut, que atorga puntuacions a 43 situacions vitals considerades estressants. La mort o la separació de la parella té el valor més alt (100), seguida de la pèrdua de la feina o la jubilació, l’embaràs o les dificultats sexuals. Si s'acumulen diverses d'aquestes situacions alhora, objectivament es tindrà un risc més alt de no poder gestionar adequadament l'estrès. Amb tot, hi ha persones molt resilients que se'n surten amb els seus recursos psicològics i familiars.

stats