Un estudi afirma que els infants van propagar molt poc el covid-19 entre els mesos de març i maig

Santa Coloma de Gramenet¿Són els infants els grans transmissors del covid-19 o es va pecar de prudència el mes de març passat amb el tancament de totes les escoles del país? El rol dels menors d'edat en la propagació de la malaltia és una de les grans incògnites de la pandèmia quan falten poc més de dues setmanes per la tornada a les aules, però el debat fa mesos que està servit. Un dels estudis que havien de contribuir a entendre el seu paper és el presentat aquest dilluns per l'Hospital de la Vall d'Hebron, que s'ha fet a partir del seguiment de 89 brots familiars detectats entre els mesos de març i maig, poc abans i durant el confinament domiciliari.

L'estudi, que ha analitzat les dades de tots el convivents, conclou que només en tres casos ha quedat "clarament" demostrat que el contagi dels menors de 18 anys va iniciar el focus intrafamiliar. D'aquests casos, però, dos tenien 17 anys i, segons apunten els experts, a partir dels 15 la infecció s'assembla més a la d'una persona adulta que a la manifestada per un infant. El tercer tenia cinc anys. Tot i que es tracti de casos amb diagnòstic de covid-19 durant el confinament, la primera onada de casos avaluats és de meitats de març i, per tant, s'havien infectat just abans del confinament.

En canvi, l'estudi subratlla que en 50 dels brots estudiats va ser un adult el que va desencadenar la propagació i que va ser posteriorment que es va detectar el contagi entre els membres més petits de la casa. El cap de patologia infecciosa i immunodeficiències pediàtriques, Pere Soler, ha afirmat aquest dilluns en roda de premsa, acompanyat de la consellera de Salut, Alba Vergés, que el rol dels menors en la transmissió del covid-19 en l'entorn familiar ha sigut "baix" en comparació amb el de la població adulta. "Els resultats ens confirmen que els nens han patit la malaltia amb quadres inespecífics i poc greus i que són menys transmissors del virus que els adults en l'entorn familiar, un àmbit de molta proximitat i on és difícil mantenir les mesures de seguretat", apunta Soler.

Ara bé, encara existeix un 40% dels casos en què no s'ha pogut aclarir el factor cronològic de contagi per motius diversos –com ara que no s'ha pogut contactar amb la família o s'han negat a participar en l'estudi– i la retrospectiva no ha permès classificar un gruix elevat dels casos (36). No es pot descartar ni confirmar, doncs, que en alguns d'aquests brots l'infant fos el transmissor.

Soler ha admès que l'anàlisi retrospectiva "té limitacions", com ara conèixer en detall si el patró de transmissió observat també s'aplica en els casos de menors asimptomàtics, però que la informació que s'ha pogut constatar és important de cara al curs escolar. "Nosaltres basem les nostres decisions de salut pública en ciència i evidència, i aquest estudi que presentem ens dona informació molt valuosa per prendre decisions", ha assegurat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon.

La majoria són casos lleus

L'hospital ha elaborat l'estudi a partir del registre de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), que recull tots els casos diagnosticats entre l'1 de març i el 31 de maig de manera anònima i que, per interès de Salut Pública, s'han proporcionat desanonimitzats a la Vall d'Hebron. El desbloqueig havia de permetre estudiar un total de 150 famílies (163 casos) en què els membres menors d'edat havien patit la infecció per intentar establir un patró víric, però només s'ha pogut fer una avaluació completa sobre la transmissió amb el seguiment dels contactes en 89 famílies.

"Els nens d'aquest país han tingut en la seva immensa majoria quadres lleus amb una molt bona evolució clínica", ha explicat Soler. Durant els primers mesos de la pandèmia només es feien proves i es confirmava el contagi en els menors que presentaven complicacions. Per territoris, la majoria dels casos van registrar-se a les regions sanitàries de Barcelona, amb un total de 92, i Girona, amb 48 casos. El pediatre admet que molts casos que eren asimptomàtics segurament mai van arribar-se a descobrir, com va passar amb els adults, i assegura que els menors presenten "manifestacions clíniques més inespecífiques que els adults" en relació amb aquest virus, com ara la pèrdua de l'olfacte o del gust, cosa que els nens no saben expressar i que els pediatres poden tenir més dificultats per detectar.

Hospitalitzacions "per precaució"

Entre els 163 casos confirmats en la primera onada, un 21% dels menors no mostraven símptomes, el 60% tenien febre superior als 37,5 graus, un altre 49% tenien tos, el 14% erupcions cutànies i el 13,5% pèrdua d'olfacte o gust. Pel que fa als ingressos hospitalaris, 31 dels 163 pacients confirmats en la primera onada de la pandèmia van requerir hospitalització i l'edat mitjana es va situar en els 12 anys. En total, en 42 casos els menors tenien entre 12 i 16 anys i altres 42 casos entre 16 i 18 anys. Una trentena de pacients pediàtrics tenien entre 6 i 12 anys, 19 entre 3 i 6 anys i 30 entre zero i tres anys.

Els menors de 3 anys, però, van ser el grup que més va ingressar (10 infants), per bé que Soler ha precisat que hi pot existir un "biaix", ja que, per precaució, davant de qualsevol sospita de malaltia respiratòria se sol actuar així amb nens petits. "Als nadons i nens i nenes de molt curta edat se'ls considera clàssicament pacients de risc més alt des d'un primer moment", reflexiona Soler. A la resta només se'ls considera grup de risc si tenen cardiopaties congènites greus o pneumopaties greus, excloent-hi l'asma.

A la llum d'aquests resultats, Vergés ha dit que la seva conselleria es reafirma en el fet que les escoles, si hagués de donar-se el cas, serien les últimes a tancar, i ha afegit que per minimitzar el risc de contagi als centres escolars "cal abaixar la transmissió comunitària". Segons Soler, les dades donen certa tranquil·litat de cara a l'inici del curs escolar. El risc zero, ha afegit, "no existeix ni existirà" per als centres, ja que dona per fet que hi haurà casos. Amb tot, també ha assegurat que amb les dades a la mà es pot dir que l'escola "no és una activitat d'especial risc".