Un estudi del Consell afirma que Menorca ha recuperat espais dunars

MAÓMenorca ha recuperat els espais dunars, segons reflecteix l'estudi Cartografia dels hàbitats dels sistemes dunars de Menorca i valoració del seu estat ecològic, elaborat entre el Consell i l'Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), i presentat aquest dimarts a la seu de la institució, a Maó.

L'estudi analitza l'evolució dels hàbitats, així com dels impactes en les darreres dècades, de nou sistemes dunars dels 28 que hi ha a l'illa. En concret, es tracta de dos sistemes dunars situats al municipi del Migjorn, Son Saura i Son Bou, i set regions de Tramuntana, Algaiarens, Salairó, Binimel·là, Cavalleria, Tirant, Arenal de Son Saura i es Grau.

Com a resultat del treball, s'ha elaborat un document de recopilació d'informació per comparar els sistemes dunars de Menorca des de diverses perspectives: línia de costa, vegetació, hàbitats naturals i usos humans. L'estudi conclou que s'aprecia una recuperació general en vegetació i en morfologia, amb vials tancats i primeres línies dunars regenerades, reestructurades, densificades i fins i tot guanyant terreny a l'arena lliure. També s'han identificat excepcions com sistemes dunars que presenten pèrdues de zones de dunes embrionàries i dunes davanteres més avançades que la línia d'acordonament fixada, o en què la línia de costa ha retrocedit tant que no és possible que el front dunar progressi fins al punt d'origen.

En referència a les comunitats vegetals, s'observa un procés d'estabilització dels arenals amb densificació i creixement, tant en mida com en superfície, de les formacions més desenvolupades. Una de les autores de l'estudi, Sònia Estradé, ha destacat: "Gràcies a les accions per restaurar els sistemes dunars que s'han dut a terme els últims quinze anys, ha millorat l'estat dels hàbitats amb alguna excepció". Per la seva banda, el conseller insular de Medi Ambient, Josep Juaneda, valora positivament l'estudi: "Els sistemes dunars són de vital importància per a la conservació de les platges i la gran biodiversitat de les zones".

A més, sobre els reptes de futur, l'estudi remarca que haurien d'estar marcats per les necessitats de restauració o minimitzar impactes, com la urbanització i les activitats extractives. També recorda la necessitat de mantenir el bon estat de les mesures de gestió com els tancaments dels sistemes dunars, passarel·les, rampes o cartells informatius. Finalment, entre els principals impactes, l'estudi destaca l'elevada pressió humana a causa del trànsit per damunt de les dunes.