Un estudi reivindica les illes euromediterrànies com a laboratori per estudiar els efectes de la migració

PalmaL'estudi Dinàmiques migratòries a les illes europees del Mediterrani: impacte, diferenciació i reptes de governança ha reivindicat el paper d'aquests territoris com un laboratori per estudiar els efectes de la migració. Així ho han destacat els autors d'aquesta investigació, en la qual han participat David Abril, Marta Barros i Josep Valero, després d'estudiar els casos de les Balears, Malta i Xipre en la seva relació amb una població migrant.

A l'estudi s'exposen diverses dates sobre la proporció de la població migrant i la situació econòmica a cada una de les illes, atès que a les illes de la Mediterrània es concentra el 95% de la població insular europea. Abril ha reclamat que, davant la "crisi d'identitat" que té Europa "comprant el discurs antimigració de l'extrema dreta", aquestes illes podrien ser exemple d'una "nova ciutadania europea, intercultural, integrada i que fa un bon ús de la seva diversitat", amb l'objectiu de construir una "altra Europa".

Barros ha destacat que les illes mediterrànies són territoris hiperconcentrats i que comparteixen una economia marcada pel turisme de masses i la inversió immobiliària, que exigeixen, alhora, més serveis, habitatge i població que els cobreixi, fet pel qual la població "no atura de créixer". A més, ha incidit que són territoris "vulnerables" des del punt de vista climàtic i que per la seva situació geopolítica reben fluxos migratoris, amb un procés de diferenciació i estratificació social. Tot això genera un "discurs antimigració" que dibuixa els migrants com "una amenaça".

Per part seva, Valero ha ressaltat que en els tractats europeus fundacionals de la UE s'equiparava les illes amb les zones de muntanya, pel que fa als territoris en procés de despoblació. Per això, ha demanat "repensar aquesta dinàmica", encara que ha recalcat que els insulars "tenen dret a reclamar ajudes per compensar els costos de la insularitat". Per aquests motius, ha incidit que s'ha de tenir una "visió holística" del fet insular.

Correlació entre economia i demografia

Un dels punts que influeixen en el fenomen migratori és l'economia i, com ha assenyalat Abril, en el cas de les illes mediterrànies i el sud d'Europa ha responsabilitzat la UE de l'especialització en el sector turístic. L'investigador ha asseverat que és "fer paranys parlar d'immigració sense parlar d'economia". "El que constata l'estudi és que si es volen mantenir els ritmes actuals de creixement econòmic a cadascun dels arxipèlags que pivoten sobre el sector turístic, també és necessària una aportació demogràfica externa", ha argumentat.

En aquest sentit, ha insinuat que el model turístic podria ser "més estacional, repartit i sinèrgic amb altres sectors econòmics, com el primari, però si es fes d'una altra manera no es necessitaria tanta població exterior", per la qual cosa ha reiterat que, "mentre no es toqui la política econòmica, aquestes illes necessitaran aportació de demogràfica exterior". Així mateix, ha criticat que es posi el focus en la gent que arriba en pastera, però no en la gent que arriba amb avió, que "genera més impacte social i ambiental". Per això, ha destacat que en aquests territoris "no hi ha una grans problemes de conflictivitat" i ha retret la falta d'inversió de la UE en polítiques d'integració.