La Conselleria d’Educació va anunciar divendres que donava el vistiplau a la decisió de la UIB d’allargar l’ensenyament virtual fins a final de curs. La UIB ha pres aquesta decisió considerant que, un cop s’aixequi l’estat d’alarma sanitària, l’activitat es reprendrà de manera progressiva, i creuen que convé estendre l’ensenyament no presencial per evitar incrementar “la incertesa actual en l’organització de la docència”. Així i tot, manté oberta la possibilitat de reprendre presencialment algunes activitats acadèmiques, en casos com les pràctiques externes que no es puguin transformar en no presencials o les pràctiques de laboratori. Pel que fa els treballs de fi de grau i màster, es podran modificar els terminis de lliurament i les dates de les defenses orals.
Un 15% dels estudiants no té les eines per accedir a l’educació telemàtica
La Conselleria d’Educació gestiona la compra de targetes wifi i prepara un protocol per fer arribar els ordinadors dels centres a les famílies que ho necessitin
Palma“El mòbil treu fum i el cap també; però la resposta de les famílies et dona força: treuen recursos d’on no n‘hi ha”, diu la directora de l’escola pública Verge de Lluc de Palma, Rita Reus. L’ensenyament a distància en el centre que dirigeix es fa complicat pel context social dels nins i les nines: “La meitat de les famílies no té connexió a internet ni ordinadors; l’únic que tenen és el mòbil i amb les dades limitades”, explica. La crisi del coronavirus ha obligat els centres educatius a posar en marxa, d’un dia per l’altre, l’aprenentatge virtual total. Hi ha plataformes com Classroom, que permeten el feedback entre el professor i l’alumne, però per a això cal un ordinador, internet i un correu electrònic. I no totes les famílies en tenen.
La Conselleria d’Educació calcula que un 15% dels escolars a les Balears no té els mitjans necessaris per accedir a l’educació telemàtica, o bé perquè no tenen internet o perquè no disposen d’ordinador. La xifra davalla a un 10% si es té en compte el material en paper enviat i els portàtils cedits des dels centres. Els càlculs de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (FAPA) augmenten a un 20% els alumnes en aquesta situació a Mallorca. Davant aquest panorama, la Conselleria està gestionant la compra de targetes wifi i prepara un protocol per fer arribar a qui ho necessiti els ordinadors que encara són als centres, perquè molts alumnes el divendres abans del decret ja no varen anar a l’escola i no els varen poder repartir.
Benestar emocional
Al Verge de Lluc, dels 160 alumnes, hi ha 117 casos oberts per necessitats socials que segueixen l’equip d’orientació i la treballadora social. Amb infants procedents de 18 països diferents, a tot plegat sovint s’hi afegeix la barrera idiomàtica. “Una practicant del centre ha pogut parlar amb algunes famílies perquè parla àrab, però amb els infants xinesos ho tenim pitjor perquè no tenim traductor”, explica. El que els preocupa més, assegura Reus, és el benestar emocional dels nins i és en aquest sentit que orienten l’atenció aquests dies, amb telefonades setmanals. “On viuen aquestes criatures? En un pis petit, amb un balconet, si en tenen. Hi ha qui comparteix pis i famílies que viuen en una habitació”, relata. A més, hi ha el problema afegit que no han pogut contactar amb un 15% de les famílies perquè els númers de telèfon no estaven actualitzats.
El centre ha entregat ja les 27 targetes moneder per als alumnes amb beques de menjador; la darrera, aquesta setmana, a una família que estava en quarantena. “La mare ens deia que la primera setmana en tenia per menjar però aquesta ja no, i finalment l’hi ha pogut enviar el policia tutor”, recorda la directora. I afegeix: “A aquestes persones com els pots demanar que facin una altra tasca si la necessitat que estan cobrint és la de menjar?”. Ells han decidit treballar amb el bloc de l’escola, perquè és una eina que els infants ja tenen per mà. “El retorn és poc, però el valoram molt positivament”.
WhatsApp com a eina
Reus posa en relleu la importància de “no angoixar” amb l’allau de feina, una de les queixes que hi ha hagut per part dels pares aquests dies. “No parlaria mai de perdre un curs: tot això que estam vivint són uns aprenentatges que difícilment s’haurien fet en altres circumstàncies”, reflexiona Marina Vallcaneras, directora del CEIP i ESO Pintor Joan Miró. En el seu cas, treballen molt per WhatsApp perquè és l’eina que la majoria té. Quant a ordinadors amb internet, han detectat que a Infantil i primer cicle de Primària entre el 70% i el 80% dels nins en té, però la cosa canvia a partir del segon cicle de Primària i a Secundària -es cursa fins a segon-, on el percentatge davalla fins al 40%. A més, hi ha famílies que ja els avisen que els tallaran el wifi perquè, en quedar sense feina, no el poden pagar. El centre s’han enfocat també en el suport emocional a les famílies: cada tutor té a càrrec seu deu famílies i hi parla per telèfon setmanalment. Com que són una comunitat educativa i des d’abans de la pandèmia tenen contacte permanent amb la majoria de famílies, això els ha facilitat la feina. Les activitats que proposen són entretingudes: posar paraules a les emocions, investigar què és un virus, o qüestionaris de Google que es poden autoavaluar.
Al CEIP La Soledat el panorama és similar i també funcionen per WhatsApp i cridades. Explica la directora, Encarna Miró, que “només un grup reduït té correu electrònic i ordinador” i per això treballen “amb paper i llapis”. Els nins envien les tasques fotografiant-les amb el mòbil i els professors també tornen les correccions així. “Estic contenta perquè estam tenint més resposta que no esperàvem”, assegura. Quan no hi ha ni WhatsApp, recomanen programes educatius a la televisió.Albert Lobo, de la FAPA, apunta que hi ha un altre front obert: la conciliació laboral i familiar. “Ens trobam amb molts de nins perduts, perquè han fer feina autònoma amb plataformes que no han utilitzat mai”.
Emergència social
Lobo ja avança que “el curs vinent serà d’emergència social”. “Les partides d’ajuts socials s’hauran d’augmentar, perquè tindrem famílies amb problemes per poder començar el curs”. En aquest sentit, Rita Reus sosté que s’haurà de plantejar com cal atendre els nins en tornar a les escoles: “Se’ls haurà de donar molta veu i fer fora de l’aula tot el que es pugui”. Aquesta crisi ha evidenciat les desigualtats socials i, segons MarinaVallcaneras, “la capacitat de les escoles com a eina per superar-les”.