Estudien obrir un expedient disciplinari a una jutgessa per una sentència en català
L’advocat ha presentat una queixa davant el Consell General pel retard en la traducció del text
PalmaEl Consell General del Poder Judicial (CGPJ) estudia obrir un expedient disciplinari a una jutgessa de Palma per haver escrit una sentència en català que, com que no ha estat traduïda a temps, encara no s’ha notificat a les parts.
La queixa formal de l’advocat, que a més es representava a ell mateix en el judici, es devia al retard dels jutjats en la notificació de la sentència. Al final de l’escrit dirigit al CGPJ demana també que se sancioni la titular del jutjat número 24 de primera instància per no haver redactat el text en castellà.
Es tracta d’un assumpte civil en què l’advocat i client reclamava uns honoraris impagats. Com que és gallec, va demanar que el judici es fes en castellà. Segons l’article 231 de la Llei orgànica del poder judicial, el jutge pot utilitzar els dos idiomes cooficials sempre que cap de les parts no sol·liciti expressament el contrari, com en aquest cas.
El judici es va fer en castellà, però, com que a l’hora d’escriure la sentència, que suma un total de dotze pàgines, no hi va haver una petició prèvia expressa per cap de les dues parts, la jutgessa la va redactar en català, segons que té per costum.
L’advocat ha al·legat indefensió i considera que l’altra part ha aprofitat les traduccions per allargar també el procés.
El fet és que la falta de mitjans que imposa el Ministeri, en aquest cas el servei de traducció, podria arribar a coartar els drets lingüístics dels jutges, que haurien de poder expressar-se en qualsevol de les dues llengües que són oficials a les Illes Balears.
Si la manca de traductors pot arribar a tenir conseqüències per a qui dicta la sentència, el jutge o jutgessa podria veure’s obligat a es criure en castellà per evitar els problemes que se’n poguessin derivar.
Retard en les traduccions
El servei de traducció, que depèn de la Gerència Territorial de Justícia, acumula gairebé dos anys de retard en la traducció de sentències. És el cas de la responsable de traduir en català i francès.
Una mateixa persona s’encarrega de tots els assumptes de l’arxipèlag que necessiten traducció en aquests dos idiomes. Atès que hi ha expedients penals que poden arribar a tenir 1.000 pàgines, i que se segueix l’ordre d’arribada dels expedients, s’explica que el servei tingui retard.
La darrera memòria anual del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, del 2016, apuntava que l’any anterior s’havien dictat 132 sentències en francès i 18 en català, que havia de traduir una sola persona. En el mateix informe, es planteja “un sever problema” amb el nombre insuficient de traductors, sobretot “durant la temporada estival”, assenyala. A més, indica que les modificacions fetes en el Codi Penal “fan ara exigible una major presència d’intèrprets , cosa que agreujarà sens dubte aquest important dèficit”.
Tribunal Superior de Justícia
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) considera que l’actuació de la jutgessa és llegal i no es pronunciarà fins que el Consell General del Poder Judicial decideixi si obre o no un expedient. De moment, asseguren que l’obertura de diligències és la manera de procedir habitual.
Consell General Poder Judicial
Quan un escrit de queixa arriba al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), aquest òrgan té tres opcions: la primera, arxivar la denúncia; la segona, obrir un expedient, i la tercera, que és la via que s’ha pres, obrir diligències informatives per decidir si s’iniciarà un expedient disciplinari.
L’encarregat del CGPJ de fer les indagacions és el promotor de l’Acció Disciplinària, Ricardo Conde Díez, que anteriorment ha estat director general de Relacions amb l’Administració amb l’exministre Alberto Ruiz-Gallardón i després amb el ministre Rafael Catalá.
A l’escrit que dirigeix a la jutgessa per esbrinar si li ha d’obrir un expedient, li demana si és cert que tot el procés judicial es va desenvolupar en castellà excepte la redacció de la sentència i li recorda que la llei obliga el jutge a demanar prèviament a les parts en quin idioma es vol fer el judici.
L’escrit de resposta de la titular del jutjat d’instrucció número 24 aclareix que la llei diu exactament que es poden utilitzar els dos idiomes si no hi ha una petició expressa d’alguna de les parts i aquesta petició, si bé es va fer a l’hora del judici, no va ser reiterada per la sentència.
La jutgessa també assenyala que tot el procés es va fer en castellà perquè és l’idioma que utilitzen els funcionaris del jutjat i la titular ho respecta. A l’escrit, remarca que sempre fa les sentències i els judicis en català, tot i que mai ha posat cap inconvenient per canviar l’idioma.
Sentències en català
Només hi ha tres jutges a tot Balears que escriguin habitualment les seves sentències en català. Els empara l’article 231 de la Llei orgànica del poder judicial i el 142 de la Llei d’enjudiciament civil.
Pel que fa a Catalunya, del 2006 al 2015, l’ús del català en els tribunals va caure de manera gradual, segons les darreres dades que s’han fet públiques. El 2015, un 92% de les sentències es varen escriure en castellà i només un 8% es redactaren en català. El panorama és similar pel que fa al nombre de tràmits entre advocats, procuradors i jutjats: només un 12% dels escrits, notificacions i tramitacions es fan en català.
Consell d’Europa
Això succeeix mentre el Consell d’Europa, un òrgan representat per 47 Estats, l’any 2016 recomana, de manera reiterada, que l’Estat promogui més l’ús de les llengües cooficials que conviuen en el seu territori en compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.
L’any 2016 es va llançar un suggeriment específic a les autoritats espanyoles per tal que reforçassin la presència de les llengües cooficials als jutjats, a l’administració estatal i als serveis públics en general .
A l’informe, assenyala que la Llei orgànica del poder judicial seria una dels “principals obstacles” per a l’incompliment de la Carta que va entrar en vigor a Espanya l’any 2001.