Et creus molt mallorquí per dir “bones”? Idò vas ben errat!
Tot i que és una forma molt estesa, el seu ús és incorrecte perquè és la manera escurçada de dir “buenas tardes” en castellà. Per evitar dir “bon dia” quan ja hem dinat, es pot utilitzar ‘com va?’, ‘quina la fas?’ o ‘uep!’
PalmaDos coneguts es topen pel carrer, i un escomet l’altre dient-li “bones, com va?”. Una persona entra a cal metge i, abans d’asseure’s a la sala d’espera, diu “bones!” a tots els que ja hi són. Un funcionari arriba a la feina, a una de les administracions públiques de les Illes Balears, i també diu “bones” a la resta de funcionaris que ja fan feina i han encès l’ordinador. Aquesta relativament moderna manera de saludar és formal o és col·loquial? La utilitzen unes generacions més que unes altres? Les persones que la fan servir se senten ‘molt mallorquines’ pel simple fet d’exhibir aquesta salutació?
‘Molt mallorquí’. Per descloure totes aquestes qüestions, comencem per la darrera. Hi haurà, per ventura, persones que saluden amb aquesta fórmula que senten ‘molt mallorquina’, perquè efectivament és una salutació molt popular a Mallorca i és en llengua pròpia. Ara bé, tots els mots que són en llengua pròpia són ‘molt mallorquins’? Idò, la resposta és que no. L’explicació és la següent: la salutació ‘buenas’ que utilitzen els castellanoparlants és, en realitat, una forma escurçada del ‘buenas tardes’. Tot i que la traducció literal al català ‘bones tardes’ està molt estesa, sobretot en entorns suposadament formals, és una forma incorrecta. No ho és, correcta, perquè a Mallorca per referir-se a la part del dia entre el migdia i l’entrada de fosca es diu “capvespre” o “horabaixa”. A Catalunya, sí que diuen “tarda”, però hi ha un debat d’ençà del temps de Moll i Corominas de si aquest mot és un castellanisme o és una paraula genuïnament catalana. Sigui com sigui, ara ja es dona per correcte dir “tarda” i “bona tarda”. En canvi, la salutació ‘bones tardes’ no és admissible en cap cas, perquè és una traducció literal del castellà. En conseqüència, si ‘bones tardes’ no és correcte, tampoc no ho és ‘bones’, perquè n’és la forma escurçada.
“Bon dia tot lo dia!”. Una part dels lingüistes mantenen que en català s’hauria de dir “bon dia tot lo dia”, perquè segons el seu parer era la manera genuïna de saludar-se, abans de la interferència del castellà en tots els àmbits de la societat. Reforcen aquesta posició dient que el castellà és de les poques llengües romàniques que té salutacions per a les diferents parts del dia. Al dematí saluden d’una manera i al capvespre ho fan d’una altra. En canvi, la majoria de les llengües derivades del llatí just tenen una forma per a totes les franges horàries en què fa claror. Fins que no fa fosca, en portuguès diuen “bom dia”; en italià, “buon giorno”, i en francès, “bonjour”.
Tombar el coll. Hi ha altres lingüistes, però, que ja han tombat el coll en aquesta qüestió i admeten l’ús de ‘tarda’ i ‘bona tarda’. Per ventura admeten l’origen castellà del ‘bona tarda’, però pensen que ja està tan estès que no fa falta oposar-s’hi. En el cas de les Illes Balears, a les Pitiüses també és habitual l’ús de ‘bona tarda’. A Mallorca i Menorca, en canvi, no s’usa. Antigament no es deia “bones tardes”, però quan les persones ja havien dinat també era estrany que se saludassin amb un “bon dia”. Senzillament, quan dos es trobaven i ja era passat migdia, es deien “com va?”, “quina la fas?”, “com anam?”, “uep!”. Totes aquestes formes són ben vàlides si allò que volem és evitar el castellanisme ‘bones tardes’ i alhora no dir “bon dia” quan ja són les tres del capvespre. I si cap d’aquestes us va bé, hi ha moltes persones que ja es donen per ben saludades amb una alçada d’ulls.
Bona nit si et colgues. Quan ja és fosc, a les Balears tenim dues salutacions diferents: ‘bon vespre’ i ‘bona nit’. El seu ús no és exactament sinònim ni intercanviable. Per exemple, això són dos que es troben pel carrer: “Bon vespre! Que ja has sopat?”. “Jo sí, i fa estona! Mira si fa estona que ja me’n vaig a jeure!”. “Idò, no t’entretenc més. Bona nit!”. ‘Bon vespre’ s’usa per saludar-se quan ja és fosc. ‘Bona nit’ s’utilitza per acomiadar-se de qualcú quan ja es retira cap a casa, quan se’n va a dormir o quan es té la certesa que ja no el tornarem a veure fins a almanco l’endemà.