“Per molt que et jubilis, mai deixes de ser infermera”

PalmaQuan era petita, Lourdes Fernández volia ser metgessa, però el seu pare no li ho va permetre. “Era la petita dels germans i ell només volia que acabàssim d’estudiar”, recorda. Ella es va enfadar molt, li va dir que era un masclista. I va acabar estudiant infermeria, una professió que ha exercit durant més de quaranta anys, fins aquest maig, quan es va jubilar. Malgrat tot, assegura que no es penedeix gens de no haver estat metgessa, perquè, en un centre de salut i amb l’especialitat de pediatria, “vaig trobar la meva vocació, que és treballar per a la comunitat”, afirma. Avui, diu orgullosa que és infermera i que, “per molt que et jubilis, mai deixes de ser-ho”.

Lourdes es va retirar al maig, però des de fa una setmana s’ha tornat a posar els guants per sumar-se a la vacunació contra el covid-19. A mitjan maig, la Conselleria de Salut va fer una crida a les infermeres jubilades menors de 70 anys per formar part de la campanya i ella és una de les que s’hi va presentar voluntària. El Servei de Salut fa contractes mensuals que es poden anar renovant fins al 31 de desembre, i només hi poden accedir professionals que tinguin la pauta de vacunació completa. Ara com ara, ja n’estan fent feina una cinquantena. En el cas de Lourdes, la major part de la seva trajectòria ha fet feina al centre de Salut Son Serra -la Vileta, a la consulta d’infermeria pediàtrica. Però, com que viu a Sóller, ha demanat fer feina al centre del municipi i li ho han acceptat. Treballa tres dies a la setmana i valora molt positivament l’experiència, per l’organització i per la predisposició dels companys. 

“M’hi vaig presentar voluntària perquè em volia sentir útil en aquesta pandèmia i col·laborar amb la meva professió”, defensa la infermera. Durant la pandèmia, no va poder estar en actiu perquè té una cardiopatia diagnosticada que la va obligar a agafar la baixa. “Va ser molt trist no poder ajudar, i quan va sortir la crida, m’hi vaig apuntar corrent; estam acostumades a cuidar, a protegir els altres”, conta. Com a infermera de pediatria, té molta experiència en vacunació . “Hem vacunat 300 infants en quatre hores a les escoles”, recorda, però el fet de treballar amb un fàrmac nou “sempre et fa una mica de respecte”. Amb tot, diu rient que “les velles tenim l’experiència” i que amb un parell d’hores ja es va sentir preparada.

La campanya de vacunació es va ampliar als centres de salut de Mallorca fa dues setmanes, davant l’arribada d’un volum més gran de vials a l’Arxipèlag –més de 400.000 dosis al llarg del juny– i per tal d’acostar encara més el procés a la ciutadania. Al matí s’hi manté l’activitat ordinària i a les 15 h es comença a vaccinar. A banda de les infermeres jubilades, no s’han contractat més professionals perquè, segons va afirmar dilluns el director general del Servei de Salut, Juli Fuster,“ja s’havien reforçat”. Així, s’està cobrint amb hores extra dels professionals de cada ambulatori. Es posen entre 50 i 120 dosis diàries, segons la mida del centre. Cal recordar que els ambulatoris vacunen des de l’inici, però fins ara atenien només gent major o amb dependència.

De l’UCI a la campanya

“Sent enyorança de la meva feina. Podia demanar fer-ne un any més, però les meves filles no m’ho haurien perdonat, perquè patien que emmalaltís de covid-19”, explica Carmen Leal, infermera a la Unitat de Cures Intensives de Son Espases fins fa quatre mesos, quan es va jubilar. Des de fa una setmana vacuna contra el covid-19 en una de les sis línies que l’hospital té habilitades. Hi acudeixen fonamentalment professionals essencials menors de 60 anys que varen rebre la primera dosi d’AstraZeneca i que ara en reben la segona dosi. 

Diu Carmen que “venen contents i també amb ganes d’acabar, després de tot l’embolic amb AstraZeneca” pels casos aïllats de trombos relacionats amb la vacuna. La vacunació no és la seva especialitat, però s’hi troba còmoda. “Si no sé alguna cosa, ho deman i les companyes són molt bones”, recalca. La seva àrea de feina sempre havien estat les UCI: primer a Son Dureta, després a l’antic l’Hospital Militar de Palma i, finalment, va obtenir la plaça a l’hospital illenc de referència. No esperava, és clar, retirar-se enmig d’una pandèmia. “Ha estat dur però gratificant, m’he sentit molt útil”, sosté la sanitària, que ha exercit la seva professió durant 44 anys. Conta que enyora la feina i que molta gent li diu que és “masoquista”. Però ella a casa s’avorreix:“Tampoc és un bon moment: no pots viatjar, socialitzar gaire...”.

La presidenta del Col·legi d’Infermeria de les Illes Balears (COIBA), María José Sastre, subratlla el gran valor que té “el fet que, després de tants d’anys en el servei, i quan els tocaria descansar, aquestes infermeres vulguin continuar col·laborant”. “És una professió de servei a la comunitat i en aquesta pandèmia s’ha començat a visibilitzar la nostra feina”, afirma.