Europa alerta de per què la majoria dels delictes d'odi no es denuncien

BarcelonaMilers d'atacs contra minories religioses, dones, migrants o el col·lectiu LGTBIQ queden cada dia impunes a tota la Unió Europea. Entre el 40% i el 90% de les víctimes dels anomenats delictes d'odi opten per no denunciar l'agressió, en part perquè desconfien de les institucions oficials o perquè els fan por les possibles represàlies d'assenyalar els agressors. Ho adverteix l'Agència de Drets Fonamentals (FRA, per les seves sigles en anglès) en un informe en què anima a denunciar i fer visibles les expressions d'intolerància. Extrapolant-ho, les 1.700 denúncies per atacs discriminatoris que es van registrar a Espanya el 2019, l'últim any recollit pel CGPJ, són la punta d'un iceberg.

Si bé tothom pot ser diana de la intolerància, els membres de les minories tenen fins al doble de possibilitats de ser víctimes de discriminacions i violència pel sol fet de formar-ne part. I cada cop més. A Espanya els delictes d'odi han augmentat en un 45% des del 2013, segons el ministeri de l'Interior, coincidint amb la presència de l'extrema dreta als mitjans de comunicació i a les institucions. No es denuncia, però no perquè no existeixi un marc legal, ja que la majoria de països tenen avançades lleis que penalitzen aquestes actituds d'odi o han obert serveis i recursos per atendre les persones agredides. L'article 510 del Codi Penal castiga a penes d'entre un i quatre anys de presó aquells que "públicament fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a l'odi, l'hostilitat, la discriminació o la violència" per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, així com per l'origen nacional, el sexe, l'orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat.

"Només ho denuncies si en tens una prova, un vídeo en què es veu que et diuen bollera o maricon, o que et trenquen la cara", assegura la presidenta de la Federació de Famílies LGTBI, Katy Pallàs, que subratlla que, tot i que hi ha lleis, l'última paraula depèn de la interpretació que en faci el jutge a l'hora de tipificar una agressió com a delicte de l'odi o no. És el que passa amb l'assassinat del jove gallec Samuel, mort a cops i al crit de "maricon" però que de moment es considera una baralla de carrer ordinària.

A SOS Racisme coneixen les "infradenúncies" i hi posen xifres: només el 5% dels migrants en situació no regularitzada denuncien, i dels que tenen papers, el 45%. Les víctimes acudeixen a l'ONG per explicar l'episodi de violència i discriminació, però a l’hora de fer el pas per formalitzar la denúncia frenen per desconfiança en el sistema, el convenciment que no servirà de res o la por a les possibles represàlies, explica la portaveu de l'entitat, Larissa Saud. A més, un gruix important de les queixes per discriminació són contra policies i agents de seguretat privada. La FRA indica també com a factors que frenen la denúncia el fet que és un procés massa llarg, complicat o incòmode.

Segons l'informe, si un de cada 10 europeus afirma haver estat víctima d'atacs físics en els cinc anys anteriors, el percentatge arriba a dos de cada 10 quan es pregunta a membres d'una minoria ètnica, el 19% dels no heterosexuals o el 15% dels immigrants. La UE alerta que en el cas de la violència masclista la taxa de denúncia és "particularment baixa". Si més d'un terç de les dones majors de 15 anys que viuen a la Unió Europea han patit almenys un cop violència física o sexual, només es denuncien entorn del 14% de les agressions. La resta queda impune.

Per augmentar els percentatges de denúncies, l'agència europea proposa que els estats membres de la UE despleguin i apliquin mesures de protecció "immediates i efectives", però també que es faciliti el procés de denúncia establint mecanismes que ajudin i animin a anar a la policia, no només a víctimes, sinó també als testimonis de crims d'odi. Per acabar, també es demana formar la policia i els jutges en diversitat, per tal que puguin atendre aquests tipus de delictes des del coneixement i l'empatia.