Europa denuncia les urbanitzacions sense clavegueram i a les Illes n’hi ha 50

PalmaLa notícia va arribar a final de desembre amb la notificació de la Comissió Europea a l’Estat:el màxim organisme executiu de la Unió Europea ha presentat la primera denúncia contra Espanya davant del Tribunal de Justícia de la UE per no haver resolt el problema de la manca de clavegueram en algunes urbanitzacions (29) i de tractament deficient de les aigües residuals a altres (259). Aquest procediment judicial és només una petita part de l’embolic d’expedients que hi ha a Europa sobre les greus deficiències de l’urbanisme dels darrers 25 anys a Espanya, i les Balears no en són cap excepció. La Comissió té expedients d’incompliments de la normativa en matèria de tractament d’aigües a les Illes, però de vegades no s’ha aconseguit ni tan sols obrir el procediment sancionador. 

“A la UE hi ha expedients de totes les comunitats, també de les Balears, perquè cada dos anys es fa una revisió i actualització d’aquelles zones on hi ha depuradora, però té un funcionament deficient, i també de les zones on no n’hi ha. Però ara mateix no sabem quants casos de les Illes s’han inclòs dins la denúncia. De tota manera, hi ha desenes d’expedients de les Balears, i el més greu és que s’estan donant llicències encara ara a zones sense cap servei”, explica a l’ARABalears un tècnic autonòmic que demana no ser identificat.

Segons un llistat que la Comissió Balear de Medi Ambient va elaborar a mitjan 2023, a les Illes hi ha fins a 50 urbanitzacions sense clavegueram. Algunes són molt antigues, i d’altres s’han anat configurant després de la directiva europea. Com és possible, llavors, que, si una norma estableix que a partir del 2005 s’han de tractar sempre les aigües residuals, s’hagi consentit que es facin noves urbanitzacions sense sistema de sanejament d’aigües a les Balears? “És molt senzill. El negoci de l’urbanisme és tan potent a les Illes que es troben mecanismes per esquivar la normativa. Per molt que Europa vagi avisant, notificant, i collant, l’actitud de l’Administració, especialment la dels ajuntaments, és de no aturar de donar llicències”, lamenta el membre de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme en representació del GOB, Macià Blázquez.

El darrer cas del qual hi ha constància que ha arribat a Europa té com a protagonista l’Ajuntament de Maó, que va autoritzar noves construccions a Cala Llonga, una de les 50 urbanitzacions sense clavegueram que hi ha a les Illes. La Unió Europea va rebre fa dos anys la denúncia del GOB Menorca perquè s’hi varen autoritzar nous xalets sense que el projecte complís l’obligació de deixar clar on aniran a parar les aigües brutes. Segons el Consistori, es preveia una connexió a una depuradora, però els ecologistes varen denunciar que no era cert . La Comissió “va donar credibilitat a la versió municipal i es va arxivar”, recorda el portaveu territorial del GOB, Miquel Camps. “En realitat, era un tros de conducció que sortia de la urbanització i que no arribava enlloc. Quedava aturat a mig camí i es va reconèixer que no se sabia a quina depuradora anirien a parar les aigües residuals”, lamenta Camps.

33 anys de retard

La lluita d’Europa en aquest àmbit es perllonga des de fa 33 anys (1991), quan es va aprovar la directiva específica que obliga a assegurar el tractament de les aigües residuals abans d’autoritzar qualsevol concentració humana, amb especial exigència per a aquelles de més de 2.000 persones, però sense oblidar que qualsevol conglomeració de persones ha d’anar acompanyada del tractament corresponent. 

La directiva fixava en el 2005 la data màxima per eliminar qualsevol sòl urbà sense xarxa de clavegueram. En la denúncia que va presentar fa 15 dies, la Comissió admet que no sempre és possible fer un tractament de manera generalitzada, i recorda que quan no es pugui fer per raons de cost o motius tècnics, “es poden utilitzar sistemes individuals o altres sistemes adequats, sempre que aquests assoleixin el mateix nivell de protecció del medi ambient”. Allò que no es pot fer, però, en cap cas, és deixar sense assegurar el tractament de les aigües residuals de les urbanitzacions.

 “És important avançar en la protecció dels aqüífers. I, no ens enganyem, això implica que ens hem d’assegurar que no es fan vessaments. En el cas de les urbanitzacions antigues, és cert que hi ha algunes fosses sèptiques d’obra, que no compleixen la normativa actual i que s’han de substituir”, admet el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat. “Actualment la normativa obliga que siguin de materials completament aïllants i hi ha un seguit de requisits tècnics per evitar que el deteriorament provoqui filtracions al subsol. Tenim l’obligació de posar mesures i d’ajudar els ajuntaments a fer complir la llei perquè ens hi jugam la qualitat de l’aigua dels aqüífers”, afirma.

Fins a set pròrrogues

Encara que des de 2005 era obligatori posar fi a les urbanitzacions sense clavegueram i, sobretot, impedir que se’n creassin de noves, les Balears han aconseguit esquivar el compliment de la normativa durant dues dècades, i hi ha hagut fins a set pròrrogues. Va ser molt sonada la que José Ramón Bauzá va concedir mitjançant votació parlamentària quan era president del Govern, que va tenir fortes crítiques de l’oposició progressista d’aquell moment, l’any 2013. Després, una vegada al Govern, el Pacte va impulsar una regularització a través de la Llei d’urbanisme i va posar com a termini l’agost de 2017 als 23 municipis que tenien alguna urbanització sense clavegueram. Arribat el dia, només set ajuntaments havien iniciat els projectes per fer la xarxa de sanejament. “La resta han intentat estratègies per continuar donant llicències, i sovint és difícil perquè argumenten que es connectaran a una futura xarxa o depuradora, que després a l’hora de la veritat no existeix o és insuficient”, explica Macià Blázquez. “Crec que avui dia ja és difícil que es donin llicències si no es garanteix el tractament residual. No vull dir que no hi hagi algun cas, però ara mateix el cavall de batalla és posar ordre a tot el que es va fer sense clavegueram”, diu el director general de Recursos Hídrics. “Les infiltracions d’aigües sense tractament adequat provoquen una contaminació que afecta molt negativament l’aqüífer. També hem de pensar que, tard o d’hora, aquestes urbanitzacions es connectaran a la xarxa, i cal assegurar-nos que la infraestructura existent pot absorbir el nou cabdal. No serà fàcil en tots els casos”, admet Calafat. En la mateixa línia, la denúncia de la Comissió Europea recorda que la directiva té per objecte “protegir la salut de les persones i el medi ambient mitjançant l’exigència que les aigües residuals urbanes es recullin i tractin abans d’abocar-se al medi. Les aigües residuals no tractades posen en perill la salut humana i contaminen llacs, rius, la terra i les aigües costaneres i subterrànies”, afirma la Comissió.

Un dels casos que més han indignat els moviments ecologistes és el de Vallgornera (Llucmajor). La construcció de xalets no només s’ha fet sense xarxa de clavegueram, sinó que de vegades s’ha consentit damunt una figura que és Lloc d’Interès Comunitari (LIC), amb greus afectacions provades per organismes i experts en espeleologia. “Alguns han documentat muntanyes d’excrements dins la cova, és una vergonya a tots els nivells”, etziba Macià Blázquez, qui recorda com la construcció de xalets va aconseguir una certa empara legal . A la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme es va presentar un informe de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, firmat per Pedro Robledo. “Venia a dir que es podien continuar autoritzant noves construccions. Va ser trist, aquest document tècnic”, diu Blázquez. “No hem d’esperar cap denúncia, hem de complir la normativa i millorar cada any la xarxa de sanejament”, conclou Joan Calafat.