Loueila Sid Ahmed Ndiaye: "Europa fracassa en política migratòria a l'apostar per la seguretat a la frontera"

BarcelonaLoueila Sid Ahmed Ndiaye va ser un dels milers de criatures saharauis, nascudes en campaments de refugiats, que als estius viatjava a Espanya amb els programes de Vacances per la Pau, un nom que ara l’horroritza. Finalment es va traslladar amb la família a les Canàries, on va estudiar dret i es va especialitzar en immigració i asil, i ara és un referent en la defensa dels drets humans dels que es busquen la vida. L'advocada ha participat a Barcelona en un acte convidada per entitats contràries a la política europea comunitària d'immigració.

Com està la situació a les Canàries amb la reactivació de la ruta migratòria?

— Allà tenim un drama humanitari: l'arribada de 35.000 supervivents aquest any ja han superat les xifres del 2006. S’estan acollint en naus, en molls reconvertits en centres d’atenció temporal, a banda de tots els recursos d’emergències que es van activar en el Pla Canàries. 

La majoria ja s'han derivat a la Península?

— Ara mateix es pot dir que de les 35.000 persones que han arribat a les Canàries, la majoria estan circulant per la Unió Europea. 

Si que s'hi quedin no és precisament l’objectiu de la política migratòria, llavors què ha fallat?

— Tot i que s’ha intentat amb el Senegal, el Marroc o la Costa d’Ivori, les devolucions no s’han pogut executar perquè aquests països no les accepten, així que aquestes persones han estat posades en llibertat. Per tant, sí, es pot dir que la política migratòria no té sentit. En les últimes embarcacions que vaig assistir a l’octubre hi havia un noi que al cap de dues setmanes va ser derivat a la Península i va anar a França amb la seva família.

Podríem dir-ne fracàs.

— Totalment, perquè s'ha apostat tot a protegir la frontera, que és la seguretat d’un estat, i, en canvi, tens 35.000 persones indocumentades que no saps qui són i no les has pogut tornar al seu país com diu la llei que has de fer. Les has deixat pujar cap a França. Aquesta realitat visibilitza que aquestes polítiques migratòries que valen milers de milions en cossos de seguretat, fons d’asil i immigració, salvament marítim, ONGs, construcció de centres, trasllats i comissions, estan fallant. És caríssim i és tan pervers que cal reformular-ho.

Doncs la UE acaba d’aprovar un pacte migratori més dur i restrictiu i sense vies segures.

— Estic expectant amb com s’aplicarà a les Canàries si hem vist que la llei espanyola no es pot aplicar i és més proteccionista. Acords tan durs com aquest només serveixen per deshumanitzar les persones. Fa uns dies la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va dir que volia un enfocament humà i humanitari des de la responsabilitat de salvar vides, però aquesta és la hipocresia amb què juga Europa. Salvar vides al mar no és opcional, és una obligació de la normativa internacional, però després es deixen morir en un vaixell o a la tanca de Melilla. Europa ha de deixar de ser hipòcrita, s'ha de treure les ulleres dels privilegis i assumir que o acaba amb la neocolonització, que obliga la gent a marxar de casa seva, o assumeix la immigració. Punt.

L'ha decebut el paper de la presidència espanyola a l'hora de negociar el pacte?

— No puc parlar de decepció perquè d'alguna manera a mi ja em van decebre quan van abandonar el Sàhara Occidental, o pel fet que el ministre Marlaska continuï al càrrec. Sé de què va Espanya després d'escoltar les històries de moltíssima gent que es vol moure i topa sempre amb el discurs que Europa està preocupada per ells, i que són les màfies les que juguen amb ells. I ens hem de preguntar per què Espanya delega a una empresa privada la tramitació de visats a l'estranger. La pregunta que ens hem de fer és: qui fa negoci amb la immigració mentre viatgen i un cop arriben a Espanya, on han d'estar tres anys en la irregularitat, sense drets perquè se'ls pugui explotar? A partir d'aquí es construeixen les polítiques migratòries i els perfils racistes i totalment classistes.

Vostè que parla amb migrants i refugiats que arriben a les Canàries, sap que un pacte no els aturarà.

— De cap manera. Venen perquè als seus països hi ha una crisi migratòria i ho fan de manera irregular perquè necessiten un visat i el govern espanyol no els hi dona als consolats de Dakar o el Marroc. La gent que arriba a la costa canària paga 2.000, 3.000, 4.000 euros per pujar a un cayuco durant cinc o deu dies i sense saber si hi arribaran. Ens imaginem que són uns pobres desgraciats, però la veritat és que podrien pagar-se el viatge en avió i venir de manera segura i no irrompre a les fronteres i respectar les normes, si se'ls permetés. Perquè al final aquesta persona vindrà i s’hi quedarà. Hem fracassat amb un sistema en què els diem que han de sortir de manera regular i que han de mentir, amagant la seva edat, i gastant diners en una organització mafiosa o en la corrupció, en lloc d'invertir aquests diners perquè fer un trànsit segur i legal.