Europa vol prohibir la pesca a un 10% de les aigües balears abans del 2030

PalmaEl principal compromís de la Unió Europea quant a la protecció del medi marí és preservar, abans del 2030, un 30% dels mars i oceans on almenys una tercera part d’aquest percentatge (el 10%) tingui una protecció molt elevada, això és, no poder-hi pescar. Davant aquestes directrius, la fundació Marilles –dedicada a la conservació de la mar Balear– comanà un estudi per analitzar-ne la viabilitat a les aigües de les Illes. “Vàrem incentivar l’estudi perquè respongués la pregunta de què és allò que s’hauria de protegir”, explica el director de Marilles, Aniol Esteban. L’assaig, fet per Enrique Ballesteros i publicat per la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), proposa crear 20 noves àrees marines protegides, alhora que insta a ampliar i augmentar les restriccions a les 12 zones preservades ja existents.

“Si ens comparam amb la resta de l’Estat, treim la nota més alta, però continuam suspenent. Cal més ambició”, reivindica Esteban. El fet és que les Balears lideren l’àmbit estatal en superfície marina protegida, però només té un 0,16% de la mar declarada com a reserva integral. “Abans del 2030 cal multiplicar per 50 aquesta zona altament protegida si volem assolir els objectius d’Europa”, afegeix Esteban.

Segons l’Informe de la mar Balear 2022 (IMB), publicat el novembre, des que es varen establir l’any 1982, les àrees de protecció marina han augmentat gradualment i, juntament amb el Parc Nacional de Cabrera, sumen avui una àrea total de 1.560 quilòmetres quadrats. Aquest increment no és de la mateixa magnitud a les zones de reserva integral, que només arriben als 44,1 quilòmetres quadrats.

L’estudi, una primera passa

La proposta de Ballesteros esdevé “una base per encetar un debat profund sobre el tema”, apunta el mateix autor. En concret, l’estudi ha definit quatre categories de protecció que també es poden veure al mapa. Es divideixen en àrees de protecció lleu-mitjana; de protecció elevada; de protecció màxima i de protecció lleu lligada a una utilització molt gran de l’espai proposat per a les activitats humanes.

La proposta conservaria aproximadament un 15% de la mar Balear sota protecció lleu-mitjana, mentre que dos terços (és a dir, un 10%) quedarien sota la categoria de protecció elevada i assoliria l’objectiu europeu. Es tracta d’una proposta prou ambiciosa des del punt de vista de conservació de la biodiversitat. “L’autor se centra en criteris estrictes de protecció d’espècies. No inclou potenciar el criteri de productivitat pesquera, que també és important, ni tampoc el de potenciar el benefici econòmic i social”, explica Esteban. Si es tinguessin en compte aquests dos factors, “encara sortirien més àrees a protegir”, afegeix.

Segons recull l’assaig, la necessitat de protegir les aigües recau sobre la crisi que pateixen les mars i els oceans: “La destrucció d’hàbitats, la pesca, la contaminació, el canvi climàtic i les invasions biològiques són, per aquest ordre, els principals responsables de la destrucció de la biodiversitat mediterrània”. Des de Marilles són contundents en aquest sentit: “Hi ha qui diu que el propòsit europeu és massa ambiciós, però nosaltres el veim no sols perfectament assumible, sinó també moderat”, apunta Esteban. Davant aquesta situació, les àrees marines han demostrat ser una eina efectiva per a la recuperació i protecció de les mars i dels oceans.

En concret, l’IMB apunta que la majoria d’àrees protegides tenen increments en la biomassa de peixos vulnerables a la pesca amb els anys de protecció així com increments en la riquesa d’espècies. Per exemple, la prohibició de la pesca submarina a la reserva del Llevant de Mallorca (zona del Faralló d’Albarca) ha fet multiplicar per 5,8 la biomassa en quatre anys. Un altre exemple de recuperació és la reserva de la Dragonera, on s’ha augmentat amb 3,7 espècies per cada 250 metres quadrats. Es tracta del creixement més gran d’espècies de totes les àrees marines protegides de les Illes. Això no obstant, el cas de la reserva de les illes del Toro i Malgrats supera la resta: s’ha quadruplicat el valor de la biomassa del 2005 ençà.

Consens per obtenir la protecció

Per aconseguir protegir les aigües, és important obtenir el consens dels sectors implicats, alhora que hi ha d’haver voluntat política de finançar-les. En el cas de les aigües balears, són gestionades pel Govern (aigües interiors) i per l’Estat (aigües exteriors). Però la primera barrera a l’hora de crear àrees protegides no és la voluntat política, sinó el consens social, que llavors s’encarrega de pressionar l’Administració. “La figura de protecció ens agrada i donam suport a les reserves d’interès pesquer, però no estam d’acord amb les integrals que se’ns imposen sense el nostre vistiplau”, explica el president de la confraria de pescadors, Antoni Garau. Considera que “s’han de respectar els interessos de l’activitat pesquera professional i s’ha de garantir la continuïtat del sector”.

Això no obstant, Garau descarta que la manca de relleu generacional que pateix el sector d’ençà de fa 40 anys “no està lligada a l’augment de protecció de les aigües”. Els pescadors consideren perjudicial per a la seva activitat l’alta restricció en el 10% de les aigües: “Si, tal com demana Europa, es prohibeix la pesca a noves zones, la resta patiran una sobreexplotació, i això no interessa a ningú”, defensa. Aquesta postura contrasta radicalment amb la d’entitats ecologistes com Marilles, que precisament pressionen per aconseguir l’alta protecció a les aigües balears.