Els europeus haurien consumit cocaïna molt abans del que es pensava
Les proves extretes de restes humanes en una cripta a Itàlia són el cas més antic d'ús de fulles de coca a l'Europa premoderna
El 2019, mentre baixava per primera vegada a l'enorme cripta voltada d'un hospital de segles d'antiguitat ubicat a Milà, Gaia Giordano es va sentir cada vegada més aclaparada. “Es veu el terra completament cobert d'ossos”, va relatar Giordano, estudiant de postgrau a la Universitat de Milà. Al segle XVII, la cripta servia en essència com a lloc de sepultura subterrani per a milers de milanesos pobres que havien buscat atenció mèdica a l'hospital Ca’ Granda. En aquest antic cementiri, Giordano va descobrir un gir sorprenent en la història del comerç de drogues europeu.
Després d'analitzar els cranis i el teixit cerebral de nou persones que hi van ser enterrades a mitjans del segle XVII, Giordano i els seus col·laboradors van descobrir que era molt probable que dues haguessin consumit cocaïna. Aquestes troballes, publicades a l'edició d'octubre de la revista Journal of Archaeological Science, són l'evidència més antiga de consum de cocaïna a l'Europa premoderna, uns 200 anys abans que un químic alemany aïllés la droga de la planta de coca.
Les troballes suggereixen que els milanesos van tenir accés a les mateixes fulles de coca que les antigues civilitzacions sud-americanes havien fet servir des de temps enrere per alleujar dolors, elevar l'energia i inhibir la gana.
"Tenim proves que les fulles de coca es fan servir des de fa milers d'anys", afirma Christine VanPool, antropòloga de la Universitat de Missouri. Ningú sap amb exactitud com o quan va arribar la planta a Europa, però VanPool creu que els colonitzadors espanyols a l'Amèrica del Sud potser es van sentir atrets per les propietats analgèsiques de la cocaïna.
“Em puc imaginar una situació en què algú en va consumir només perquè estava molt malalt i buscava ajuda”, diu en una entrevista. Aquest espanyol malalt potser es va adonar que aquesta medecina era molt bona, especula VanPool.
Benjamin Breen, historiador de la Universitat de Califòrnia, coincideix que és probable que la planta es vengués als europeus com un producte mèdic nou. "Crec que és plausible que algunes fulles de coca travessessin l'Atlàntic fins a Europa com a mera curiositat", assenyala Breen. Potser va ser un apotecari o un metge qui va enviar les fulles al Vell Continent. I Milà, com a epicentre del comerç, potser va rebre el producte abans que altres ciutats europees.
Breen indica que en un principi va dubtar de les troballes de Giordano. Però el seu escepticisme es va dissoldre quan va consultar cròniques que van deixar els viatgers europeus que van salpar cap al Nou Món al segle XVI. Per exemple, els escrits del missioner espanyol José de Acosta esmentaven el conreu de fulles de coca. El missioner va observar que mastegar fulles de coca “dona forces i alè als indis”.
La cripta de Ca’ Granda conté uns 2,9 milions d’ossos distribuïts en 14 cambres amb murs de maó. Giordano va comentar que “restriccions ètiques, tècniques i de temps” van limitar la quantitat de restes que ella i el seu equip van poder estudiar. A més, les condicions d'humitat fan que l'os es deteriori, va puntualitzar Cristina Cattaneo, que dirigeix Labanof, un laboratori d'antropologia de la Universitat de Milà. Cattaneo va ajudar a guiar la investigació de Giordano juntament amb Domenico Di Candia, toxicòleg forense de Milà.
Les restes de dues persones van mostrar proves de consum de cocaïna. Les mostres es van polvoritzar i després la pols es va analitzar amb un espectròmetre per determinar quins compostos contenia. Aquest mètode és “summament sensible i precís”, assegura Barbara Huber, arqueòloga química de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva a Alemanya.
Un d'aquells consumidors de cocaïna era un home d'entre 30 i 45 anys que patia sífilis. Els investigadors van informar que va ser impossible determinar l'edat, el sexe i la malaltia de l'altra persona. Tampoc van aconseguir desxifrar per què les dues persones van optar per mastegar fulles de coca.
Potser “van consumir la planta com un remei medicinal a l'hospital per alleujar el dolor o tractar algun símptoma o malaltia”, van escriure Giordano i els seus col·legues en l'article. Però és igual de possible que la consumissin de manera recreativa.
Els expedients de l'hospital no mostren cap prova que suggereixi que els metges hi administressin fulles de coca. En canvi, un estudi anterior a càrrec de l'equip de Giordano va revelar que els productes de la planta de rosella reial “es van utilitzar activament com a tractament mèdic” a Ca' Granda des del 1558. Segons Cattaneo, això suggereix que la planta de coca no era un remei oficial sinó més aviat “una cosa oculta entre la població”.