"Amb els dos euros que dones al teu fill per a l'entrepà, ja pot comprar marihuana"

Montcada i Reixac / BarcelonaL'escenari principal és davant del pavelló municipal Miquel Poblet i la música sona a tot volum. Un grup hi toca entregat. També hi ha un munt d'estands on es ven menjar i beguda, així que d'ambient no en falta. El cap de setmana passat va ser festa major a Montcada i Reixac, un municipi del Vallès Occidental a tan sols 12 quilòmetres de Barcelona. Malgrat això, els més jovenets no són al costat de l'escenari. Fan la seva festa particular a uns 350 metres més enllà, a l'anomenada Font Freda, una esplanada retirada on no hi ha absolutament res, només camps de terra erma. Estan distribuïts per grups i tots porten la seva corresponent bossa de plàstic plena d'ampolles de begudes alcohòliques.

Cap a la una de la matinada hi ha uns 150 adolescents i continuen arribant-n'hi més. Criden, riuen, beuen i escolten música que sona dels seus mòbils. Quan aquesta periodista s'acosta per parlar amb alguns d'ells, la reacció és sempre la mateixa: es queden paralitzats, aguantant la respiració, amb uns ulls com unes taronges. Després ja es relaxen: "Quin ensurt, pensava que era la pasma", confessen. Que beuen alcohol és evident, però ¿fumen marihuana? "No, no, nosaltres no som porretes", és la resposta generalitzada, i fan cara de no haver trencat mai un plat. "Som gent sana", diu un, amb una ampolla de whisky a les mans. Alguns s'estan embolicant un porro o directament se l’estan fumant, així que aquests no tenen excusa.

"Vaig començar a fumar [marihuana] amb disset anys i ara en tinc divuit", diu un jove que fins i tot es deixa fotografiar fent-se un porro al costat d'uns amics. "Em sentia depressiu, uns amics me’n van oferir i així vaig començar", continua explicant. Ara, assegura, ja no té cap depressió, però segueix consumint cada dia. "No et pensis, que de vegades sí que em puja iem quedo una mica penjat", comenta rient, mentre els seus amics també fan broma.

"Jo fumo un porro cada nit per relaxar-me i no veig que sigui res dolent", s'anima a parlar un altre noi, que diu que ara té 19 anys i que va començar a consumir cànnabis als quinze. "M'he tret un grau mitjà en esports en un any, i el superior en dos", afegeix per demostrar que en teoria la marihuana no ha afectat gens el seu rendiment físic. "Jo l’he provada, però em va agafar una pàl·lida i la vaig deixar", declara una jove que és una de les poquíssimes noies que gosen confessar que sí, que ella també ha fumat marihuana. Amb tot, no vol donar-ne més detalls. El que anomenen pàl·lida és una baixada sobtada de la tensió.

Edat de consum

El més sorprenent és que la majoria d'adolescents que admeten que consumeixen marihuana o que l'han consumida en alguna ocasió la van provar per primera vegada als tretze, catorze o quinze anys a tot estirar. Tots "per curiositat", per experimentar què se sentia. I no cal que sigui festa major. De fet, a qualsevol plaça on no hi hagi gaire trànsit de gent és fàcil trobar algun adolescent fumant cànnabis. O fins i tot en llocs concorreguts, com ara la zona on hi ha el MACBA a Barcelona.

"T'ajuda a desconnectar, però et tornes superapàtica", explica una noia que està tranquil·lament fumant un porro, asseguda amb un amic al pati que hi ha a l'entrada del CCCB. Els dos tenen 19 anys i consumeixen marihuana. Ella va començar amb 16 anys i ell amb 15. Diuen que és fàcil aconseguir la droga: un gram costa uns cinc euros. "Jo em gasto 10 euros a la setmana i això em dona per fer-me quatre o cinc porros –afirma ella–. Quan ets menor, sempre trobes algú més gran que t'ho deixa provar". I a partir d'aquí, asseguren, saber qui en ven és qüestió del boca-orella. "O també la pots comprar fàcilment a les asos", afegeix la noia.

Les asos, com ells les anomenen –en al·lusió a associació–, són els clubs de cànnabis. En teoria la marihuana que hi venen no es pot treure fora d'aquests locals. Els joves també anomenen xivatos les bossetes de plàstic que contenen d'un a cinc grams de marihuana. I quan parlen del color verd es refereixen sempre al cànnabis. Per exemple, quan es comuniquen a través del mòbil amb els col·legues, poden dir que necessiten "dues samarretes verdes". Això significa a efectes pràctics que volen dos grams de marihuana.

El Grup ATRA, que és una associació que atén persones amb drogodependència, té educadors que van als llocs on els adolescents fumen cànnabis a la via pública i recullen informació sobre els seus hàbits de consum. "L'objectiu és contactar-hi i que coneguin l'associació per si algun dia volen demanar ajuda", explica Sandra Ribas, que és psicòloga i coordinadora de l'àrea de joves i famílies del Grup ATRA. Segons diu, el consum prolongat de cànnabis pot generar problemes seriosos, com ara apatia, paranoia, manca de concentració i memòria, i fins i tot pot ser el detonant d'un trastorn psicòtic. "Hi ha el fals mite que, com que és una planta, no té risc".

La Fundació Salut i Comunitat també sensibilitza sobre els riscos de la marihuana fent tallers per a joves. Sentir els comentaris dels adolescents en aquests tallers és força revelador del seu desconeixement. "¿És veritat que la marihuana és millor que el tabac?", pregunta, per exemple, un noi d'uns 15 anys en una sessió organitzada per la regidoria de Serveis Socials i Polítiques d'Inclusió i Sanitat de Montcada i Reixac, que és un municipi que s'està prenent molt seriosament la prevenció. "En alguns instituts el professorat no vol que es facin aquest tipus de tallers perquè temen que incitin al consum, però la realitat és que els joves a primer d'ESO ja saben què és el cànnabis", assegura Laia Navarro, que s'encarrega d'impartir aquestes sessions.

Otger Amatller, que és psicòleg especialitzat en drogodependència de la Fundació Salut i Comunitat i docent del màster en drogodependències de la UB, posa xifres a la problemàtica a Catalunya: "Un de cada quatre joves de 14 a 18 anys consumeix cànnabis", afirma, basant-se en dades del 2021 de l'Enquesta sobre ús de drogues en ensenyaments secundaris a Espanya (ESTUDES). "Hi ha qui el consumeix per passar-ho bé i qui ho fa per no passar-ho malament. O sigui, per compensar una sèrie de carències", explica. En aquest sentit, afegeix: "Entre els 12 i els 18 anys, els joves aprenen a gestionar les seves emocions, a tenir resiliència, autoestima, a prendre decisions… Si quan estan ratllats es fumen un porro, el porro fa la feina que ells haurien de desenvolupar a nivell emocional". I així acaben enganxant-s'hi.

De fet, Cristina Delgado, que és coordinadora del programa de prevenció de l'associació Projecte Home, assegura que han detectat que "el consum problemàtic de cànnabis ha augmentat entre els adolescents". Per a ella, un consum problemàtic vol dir fumar quatre porros o més al dia. "Quan arriben a la nostra associació ja estan molt afectats. Al seu dia a dia només pensen en fumar i la situació familiar s'ha deteriorat totalment", afirma. Segons diu, els adolescents no solen tenir consciència del problema i, si demanen ajuda, és perquè les seves famílies els obliguen a fer-ho.

"El que hem d'intentar és endarrerir al màxim el moment de l'experimentació; és a dir, el moment que els adolescents proven el cànnabis per primera vegada –continua explicant Delgado–. Cal tenir en compte que és molt fàcil aconseguir la droga. Amb els dos euros que dones al teu fill per a l'entrepà, ja pot comprar marihuana". Segons assegura, no depèn de la classe social. El consum de marihuana a l’adolescència es dona tant en classes altes com en baixes.