L'eutanàsia es legalitza per fi després d'anys de lluita ciutadana

Madrid"Els últims dies són bonics perquè per fi es veu que complim la missió. Jo li vaig prometre al Luis que aniria fins a la victòria". Asun Gómez aquest dijous celebra a les portes del Congrés l'aprovació de la llei d'eutanàsia, que suposa la despenalització de la mort assistida després d'anys de reivindicació. És un episodi històric i un exemple revelador de com la societat, en molts aspectes, va molt avançada respecte a la política institucional. La legalització de l'eutanàsia és una demanda que va començar amb el famós cas de Ramón Sampedro, que es va suïcidar el 1998 després de lluitar sense èxit perquè l'ajudessin a morir, però el clam ha crescut els últims anys amb una petició popular que va arribar fins al milió de firmes el 2019.

Una de les responsables d'aquesta fita és l'Asun, que l'1 d'agost del 2017 va agafar el testimoni del seu marit en la reivindicació de l'eutanàsia. El Luis va patir un final de la seva vida agònic, recorda la seva dona en conversa amb l'ARA. Sedat, s'anava adormint i despertant a l'hospital, esperant que arribés el moment. El seu desig era que el dia que van mirar l'última pel·lícula junts i es van acomiadar, el Luis ja no hagués de patir més, però la impossibilitat de poder-li aplicar una dosi letal ho impedia. Altres persones amb malalties incurables que causen un dolor insuportable han pogut triar com i quan morir, tal com explicava Joan Alquézar en una entrevista recent a Ràdio 4. El seu sogre, el Jordi, va dir adeu acompanyat de la seva família a Suïssa, on el suïcidi assistit no està perseguit.

Espanya serà el sisè país amb una llei sobre l'eutanàsia, seguint els passos dels Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, el Canadà i Nova Zelanda. "Estem molt satisfets. Serem bastant pioners", destaca Txema Lorente, un altre nom que ha fet possible arribar fins aquí. La seva dona, Maribel Tellaetxe, tenia Alzheimer i el 2006 va deixar escrit en una carta a la seva família que volia deixar de viure. No va morir fins al març del 2019, després d'haver passat per una etapa que no volia experimentar: no reconèixer el seu home i els seus fills. "Per fi. El que sentim és emoció, alleujament, però una mica de tristesa perquè la Maribel no va poder gaudir-ho", afegeix Lorente, que també s'ha desplaçat des de Portugalete (Biscaia) a Madrid per compartir amb l'associació Dret a Morir Dignament (DMD) aquesta jornada. Al Congrés també s'ha acostat Ángel Hernández, que afronta una petició de la Fiscalia de sis mesos de presó per haver mostrat públicament com ajudava a morir la seva dona.

Una llei molt "garantista"

Sobre Hernández pesa l'article 143 del Codi Penal, que ara es derogarà. Al seu punt quart es castiga aquell que "causi o cooperi activament amb actes necessaris i directes a la mort d'un altre, per la petició expressa, seriosa i inequívoca d'aquest, en cas que la víctima patís una malaltia greu que conduiria necessàriament a la seva mort, o que produís greus patiments permanents i difícils de suportar". La nova norma ara permetrà que el pacient, abans d'arribar a un hipotètic moment de no ser conscient per demanar-ho, deixi per escrit les seves intencions i que sigui un representant legal qui ho sol·liciti.

Tant l'associació DMD com alguns grups parlamentaris com Unides Podem apunten que la llei és molt "garantista" i que conté uns mecanismes de control que allarguen el procediment. El malalt que vulgui que se li apliqui l'eutanàsia ho haurà de demanar fins a quatre vegades i tots els tràmits es poden allargar una mica més d'un mes. Cada comunitat autònoma haurà de crear una comissió de garantia i avaluació i els metges podran negar-se a aplicar-la al·legant objecció de consciència. Tot i això, la llei preveu que les comunitats autònomes han de "garantir l'accés i la qualitat assistencial de la prestació".

La normativa estipula que podran sol·licitar l'eutanàsia les persones majors d'edat "en plena capacitat d'obrar i decidir" que estiguin sotmeses a un "patiment físic o psíquic que considerin intolerable" a conseqüència d'una "malaltia greu i incurable amb un pronòstic de vida limitat o un patiment greu, crònic i impossibilitant, sense possibilitat de cura o millora". Cal tenir la nacionalitat espanyola, la residència legal a Espanya o el certificat d'empadronament que acrediti un temps de permanència en territori espanyol superior a un any.

El PP i Vox, en contra

Amb un 87% de suport social, segons una enquesta de Metroscopia de l'abril del 2019, la legalització de l'eutanàsia arriba després d'anys de reivindicació social i traves polítiques. Fins a tres vegades ha fracassat una iniciativa en aquesta línia al Congrés i ara triomfa a proposta del PSOE i amb una àmplia majoria parlamentària. Només en queden fora el PP i Vox. "Sempre dic que això és un dret per si mateix. Ningú pot demanar que s'apliqui l'eutanàsia per un altre", recorda Asun Gómez. L'exministra de Sanitat María Luisa Carcedo, que defensa la iniciativa en nom del PSOE, remarcava fa alguns dies a la comissió de justícia que tant de bo cap persona hagi de fer ús d'aquesta llei, però que el dret hi ha de ser. Un cop superat el tràmit del Congrés, la llei passa ara al Senat i entrarà en vigor tres mesos després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat.

Els socialistes s'hi havien oposat anys enrere quan l'havia impulsat Esquerra Unida i Podem, i Cs també ho havia fet, però aquest dijous 198 diputats dels 350 que ocupen l'hemicicle hi han donat llum verda -no ha votat tothom-. És una xifra que no representa tota l'extensió del suport social, però suficient perquè centenars de persones a partir del 2021 puguin tenir, dins la tràgica situació que implica, una mort digna.