L’eutanàsia d’un pres, a debat: preval el dret a morir o el de les víctimes?

BarcelonaLa petició d’un pres pendent de judici ha tensat les costures de la llei de l’eutanàsia. Des de fa mig any l’intern està ingressat a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa (UHPT) amb una lesió medul·lar greu que li afecta la mobilitat i li provoca patiment. Els Mossos d’Esquadra el van reduir a trets al desembre després que disparés contra tres excompanys de feina a les oficines de Securitas de Tarragona i s’atrinxerés armat en un mas de Riudoms on van acabar ferits dos agents, un per impacte de bala. L’exvigilant de seguretat ha demanat l’eutanàsia i, segons va avançar SER Catalunya, el metge que l’assisteix ha tramitat la petició.

Malgrat que tot just comença aquest procés, que ha d’avaluar una comissió mèdica independent, l’advocat dels mossos ferits ja ha enviat un escrit a la jutge d’instrucció de Tarragona que investiga el pistoler perquè aturi la tramitació de l’eutanàsia. És un cas sense precedents que ha obert un debat jurídic i ètic. Quin dret ha de prevaldre, el del pres a morir dignament o el de les víctimes a tenir una reparació? Un jutjat pot decidir sobre una qüestió mèdica?

Quan l’advocat José Antonio Bitos, del sindicat dels Mossos USPAC, que representa els agents ferits, va veure que la UHPT comunicava a la jutge que l’home volia l’eutanàsia, va moure fitxa. No està previst que la jutge intercedeixi en aquest procés mèdic, però com que l’exvigilant està privat de llibertat per decisió seva, el centre sanitari va fer-ho arribar. “No ha de demanar autorització al jutjat”, admet Bitos, tot i que afegeix que l’home “està a la presó per tenir la seguretat que hi sigui el dia del judici”. Per això l’advocat ha requerit a la jutge que “aturi qualsevol procediment d’eutanàsia”, perquè pensa que ha de poder intervenir-hi.

“Encara no tenim cap resposta”, avança Bitos, a qui tampoc li consta una situació similar en el primer any d’aplicació de la llei de l’eutanàsia. Reconeix que la llei “no diu res” sobre què passa amb la petició d’un pres, però defensa que la llei d’enjudiciament criminal preveu que “un jutge acordi una mesura cautelar perquè es faci el judici o s’estigui a disposició del jutjat”. Per a Bitos, una mesura seria “protegir la vida de les persones”. Segons l’advocat, s’ha de poder jutjar l’exvigilant “perquè ningú pot escapolir-se de l’acció de la justícia”. Recorda que si l’home rep l’eutanàsia –la comissió mèdica ho ha d’aprovar o denegar les pròximes setmanes– la causa judicial de Tarragona “s’arxivaria immediatament i mai arribaria a judici”.

Una qüestió sobre drets humans

Per als juristes no hi ha debat possible. En aquest cas, tots els experts legals consultats coincideixen que el dret a morir dignament d’una persona ha de prevaldre per sobre del dret a la tutela judicial efectiva de les víctimes. La jutge Maria del Prat Escoda, portaveu de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, assegura que la mort digna és una qüestió "de dignitat, de drets humans". "Si no, estaríem acceptant obrir una porta a donar a una persona un tracte inhumà i degradant", adverteix.

Escoda diu que, malgrat que "és comprensible" que les víctimes exigeixin una reparació pels danys, tampoc es pot jutjar algú que no estigui en plenes condicions. Per a l’advocat i membre de la secció de dret sanitari del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), Alejandro Gámez, "aplicant els principis generals del dret" la balança s’ha de decantar pel dret del pres a decidir sobre la seva vida "per davant de l’interès de les víctimes". Gámez considera que "èticament l’Estat ha deixat clar que una persona té aquest dret".

Els experts també pensen que la justícia no pot entrar en una decisió mèdica. "Cal desvincular la justícia de les decisions mèdiques", defensa Escoda. L’advocat, àrbitre mediador i diputat de la junta de govern de l’ICAB, el Col·legi d'Advocats de Barcelona, Carles Garcia Roqueta, afegeix que “no es poden barrejar” el dret de demanar l’eutanàsia amb el de les víctimes: “Han d’estar ben separats”. Garcia Roqueta admet que aquesta decisió té un “efecte emocional” en els ferits pel pistoler, però insisteix que “té dret a demanar-la i a no patir i després es veurà si l'hi concedeixen”.

“Una gran incògnita”

En canvi, el vicepresident del Comitè de Bioètica de Catalunya, el metge i professor Màrius Morlans, que opina segons el seu parer personal, reconeix que el pres “reuneix els requisits” per a l’eutanàsia, si se certifica la lesió medul·lar irreversible i el patiment, però recorda que no se l’ha jutjat i que si el procés mèdic tira endavant “quedaria en suspens la reparació moral que pretén el judici”. “És una situació nova”, manifesta Morlans, que creu que el debat és si predomina el seu dret individual o el valor social de fer justícia. “També s’han de tenir en compte els drets dels altres”, assegura. Morlans veu “un conflicte claríssim d’interessos” amb “una gran incògnita” en què la jutge haurà de “ponderar i equilibrar” totes les parts.

Tant Escoda com Gámez diuen que les víctimes poden buscar una compensació per la via civil si el procediment penal s’arxiva per la mort del pistoler, tot i que admeten que aquest procés es complica en absència de l'autor del delicte. Gámez proposa que el govern espanyol, igual que planteja indemnitzacions per a col·lectius de víctimes com ara de la violència masclista o el terrorisme, "habiliti un acte discrecional" per donar resposta puntualment a un cas tan específic com aquest.