L'eutanàsia del pistoler de Tarragona: "Qualsevol desenllaç portarà dolor"

BarcelonaLa petició d’eutanàsia del pistoler de Tarragona, l’exvigilant de seguretat que al desembre va disparar contra tres excompanys de feina i després va tenir un intercanvi de trets amb els Mossos i es va atrinxerar en un mas de Riudoms, portarà cua. La jutge que investiga el cas ha descartat aturar l’eutanàsia, en contra del que volia el sindicat dels Mossos USPAC –que representa els agents ferits–, però la decisió deixa més dubtes que certeses. Ho ha evidenciat el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), que aquesta tarda ha muntat un debat amb tres ponents que pensen que no existeix una solució perfecta. El problema és la dificultat per trobar un equilibri entre l’home i les víctimes. L’acte s’ha fet el mateix dia que el pistoler, empresonat a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa (UHPT), ha declarat voluntàriament per contradir els Mossos.

"Cap solució pot ser bona. Tota resposta portarà un dolor", ha assegurat l’advocat i membre de la secció de dret sanitari de l’ICAB Alejandro Gámez. Per a ell, s’ha de fer un test de proporcionalitat. "A un costat tens el dret de les víctimes a una satisfacció i a l’altre el de l’investigat a la prestació de morir. En aquesta balança, què pesa més?", s’ha preguntat Gámez, que ha recordat que l’eutanàsia "no és un dret de per si", sinó que és el dret que dona la llei que s’aplica des de fa un any a demanar-la al sistema de salut. Se sustenta en els drets a la dignitat, a la vida i a l’autonomia personal. "Només pot ser per una malaltia greu o incurable o per patiments greus, persistents i crònics", ha apuntat l’advocat, que creu que la solució de la jutge és la "millor" perquè les víctimes poden recórrer a la via civil.

No ho veu igual l’advocat penalista i diputat de la junta de govern de l’ICAB Albert Carles Subirats, que ha admès que "és difícil trobar una solució que satisfaci totes les parts", tot i que ha considerat que "s’han de ponderar els drets en joc". Segons ell, "un no està per sobre de l’altre". Subirats ha argumentat que si neguen a les víctimes la investigació, "no només es vulnera el dret a la tutela judicial efectiva sinó el que es protegeix amb l’acció penal, que és el dret atacat i en aquest cas és el de la vida", pel fet que un delicte que s’atribueix al pistoler és intent d’homicidi. L’advocat ha reconegut que la llei de l’eutanàsia no dona a la jutge d’instrucció cap competència, però ha apostat per "discutir" la petició de les víctimes, que també tenen el dret a la veritat.

"Acarnissament" amb el dolor

Per acabar, el professor de bioètica de la UAB i Esade Cristian Palazzi ha insistit que no es pot fer la lectura que el pistoler està demanant l’eutanàsia "per alliberar-se de la presó" si objectivament compleix els requisits, perquè en cas de no concedir-l'hi hi ha el risc de caure en un "acarnissament" per haver de complir una condemna amb un dolor insuportable. Palazzi ha recordat que aquest cas "està a punt d’arribar" a la Comissió de Garantia i Avaluació de l’eutanàsia, que haurà de dir si pot rebre-la. Tanmateix, el professor ha marxat del debat, que s’ha fet tot en castellà, "amb moltes preguntes".

Pel que fa a la declaració que ha fet aquest matí el pistoler per videoconferència, només ha respost a les preguntes del seu advocat i ha assegurat que no va rebre cap avís previ dels Mossos abans dels trets. Segons ell, quan va sentir l’impacte d’una bala a prop seu va aixecar-se per amagar-se i va rebre un tret de la policia a l'armilla, a la zona del pit. Ha explicat que després va perdre la consciència i que ja no recorda res més fins que estava ingressat. També ha manifestat que portava dues pistoles que estaven descarregades, en contra del relat dels Mossos.