Com evitar els conflictes de parella a causa del desordre

Una enquesta duta a terme al Regne Unit recentment revela que el 59% de les parelles britàniques discuteixen a causa del desordre cinc cops per setmana. Entre les queixes més comunes hi ha deixar-se els llums encesos i anar amb sabates per casa. L’enquesta conclou que la majoria de parelles no estan alineades pel que fa a ordre i neteja, cosa que desgasta el seu vincle i l’harmonia de la convivència.

És ben cert que és difícil trobar dues persones amb el mateix llistó d’endreça i requisits higiènics. I encara que tinguem la sort de conviure amb algú amb un nivell d’ordre com el nostre, sempre hi ha diferències. Hi ha qui necessita tenir els plats nets abans d’anar a dormir, hi ha qui diu que ni els veu. D’altres necessiten que les línies del cobrellit estigui ben rectes. A altres els és igual, però que les estovalles no pengin més d’un cantó que de l’altre.

Per a les persones endreçades, viure en un espai desordenat és una autèntica font d’incomoditat i mal humor. En molts casos, tenen pensaments com “en aquesta casa, si no ho faig jo, no ho fa ningú” i senten sobrecàrrega per haver d’estar recollint i fent recordatoris constantment sense ser tinguts en compte, quan el que volen és el millor per a la família, una casa en ordre.

Però per a una persona desendreçada, viure amb els requisits d’endreça d’un altre tampoc és fàcil. El desordenat té un altre llistó diferent, i de vegades opta per no recollir perquè “l’endemà tot tornarà a estar igual”. O perquè ja se sent a gust tal com estan les coses. Davant les peticions i recordatoris de la parella pot sentir-se controlat, corregit o infantilitzat.

El resultat és una parella que s’estima, però que no viu a gust a causa d’unes necessitats i prioritats d’ordre diferents, i d’uns rols que els desgasten i que no volen tenir. El problema pot intensificar-se si la parella té fills petits. Més roba, joguines i materials per recollir, més cansament i menys temps per a tot plegat.

El pacte de les zones comunes

La primera solució que podem posar en pràctica per evitar els conflictes de convivència a causa del desordre (o massa ordre) és arribar a un pacte de les zones comunes, com l’entrada, la cuina, o la sala. Caldrà definir com ha d’estar cada estança i arribar a un acord entre els dos estils. És a dir, la persona desendreçada s’hi haurà d’esforçar una mica, i la persona endreçada haurà de flexibilitzar un xic. Pot semblar exagerat, però com més específics siguem, millor. Més clar queda el pacte i més fàcil és respectar-lo. És important que en aquest moment marquem també unes línies roges. Quines són les coses que no acceptarem a les zones comunes, com les claus de casa sobre la taula del menjador o les sabates als peus del sofà.

Cal dir que aquest no és un moment per fer-se crítiques o retrets, com “ets un porc”, o generalitzacions com “sempre ho deixes tot tirat per tot arreu”. És un moment per ser constructius i treballar en equip per tenir una casa més endreçada i més harmonia familiar.

A més del pacte, potser caldrà fer alguns ajustos d’ordre i repassar la funcionalitat de certs racons. Si ens molesta veure les motxilles de l’escola a terra quan entrem a casa, potser podem acordar que cada fill o filla deixi la seva motxilla a l’habitació, i posar-hi un penjador o una cadireta perquè no destorbin. El Miquel i la Sílvia es posaven de mal humor cada dia, cada cop que veien els abrics dels seus fills tirats de qualsevol manera al banc de l’entrada. Van adonar-se que en realitat no tenien lloc per posar-los. Van buidar el penjador, que estava ple de les seves jaquetes, i van clavar un altre penjador més baix, perquè els seus fills hi arribessin. L’entrada va guanyar lluminositat, una olor més fresca, espai per als abrics de les visites, i lloc al banc per calçar-se i descalçar-se.

Distribuir les tasques

Una altra font de conflictes recurrent és fer (o no fer) les tasques de casa. Tenir una cuina neta i endreçada passa per l’hàbit de rentar els plats i les paelles i deixar l’aigüera ben neta i desinfectada. Qui fa les paelles? I quan? Un diu que cal fer-les cada vespre havent sopat. L’altre que les vol fer al matí, que es lleva amb més energia que a la nit. Un cop més, cal un acord de qui fa què i quan, i mantenir aquest hàbit per respecte mutu. És molt útil distribuir-se les tasques de casa segons les preferències personals. Un es responsabilitza sempre de cuinar, fer la compra i llençar les escombraries i reciclatge. L’altre de la bugada, regar les plantes i netejar la casa. Amb aquest sistema, les tasques i la càrrega mental es redueixen a la meitat.

De totes maneres, tal com apunta la psicòloga Luz Marina Aguayo, si la mateixa discussió persisteix en el temps sense canvi, el conflicte de fons no és el desordre, sinó un altre problema que hi ha en la relació de parella i que cal resoldre.

A part de pactar les zones comunes i repartir-se la responsabilitat de les tasques, una altra regla és no compartir espais, sempre que sigui possible. Per exemple, tenir cadascú un escriptori, o la seva tauleta de nit. És comú en les parelles catalanes compartir els armaris de roba i ocupar-ne un tros cadascú. Això és jugar amb foc. Val la pena reorganitzar els armaris perquè cadascú tingui el seu, i que el tingui com vulgui. Un tindrà l’armari de revista amb olor de net, l’altre atapeït amb pudor de tancat. Però tots dos dormiran tranquils perquè els serà completament igual com el tingui la parella.

L’altre truc és amagar les coses. Es tracta de comptar amb capses i mobles amb portes per no tenir tanta cosa a la vista i reduir l’estímul visual. D’aquesta manera, el desordre o poti-poti queda guardat dins del moble. Si sabem que tenim dificultat per aconseguir que les joguines i materials de la canalla es vegin endreçats i relaxants, disposem-los dins d’armaris tan bé com puguem, encara que no estiguin perfectes. Això rebaixa l’exigència de mantenir-ho tot espectacularment ben col·locat i aporta pau a l’estança. I a tota la família.

Un últim apunt de sentit comú: evitem generar desordre. Com? Desant cada cosa al seu lloc quan l’hem fet servir. Ara bé, si nosaltres o la nostra mitja taronja no tenim aquest costum i no hi ha manera humana de fer-ho, recorrerem a la recollida exprés. Cada nit, havent sopat o quan les criatures dormen, farem una recollida exprés de la casa de 15 minuts, tots dos alhora. Encara que sigui el moment de fer alguna cosa que ens agrada més, o caure rendits al sofà. Això que per a molts pot ser un autèntic suplici té doble avantatge: cada dia ens llevarem amb la pau d’una casa recollida, i a força de recollir cada vespre serem més curosos durant el dia per no desordenar tant.

En definitiva, tinguem present que conviure comporta avantatges i inconvenients, i que tots som diferents. Posem fil a l’agulla amb aquests consells, pactem, minimitzem l’impacte del llistó d’ordre i desordre en la relació, i que triomfi l’amor.