Com evitar terratrèmols provocats pels humans?

PalmaL'interior de la Terra és una font inesgotable d'energia geotèrmica que, a diferència d’altres renovables, com la solar o l’eòlica, no fluctua. Per altra banda, el subsol pot convertir-se en magatzem permanent de CO₂. Per tant, estam davant una alternativa cada vegada més atractiva per limitar els efectes adversos del canvi climàtic. Però actuar sobre el subsol té conseqüències, com el que va succeir amb la plataforma Castor, situada a les costes de Castelló i Tarragona, un projecte fallit que pretenia ser el dipòsit de gas natural més gran d'Espanya i es va haver de paralitzar quan, en 2013, s'hi varen registrar fins a 500 sismes després d'una injecció de gas. Analitzar el que va succeir en casos com aquest i plantejar models per reduir riscos és un dels objectius del Congrés que a partir d’aquest dilluns i fins dimecres, 13 de març, reunirà els principals experts mundials en aquesta matèria a Palma.

El congrés GEoREST ha estat organitzat per l'investigador de l'IMEDEA (CSIC-UIB) Victor Vilarrasa, amb el repte de predir els terratrèmols en els processos d'aprofitament del subsol. I tal com explica l’investigador "venen investigadors que treballen a universitats o centres de recerca, especialistes d'empreses, amb un perfil més aplicat al dia a dia, però també sismòlegs i enginyers. Es tracta d'una matèria multidisciplinària que s'estudia des de perspectives diferents i que posarem en comú a Palma". Vilarrasa assegura que s'ha avançat molt per entendre les causes, “però encara estam limitats per establir la probabilitat que ocorri un terratrèmol d'una determinada magnitud fent una intervenció o una altra. Necessitam més confiança en els poders predictius que s'estan desenvolupant".

El cas Castor

Vilarrasa ha estudiat amb profunditat el cas de la plataforma Castor, i n'explicarà les principals conclusions al congrés. "Es tracta d'un tema molt singular", assegura, "perquè els terratrèmols de magnitud més gran es produïren quan ja no hi havia injecció de gas". Una de les principals conclusions que ha exposat és que "si s'hagués fet un estudi previ amb cara i ulls s'hauria pogut intuir que hi havia un risc de reactivar falles profundes. S'hauria d'haver fet una prospecció sísmica profunda que no es va fer". 

L’expert és un gran defensor de les possibilitats del subsol per contribuir a la reducció de l’impacte del canvi climàtic i assegura que "es poden fer projectes de geoenergies sense carboni amb nivells de sismicitat induïda no perceptibles per a la població, i per això s'ha de fer una caracterització inicial del subsol que permeti identificar els llocs més idonis per fer aquests projectes i descartar-ne els de risc elevat". I com fer-ho possible és el que es planteja al congrés.