La segona fase de l'exhumació al cementeri de Porreres comença aquest dimarts

PalmaLa segona intervenció al cementeri de Porreres per localitzar víctimes de la Guerra Civil començarà aquest dimarts i s'allargarà fins al 27 d'octubre, segons ha informat la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern en un comunicat. En aquesta fase de l'exhumació, l’equip tècnic d'ATICS intervindrà la primera zona enjardinada ubicada a l’entrada del cementeri de Porreres, a la banda esquerra.

En total, es faran cinc sondejos al voltant d’aquesta zona, Al centre de la qual hi ha un conjunt d’estructures funeràries monumentals. Aquests sondejos es faran a una profunditat mínima d’uns 80 cm, cota a partir de la qual varen aparèixer les restes localitzades en la intervenció de l’any 2016. Per dur a terme aquesta feina, ATICS comptarà amb quatre arqueòlegs, tres antropòlogues i dos forenses i rebrà l’assessorament i suport històric dels investigadors Bartomeu Garí i Queralt Solé.

Avui dia, tal com recull el Pla d’actuació, es desconeix la possibilitat real de localitzar restes humanes en aquesta zona enjardinada. Amb tot, l’elevat nombre de persones assassinades en aquest indret de Porreres fa pensar que és probable que s’utilitzàs més d’una zona dintre del cementeri per excavar fosses on enterrar les víctimes assassinades des del 1936 fins pràcticament l’any 1938. D’altra banda, Memòria de Mallorca coneix testimonis orals que assenyalen aquesta zona enjardinada com a lloc d’enterrament.

Cal recordar que l’Oratori de la Santa Creu de Porreres és un dels llocs més representatius de la repressió mallorquina exercida durant la Guerra Civil. El lloc es troba a uns 20 metres del cementeri municipal i s'hi feren execucions en massa d’homes i dones que no eren del poble. A partir de les investigacions fetes, se sap que moltes de les persones que mataren provenien de les tretes de les presons de Can Mir, el castell de Bellver i la presó de dones de Can Sales, fetes en el transcurs del mes de setembre de 1936 fins al mes d’abril de 1937.

Després de les execucions, es transportaven els cossos i es dipositaven en una o diverses fosses comunes que hi havia dins el recinte de l’antic cementeri municipal de Porreres. Segons testimonis orals, els cadàvers eren soterrats vestits, sense taüts i tapats amb terra i calç per tal d’eliminar totes les proves. Per informacions orals i per l'estudi històric, es va saber que les fosses col·lectives estaven situades quasi al centre de l’actual cementeri, a la vora d’uns jardins, molt a prop de l’entrada principal del recinte catòlic, on actualment s’aixequen unes tombes i una paret de nínxols.

S'estima un nombre mínim de 80 persones inhumades, a partir de les denúncies de familiars desapareguts, registres de defuncions i testimonis de desaparicions a partir del mateix dia de l'excarceració. També es coneix, a partir de la quantificació de desaparicions per dates, un mínim de cinc episodis d’obertura de fosses o d’excavació de noves fosses en un període de setanta-un dies, entre el 4 de gener i el 15 de març de 1937.

Malgrat això, s'ha de considerar que avui dia encara es desconeix la xifra exacta de les víctimes que perderen la vida en aquest indret i que foren enterrades al cementeri de Porreres. Amb les dades que l'investigador Bartomeu Garí va poder recollir del Negociat 3 d’Ordre Públic del Govern Civil de les Balears, podem parlar de 118 víctimes que, amb tota probabilitat, foren assassinades a la Creu de Porreres entre els mesos de gener, febrer i març de 1937, la major part d’elles “posades en llibertat” de les presons de Can Mir i el castell de Bellver.

Antecedents

La segona fase d'exhumacions a Porreres forma part del segon Pla de fosses que impulsa el Govern de les Illes Balears, a través de la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, i que coordina l’empresa ATICS. La primera intervenció al lloc es va fer el novembre de 2016, arran de la petició de l’associació Memòria de Mallorca amb el suport del Govern de les Illes Balears i la col·laboració de l’Ajuntament de Porreres.

Gràcies a aquella acció, es van poder constatar els enterraments col·lectius de víctimes procedents de les presons de Can Mir i Bellver, que van ser assassinades entre els mesos d'agost de 1936 i març de 1937. Aquesta actuació va ser gestionada per la Sociedad de Ciencias Aranzadi, amb la coordinació de Maria Antònia Oliver i Pedro de Echave, de l'associació Memòria de Mallorca.

Les tasques varen permetre delimitar un total de nou fosses comunes. Es van excavar la totalitat de les fosses, a excepció d'una (núm. 5) que es trobà sota els nínxols —mausoleus construïts a la part central de la parcel·la. En total, es van poder exhumar 49 individus, 14 dels quals varen poder ser identificats a partir de les mostres d'ADN.

Dels 35 individus restants que no van ser identificats, està previst fer un estudi antropològic. Dins aquest segon pla, ja s’han tirat endavant les intervencions al cementeri de Sencelles, a Son Coletes, al cementeri de Bunyola, al forn de calç del coll d'Artà-Salma i al cementeri de ses Figueretes. Ara s’inicia la segona part al cementeri de Porreres i queden pendents actuacions als cementeris de Valldemossa i Santa Maria del Camí, i també al Pou de Son Lluís, a Porreres.