Per què els jocs de taula sobreviuen (amb èxit) en el món digital?

BARCELONAJugar és una de les poques activitats que et permet reunir al voltant d’una taula des d’un nen de 6 anys fins a una persona de 80. El joc permet compartir batalles, estratègies, nervis i rialles durant hores. I una altra cosa important: tot això sense pantalles. En un entorn tan digital com el nostre, on l’oci passa cada cop més a través de les pantalles, sorprèn la bona salut que gaudeixen els jocs de taula, tot i que potser és precisament per això que tenen tant èxit, tal com diu Oriol Comas, director del festival Dau, que se celebra aquest cap de setmana a Barcelona. “El joc és una de les poques ofertes de lleure presencial que encara tenim”, diu aquest expert i apassionat dels jocs de taula que fa 8 anys va decidir crear aquest festival per promocionar i reivindicar els jocs de taula, que s’ha convertit en una cita molt popular a la ciutat.

Comas diu que l’èxit dels jocs de taula es veu traduït, des de fa anys, en un important augment de vendes. “Cada any surten nous jocs que atrauen nous públics, i des de fa una vintena d’anys a Espanya el volum de vendes no para de créixer”, detalla el director del certamen, que explica que actualment els tipus de jocs que més triomfen són els cooperatius i els narratius. “Els jocs cooperatius són aquells en què els jugadors no juguen els uns contra els altres sinó que tots plegats tenen un adversari comú, així si guanyen, guanyen tots”, explica Comas. Un dels jocs més coneguts d’aquest tipus és el Pandemic, en què se suposa que hi ha una epidèmia molt mortal que està amenaçant el món. Els jugadors han de viatjar, investigar, crear vacunes i compartir informació per resoldre el problema. “Són jocs on s’aprèn a jugar en equip, a cooperar i parlar”, resumeix l’expert.

L’altra gran família de jocs que triomfen actualment són els narratius, on hi trobem, per exemple, tots els jocs de rol. “Són jocs on els jugadors comparteixen una aventura, poden ser cooperatius o que cadascú tingui un objectiu propi”, detalla Comas, que diu que de jocs narratius n’hi ha de moltíssims tipus per a un públic molt heterogeni que tria en funció dels seus interessos personals, i posa com a exemple el Dixit, un joc de cartes on cada jugador ha d’explicar les seves cartes intentant que els altres no sàpiguen quines té, que s’ha convertit en un gran èxit.

I a banda d’aquestes dues categories hi ha els fenòmens a nivell mundial com el Catan, un joc que té 25 anys i és un èxit de vendes a tot arreu i que ha enganxat milions de persones. “Ja és un clàssic”, diu Comas, que el defineix com un joc de saber gestionar bé recursos.

I en tot aquest panorama, ¿quin paper hi tenen els videojocs? Per a Comas, els videojocs no són la competència, al contrari, ell diu que tot i que no n’és usuari freqüent, li agraden. Tot i això apunta que en el sector dels jocs digitals “la part de negoci passa per sobre la creativitat" ja que "quan troben una fórmula que funciona la repeteixen constantment, com ha passat amb jocs com el Candy Crush o els Angry Birds”. Per això ell reivindica la importància de la indústria del joc tradicional, que té una mida molt més petita, que requereix una inversió molt més baixa, però en la qual hi ha una gran creativitat. I a més, diu, "al final acaba sent una compra molt rentable perquè l’amortitzes cada vegada que hi jugues”. A més, per al director del Dau, els jocs actuals tenen una característica que els fa molt atractius i és que “tots els jugadors tenen possibilitats de guanyar, no calen coneixements previs, i això fa que el repte atragui tothom”.

Una cita oberta a tothom

Aquest cap de setmana en tindrem un gran aparador a Barcelona: al Dau hi participen 48 editorials, 47 entitats i 13 clubs i organitzacions de joc històric i miniatures que ocuparan més de 600 taules a l’espai de la Fabra i Coats. La cita està pensada per als amants dels jocs, per aquells que es consideren friquis que jugarien a tota hora, per als amants d’algun joc en particular, però també per als qui no han jugat mai o els qui creuen que els jocs de taula són una cosa de nens.

Des de la seva primera edició, el 2012, el festival no ha parat de créixer amb quasi 27.000 visitants l’any passat. Com sempre, hi haurà autors de fora convidats. Enguany l’italià Simone Luciani, un dels més destacats del panorama lúdic internacional, visitarà la cita i segur que podrà explicar moltes coses dels seus grans èxits com Los viajes de Marco Polo, Tzolk’in o Gran Hotel Austria. També visitarà l’àrea del Dau Històric (en la qual hi ha jocs d’estratègia que reprodueixen fets històrics, fantàstics o de ciència ficció) l’autor Niko Eskubi, autor, dissenyador i il·lustrador de jocs de guerra que ha guanyat quatre vegades el prestigiós guardó Charles S. Roberts al millor disseny d’un wargame. I entre les diferents àrees del festival destaca el Dau Tradicional, en el qual es recuperen jocs de carrer d’abans com les xanques, jocs de punteria i habilitat, les rutlles o les bitlles, que enganxen els nens del segle XXI com ho feien amb els nens d'abans, demostrant que els jocs, al capdavall, no moren mai.