L’expansió del covid-19 frena a les Balears

La taxa de casos per cada 1.000 habitants es redueix a 53 de les 58 zones bàsiques de salut i també minven els ingressos hospitalaris

L’expansió del covid-19 frena a les Balears
Maria Llull
25/09/2020
3 min

PalmaEl darrer Informe del Servei d’Epidemiologia de la Conselleria de Salut constata que l’expansió del covid-19 està frenant a les Balears. Indicadors com la taxa de casos per cada 1.000 habitants s’ha reduït a 53 de les 58 zones bàsiques de salut de les Illes si es comparen les dues darreres quinzenes, del 20 d’agost al 4 de setembre i del 5 al 18 de setembre. “Les dades epidemiològiques no són les úniques que es tenen en compte, però tenen el seu pes”, va assenyalar divendres la directora general de Salut Pública, Maria Antònia Font, qui va comparèixer per explicar els principals apartats de l’informe.

Font va destacar algunes xifres, com les de Son Gotleu, que ha passat de 6,15 casos diagnosticats per cada 1.000 habitants a 2,38; Pere Garau, que ha passat de 6,02 a 2,19; Son Ferriol, que ha baixat de 5,79 a 2,33; Formentera, que ha baixat de 5,61 a 1,93; Sant Josep, que ha minvat de 5,59 a 1,48; Arquitecte Bennàssar, que ha passat de 5,6 a 2,99; Escola Graduada, que ha baixat de 5,15 a 1,01, i Emili Darder, que ha reduït els casos per cada 1.000 habitants de 5,09 a 1,36.

Això sí, l’informe també assenyala cinc zones bàsiques de salut on sí que han augmentat les taxes per cada 1.000 habitants: Verge del Toro, a Menorca -de 0,28 casos per cada 1.000 habitants a 0,34-; Serra Nord, la qual abasta els municipis de Deià, Fornalutx i Soller-de 2,54 a 3,63-; la de Santanyí, que comprèn l’Alqueria Blanca, Cala d’Or, Calonge i es Llombards -de 0,67 a 0,89-; Marines de Muro, que inclou Can Picafort, Muro, Santa Margalida i Son Serra de Marina -d’1,34 a 1,94-, i el Viver, a Eivissa -de 3,97 a 4,61. Malgrat els increments, només Serra Nord i el Viver han superat els tres casos per cada 1.000 habitants.

L’informe també actualitza el total de casos confirmats per municipi. Després de Palma, amb 6.896 casos, les localitats amb més casos són Calvià (488), Marratxí (458), Llucmajor (405), Inca (284) i Manacor (256).

Per grups d’edat, la majoria de positius durant el setembre -fins dia 21- s’han diagnosticat en la franja d’entre 20 i 49 anys, un 21,8%. Un 17,3% eren menors de 19 anys i un 10%, majors de 70 anys. A més, un 63% dels 13.049 casos verificats per Epidemiologia va presentar símptomes.

Pel que fa als brots -agrupacions de tres casos o més de covid-19-, des de l’inici de la pandèmia se n’han detectat 199, amb 1.067 positius associats. Un 64% dels brots es varen originar en els àmbits familiar i social.

Optimisme, amb prudència

Maria Antònia Font va destacar divendres que aquestes dades d’epidemiologia “indiquen una millora en les darreres dues setmanes, no només a les barriades on s’han aplicat mesures restrictives, sinó en general”. Així i tot, la directora general de Salut Pública va considerar que “cal prudència en la seva interpretació” i que és molt important “mantenir les mesures i el compromís de la població”.

Una altra xifra que ha millorat la darrera setmana ha estat la dels ingressos hospitalaris. Si dilluns 21 de setembre hi havia 392 persones a planta, divendres 25, al tancament d’aquesta edició, els ingressats per covid-19 eren 326, 66 menys. Això sí, hi havia quatre persones més a l’UCI -han passat de 64 a 68-. Divendres també es va notificar al Ministeri de Sanitat el menor increment de casos confirmats de la setmana, amb 154. Cal recordar que dilluns 21 se n’havien notificat 582 i l’endemà dimarts, 213.

Font, qui també va destacar que “hi ha hagut pocs brots laborals, va fer una crida als ciutadans de les Illes perquè “limitin les seves relacions”. “Els menors van a l’escola i els adults van a la feina i, si es troben amb amics, els contagis passen a altres àmbits. Cal continuar amb les mesures de protecció perquè sabem que funcionen”, va dir.

stats