400.528 ratolins, 574 gossos, 49 gats… Espanya experimenta cada any amb mig milió d'animals

MadridEspanya fa servir al voltant de mig milió d'animals de laboratori a l'any per investigar malalties com el càncer, una xifra que en dues dècades s'ha reduït un 50%. La xifra s'extreu del darrer informe estadístic europeu que s'ha publicat sobre aquesta pràctica, que exposa que en el conjunt de la Unió es van utilitzar per a finalitats científiques 11,5 milions d'animals el 2011, mig milió menys que el 2008.

En el cas espanyol es van utilitzar 400.528 ratolins, 84.200 rates, 1.217 hàmsters, 4.600 conills, 574 gossos, 49 gats i 4.700 porcs, entre d'altres. En comparació amb l'informe anterior, presentat el 2009, no hi ha hagut grans variacions en la UE. S'ha registrat, això sí, un augment significatiu de l'ús dels ratolins (la majoria modificats genèticament), en detriment del de les rates.

Els laboratoris experimenten amb aquests animals sobretot per avançar en les malalties cardiovasculars, trastorns nerviosos i mentals, càncer i estudis específics sobre patologies animals. En una entrevista amb Efe el responsable de benestar animal de l'estabulari del Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (Ciemat), Jesús Martínez Palacio, assegura que avui dia s'utilitzen els animals "d'una forma més responsable". "Els estabularis són avui hotels de cinc estrelles", diu Martínez.

En comparació amb dues dècades enrere, la reducció se situa al voltant d'un 50%: en els estudis clàssics es podien utilitzar entre vint i vint-i-cinc animals mentre que ara se'n fan servir entre tres i cinc. La Unió Europea obliga a l'existència de comitès d'ètica d'experimentació animal en cada centre, el personal ha de tenir una formació específica i hi ha auditories externes.

Al voltant del 90% dels animals amb què s'experimenta són ratolins, tot i que s'està augmentant la utilització d'altres espècies, com cucs i el peix zebra, en part per qüestions ètiques. "Sempre hi menys objeccions ètiques si es fan servir espècies menys properes evolutivament a l'ésser humà", diu Martínez.