Per què els experts no aproven el projecte estatal per reordenar el trànsit als Freus

PalmaAmb l’objectiu principal d’augmentar la seguretat de les aigües pitiüses, l’Autoritat Portuària de les Illes Balears (APIB) ha encomanat un projecte per reordenar el trànsit de la zona que ha indignat els mariners locals. No és cap novetat que la línia marítima entre Eivissa i Formentera, coneguda com l’estret dels Freus, és la zona més transitada de tot l’Estat i també de la Mediterrània. De fet, fins a 400 vaixells per hora hi naveguen durant els mesos d’estiu, tal com ja va recollir l’ARA Balears en un reportatge l’octubre passat. A més, es tracta d’un estret plagat d’illots i esculls, on també fa molt de vent, hi ha molts corrents i poca profunditat. Tot plegat genera una situació de perill que s’ha materialitzat al llarg dels anys amb nombrosos accidents. El 2021, en menys de deu dies es varen registrar dos sinistres amb un mort, un infant en estat crític i desenes de ferits. I l’any passat, un veler amb deu passatgers va quedar encallat i es va enfonsar. Davant aquesta situació que la mateixa administració reconeix –en la justificació del projecte– com a “perillosa”, l’aposta de l’APIB és que els vaixells comercials i els d’esbarjo operin per separat, amb l’objectiu de minimitzar possibles col·lisions entre els dos grups. Com?

L’Autoritat Portuària ha contractat un servei d’assistència tècnica per estudiar si és viable segregar el trànsit dels vaixells d’esbarjo dels comercials als ports d’Eivissa i la Savina (Formentera). A més, proposen crear dos canals de navegació diferenciats en els sis quilòmetres de mar que formen els Freus. Aquest sistema suposaria establir un límit en la velocitat de navegació i una delimitació de les zones transitables. No obstant això, en el projecte les mesures de control d’aquestes limitacions brillen per la seva absència.

Més amarraments, més doblers

Aquesta proposta no ha agradat als experts, fins al punt que un grup de mariners locals –que ha demanat mantenir-se en l’anonimat– vol que l’Administració aturi la licitació de l’estudi. Però per què el projecte que, segons assegura l’APIB, té per objectiu principal augmentar la seguretat ha generat controvèrsia en el sector nàutic pitiús? Si bé és cert que els motius del desacord són diversos, la principal queixa és que no resol la saturació que pateix la zona, sinó que fins i tot en suposa un augment.

El fet és que, per a sorpresa dels mariners locals, el projecte que s’ha contractat inclou la possibilitat de construir nous pantalans a Formentera per “atendre la demanda d’amarraments de petites embarcacions d’esbarjo”, segons consta en el plec de la licitació.

“Hem desglossat les despeses previstes i la major part no es justifiquen. Més de 60.000 euros es preveuen destinar a comprovar la viabilitat de la construcció de nous molls”, revelen els experts. És a dir, l’Estat aposta per una actuació que suposaria directament un augment del trànsit a les aigües pitiuses. I això, concretament, en una zona com és ses Salines, que –recordem-ho– està protegida pel seu valor mediambiental sota l’empara de la figura de Parc Natural. En aquesta línia de la protecció del medi ambient, els experts lamenten que l’APIB no plantegi la reducció del trànsit i l’acusen de fer prevaler la rendibilitat econòmica per damunt de la sostenibilitat. “Sota la premissa d’augmentar la seguretat, hi ha una intenció encoberta: la d’augmentar encara més els fluxos i la densitat”, asseguren. Així mateix, lamenten que els dos ports “ja suporten una gran pressió i encara se’n vol optimitzar la capacitat, mentre que els límits ja estan sobrepassats”.

I de la qüestió econòmica a la seguretat: els experts afirmen que crear canals separats tampoc no evitarà els accidents: “El que proposa l’APIB és com crear un carril lent en una autopista sense tenir cap possibilitat de controlar a quina velocitat hi passen els cotxes. I no serveix de res posar una pila de normatives que no es poden fer acomplir”. L’ARA Balears s’ha posat en contacte amb l’APIB i aquesta s’ha cenyit al que diu la justificació del projecte.

La contraproposta dels experts

Tot i la indignació, els mariners locals són propositius i donen una alternativa. Expliquen que el més adequat, segons el seu criteri, per garantir la seguretat i que alhora contribuiria a reduir la saturació és la instal·lació d’un sistema de control del trànsit professional (VTS) en ambdós ports i que també abraçàs els Freus. Aquesta eina recopila i processa informació sobre els vaixells –com la posició, la velocitat, la direcció, la càrrega, grandària i tipus d’embracació– i la proporciona als operadors del sistema. “Així, els operadors poden coordinar el trànsit marítim i contactar amb els capitans dels vaixells per donar-los informació útil sobre la situació de la circulació a la seva àrea”, expliquen. Però per què no n’hi ha prou de definir canals de navegació, segons els experts? Perquè els capitans dels vaixells d’esbarjo sovint no els respecten, ja que “és habitual que desconeguin la normativa que regeix aquest sistema de segregació del trànsit”. Malgrat que la seva aposta per a la instal·lació d’un VTS és clara, reconeixen certes dificultats en la implementació del sistema. Per aquest motiu, proposen utilitzar de mirall exemples recents com el de l’illa de Capri.

Amb tot, el que pretenen els mariners locals és solucionar la problemàtica de la pressió amb una mirada més local. “Cal veure la mar com es veia abans: com una part fonamental de l’illa i no només com un recurs i una imatge a exportar per tal que vingui de cada cop més gent”, reclamen.