El sumari de l’explosió d’Iqoxe revela dèficits materials i de seguretat

TarragonaQuina cadena de fets va provocar l’explosió mortal a Industrias Químicas del Óxido de Etileno (Iqoxe) el 14 de gener del 2020 a la Canonja? Amb un balanç de tres morts, vuit ferits, pèrdues milionàries, descoordinació institucional i alarma entre la població, la investigació judicial continua oberta. Les conclusions provisionals apunten als delictes d’imprudència greu amb resultat de mort, lesions, danys i contra el dret dels treballadors.

L’ARA ha tingut accés a part del sumari, on consten declaracions dels treballadors i dues auditories fetes per Dow i Repsol a les instal·lacions d’Iqoxe que evidencien falta de personal i deficiències en seguretat. També hi apareix una comunicació de Protecció Civil sobre la denegació del Pla d’Autoprotecció (PAU) els anys 2013, 2016, 2017, 2018 i 2019 per no haver superat els informes tècnics, encara que la companyia sosté que, tot i que no estigués homologat, sempre n’ha tingut un de vigent.

Fins ara s’havien fet públics dos informes sobre les causes tècniques de l’explosió, un de l’Institut Químic de Sarrià, per encàrrec d’Iqoxe, i un altre de la consultora DNV, per encàrrec de la Generalitat. Les dades creuades ajuden a entendre millor com va arribar a explotar la unitat U3100, inaugurada el març del 2017 amb seguretat d’última tecnologia. La sala de control, que aprofitava un edifici antic, es va ensorrar sobre el cap de planta i el contramestre, i, a més de lamentar aquestes dues morts, també es van destruir totes les dades que contenia.

El sumari recull testimonis de treballadors que asseguren que la unitat oscil·lava massa en temperatura i pressió quan fabricava MPEG. Per això, “els operaris havien de fer un o dos by-pass per poder fer la reacció” i els tancaven “si se’n recordaven”. Un by-pass, segons els experts consultats per l’ARA, és com una drecera manual per saltar-se passos d’un procés automatitzat. Un portaveu d’Iqoxe ha confirmat a l’ARA que a les tres de la tarda del dia de l’explosió s’havia fet un by-pass en el moment de càrrega de l’òxid d’etilè que s’havia tancat després, i remarca que la reacció entre els productes havia tingut lloc. És a dir, que ja s’havia fabricat l’MPEG-500.

La instrucció judicial també reconstrueix com una companyia sense cap experiència en fabricar aquest producte hi va veure una oportunitat per obrir mercats i expandir-se. “Farà callar les queixes de producció”, va deixar anotat en una llibreta el cap de planta l’agost del 2018. El primer client interessat va ser una empresa suïssa, i el segon una multinacional del polígon químic tarragoní. De les comunicacions internes es desprèn que els enginyers buscaven una fórmula d’MPEG-500 apta per a tots dos clients, i si podia ser per a més, millor. Finalment, van començar a fabricar el nou producte el juny del 2019.

Una cadena d’anomalies

Aquell 14 de gener podia ser un dia qualsevol a la planta, però van coincidir una sèrie d’anomalies. La primera és que havien fabricat sis lots de 25 tones, però el setè lot havia de ser de 20,5 tones a petició del client. Això implicava canvis en la recepta, però el servidor ja donava problemes i no la deixava carregar. Així consta a les ordres de treball del dia 14. Aquest document recull què cal arreglar, on i qui ho ha de fer, i aquell dia la unitat concentrava 13 ordres. Onze no eren urgents, però dues s’havien de corregir “immediatament”. Fins aquí el problema del servidor. La segona circumstància té a veure amb la bomba P3132, que, segons consta al sumari, s’espatllava sovint. Aquell dia, però, la que anava malament era la P3152. Per un error involuntari, però, algú va teclejar 3132 quan va fer l’ordre de treball. Aquesta confusió és irrellevant perquè cap de les dues bombes era crítica pel que fa a la seguretat, segons l’informe de l’IQS. No obstant això, el detall ajuda a dibuixar l’ambient de treball, que encara suma dues anomalies més: un treballador va arribar vint minuts tard -el cobria un company- i el cap de supervisió va marxar mitja hora abans perquè havia d’anar al dentista.

El dia a dia normal, segons recull el sumari, ja era de pressió, amb operadors que no arribaven a tot arreu i que “aprofitaven l’inici de la reacció per menjar o per anar al lavabo”. El personal de derivats patia, a més, “exigències quantitatives, ritme de treball, exigències emocionals i doble presència”, segons un informe de factors psicosocials fet per la mateixa empresa. Tota aquesta pressió, segons va declarar un treballador, comportava accidents laborals. De fet, a partir del 2014, la mútua va incrementar en un 800% les assistències de tot el personal.

Un portaveu d’Iqoxe sosté que la plantilla és suficient i que està per damunt de les xifres que marca el conveni. Pel que fa als testimonis negatius, els atribueix a treballadors eventuals acomiadats el desembre del 2019 i a preguntes dirigides de la policia judicial.

El sumari consigna aquests acomiadaments, que van comportar una vaga de 24 hores com a protesta. Aquell desembre es va prescindir de sis treballadors, la majoria de la planta de derivats, cosa que va implicar la reducció d’un treballador per torn. Una auditoria de qualitat feta per Repsol a Iqoxe el novembre del 2018 ja avisava: “A totes les entrevistes realitzades pels diferents departaments s’evidencia una clara manca de recursos, tant materials com especialment humans”. I reblava: “Sovint els comentaris són «No tinc temps», «No hi ha personal suficient»”.

Una altra auditoria de seguretat, feta per Dow a mitjans de gener del 2019, va concloure que “no es fa un seguiment de les accions i tampoc són validades adequadament”, i assenyalava que no es podien avaluar els “escenaris dels pitjors casos a la infraestructura”. La companyia sosté que aquestes dues auditories no se centraven en la planta de derivats on es va produir l’accident.

Mentrestant, encara hi ha molts buits per saber les causes tècniques de l’explosió, que va ser tan potent que un tros de la part inferior del reactor, de 800 quilos de pes, va sortir disparada com un míssil, va volar 2.400 metres fins a impactar contra un bloc de pisos del barri de Torreforta i va matar un veí que era a casa seva. L’IQS parteix de la base que l’òxid d’etilè no pot causar una reacció tan violenta i per això apunta que l’explosió va tenir lloc quan el producte final ja s’havia elaborat i es va descompondre tèrmicament fins que va explotar. Aquesta conclusió, que és la que l’empresa dona per bona, no té precedents registrats, de manera que l’informe conclou que va ser “una reacció química sobtada, inesperada i imprevisible per desconeguda”. En canvi, DNV apunta que l’òxid d’etilè sí que podria ser la causa de l’incident. Es remet a un accident similar registrat a Zwijndrecht (Bèlgica), en què, com en el cas d’Iqoxe, també es va generar una bola de foc amb incendis i danys importants a causa de la metralla i l’ona expansiva. DNV fa notar, però, que ha patit molts buits d’informació i recomana un tercer informe.

Experts consultats per l’ARA coincideixen en la necessitat d’aquest tercer treball. Així, el catedràtic emèrit d’enginyeria química Francesc Castells ha comparat els dos estudis. Al seu entendre, els dos equips haurien de posar les dades en comú per “tenir una visió més completa de l’accident i poder dirimir millor les responsabilitats”. Castells recorda que, en seguretat industrial, “cap accident és totalment imprevisible”.

Per la seva banda, Iqoxe sosté que ha facilitat totes les dades sol·licitades i assegura que veuria amb molt bons ulls aquest tercer estudi, que podria demanar el jutge com a peritatge independent.