Les expulsions de Ceuta incompleixen la legalitat espanyola i internacional

Enviats especials a CeutaEspanya està retornant al Marroc persones que han arribat a Ceuta sense el procediment que estableix la llei, segons denunciava ahir la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). Ni tan sols hi ha una dada oficial de quantes de les 5.600 persones que han tornat al Marroc ho han fet obligades per la policia i quantes pel seu propi peu.

L’arribada d’unes 8.000 persones a Ceuta, segons les xifres oficials (la premsa local afirma que han estat 11.000) va desbordar el sistema, i dimarts i ahir la policia i l’exèrcit espanyols van retornar automàticament els migrants a l’altra banda de la frontera sense identificar-los ni oferir-los assistència lletrada ni la possibilitat de demanar asil, en els casos de refugiats que fugen de guerres o de situacions de persecució i que podrien demanar protecció internacional.

És el cas d’Ahmed Raf, un noi de 25 anys que trobem desorientat en un carrer de la ciutat autònoma. Ens ensenya el seu passaport del Iemen, encara humit des que es va llançar a l’aigua per entrar a Ceuta dilluns. “Vaig cridar “Asilo! Asilo!” però no em van deixar ni parlar -recorda-. Vaig fugir d’un país en guerra -diu ensenyant una enorme cicatriu al braç, sota la qual es noten fragments de metralla- pensant que a Europa trobaria seguretat”. Després d’un periple per Egipte i Algèria va arribar fa quatre mesos a la ciutat marroquina de Nador, a tocar de Melilla. Va intentar dues vegades accedir a l’oficina d’asil però la policia marroquina no el va deixar passar. Organitzacions que vetllen pels drets dels refugiats asseguren que han trobat perduts pels carrers de Ceuta una cinquantena de refugiats de Síria, Palestina, el Iemen, el Sudan, Líbia i Eritrea, als quals la policia va ignorar quan van manifestar que volien protecció. Raf assegura que coneix iemenites que ahir van ser expulsats al Marroc.

El drama dels menors

L’altre gran problema és el dels menors, criatures de fins a cinc anys que han arribat sense els seus pares. Són la majoria dels que continuen a les naus industrials del polígon d’El Tarajal que s’havien habilitat com a centres de quarantena per als nouvinguts i que ara estan desbordats. També hi ha hagut menors que han estat expulsats.

“Aquestes devolucions no compleixen amb la legalitat espanyola ni amb els estàndards internacionals. No hi ha una anàlisi individualitzada, ni atenció a situacions de vulnerabilitat, com és el cas dels menors o dels demandants d’asil. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha establert que cal assistència lletrada i d’un intèrpret. El mateix Tribunal Constitucional, a la llei de seguretat ciutadana, va establir un règim especial a les expulsions des de Ceuta i Melilla i diu que cal garantir tot això -denuncia Paloma Favieres, del CEAR-. La situació dels menors és especialment greu: aquestes criatures s’han de posar immediatament a disposició dels serveis de protecció de menors de la ciutat autònoma i no poden ser expulsats”. Des de que l’exèrcit va assumir el control de les naus dimarts, l’entitat no hi ha tingut accés.

“A les naus hi ha nens i nenes molt petits. I que han arribat a Ceuta sols. És la principal indignació d’una crisi històrica que ha posat en evidència fins a quin punt arriba el Marroc amb els seus propis ciutadans. Aquests petits ara estan rebent atenció de la Creu Roja i la policia n’intenta establir la filiació -explica la periodista local Carmen Echarri-. Representen el gran drama de la immigració i un autèntic problema per a una ciutat com Ceuta, que no té mitjans per atendre’ls”.