Munten una fàbrica de falsificació d'euros a partir de bitllets d''attrezzo' com els de 'La casa de papel'

BarcelonaEn una escena de La casa de papel de Netflix, un zepelí deixa caure de l'aire milers de bitllets de 50 euros al centre de Madrid. Quan es va gravar aquesta seqüència, es van utilitzar bitllets falsos que es coneixen amb el nom de Movie Money perquè estan destinats a attrezzo. No tenen la banda hologràfica lateral –la part brillant– dels reals però s'hi assemblen bastant i poden confondre's amb facilitat. "El Banc Central Europeu s'ha arribat a posar en contacte amb els distribuïdors de bitllets Movie Money perquè no en venguin", explica el cap de la unitat central de falsificació de moneda dels Mossos, el sergent Sergi Sànchez. Comprar bitllets falsos no és cap delicte excepte si s'intenten fer servir com a reals, i això va fer l'últim any un grup ubicat entre Chiclana de la Frontera, a Cadis, i Roda de Berà, al Tarragonès.

El negoci començava a Chiclana de la Frontera, on compraven per internet els bitllets Movie Money i la banda hologràfica, que venien de la Xina. Aquest distribuïdor subministrava el material a qui es considera el líder del grup, un home que havia muntat a Roda de Berà una fàbrica artesanal de falsificació de bitllets de 20 i 50 euros. Sànchez explica que al mòbil i a l'ordinador li han trobat cerques a internet i converses a fòrums per saber com falsificar els diners. L'home feia canvis a mà als bitllets de Movie Money: els afegia la banda hologràfica i els esborrava els símbols d'attrezzo –com ara substituir la firma falsa que tenien per la de Mario Draghi–. També els posava les marques d'aigua imitant els reals perquè l'aparença fos la mateixa i els aplicava una laca per evitar que quedessin marcats amb els bolígrafs que verifiquen si els bitllets són falsos.

A continuació, el grup tenia uns anomenats col·locadors o passadors que són els que s'encarregaven d'introduir al mercat els bitllets que produïen a Roda de Berà. Actuaven a Reus –on vivia abans el líder del grup–, a Tarragona i a l'àrea metropolitana de Barcelona, als municipis on podien arribar amb tren. Segons Sànchez, ho feien de dues maneres: compraven a una botiga un producte barat –per exemple una ampolla d'aigua o un bric de llet– amb un dels bitllets que havien falsificat per obtenir el canvi amb diners reals o pagaven amb aquest efectiu falsificat un mòbil que s'oferia a Wallapop. El mòbil el tornaven a vendre a la mateixa plataforma de segona mà, fins i tot a un preu una mica inferior, per obtenir bitllets reals. Els beneficis que guanyaven se'ls repartien entre els membres del grup.

Avís dels bancs i les empreses

El juny de l'any passat es van començar a rebre més denúncies per bitllets de 20 i 50 euros falsificats a la demarcació de Tarragona i Barcelona. L'alerta la van donar els bancs i les empreses que ingressen la recaptació de les botigues on els col·locadors compraven perquè van detectar bitllets falsificats. Això va derivar en una investigació dels Mossos i la Policia Nacional de diversos mesos per identificar els col·locadors i la resta dels membres. S'han detingut sis persones pels delictes de falsificació de moneda i grup criminal que el jutjat ha deixat en llibertat amb càrrecs. En l'escorcoll van requisar 12.150 euros en bitllets de 20 i 50 euros falsificats a Roda de Berà i van interceptar un enviament a Astúries de 1.750 euros en diners falsos. El grup també venia bitllets falsificats que costaven un 20% del seu preu real.