La factura emocional del covid en els sanitaris: un 30% prenen tranquil·litzants
La meitat dels professionals van al psicòleg o s'ho plantegen, segons una enquesta
BarcelonaLa pandèmia continua desestabilitzant i afectant la salut mental i física dels professionals sanitaris a causa de l'efecte acumulatiu de les onades, que s’han anat succeint sense treva aquest dos últims anys. El 5,5% dels professionals sanitaris pateixen seqüeles de covid després del contagi, que compliquen i limiten el seu dia a dia. Les més habituals són la pèrdua de memòria, els dolors musculars i el mal de cap intermitents i el cansament crònic, però al patiment físic s'hi sumen les conseqüències psicològiques d’haver treballat durant dos anys sota pressió i amb una elevada càrrega laboral, que s'acarnissa amb aquest col·lectiu independentment de si s'ha passat la infecció o no. En la majoria de casos, continuen treballant més de 40 hores setmanals i encara ara amb rotacions i canvis en el lloc o les funcions de feina, unes circumstàncies que han fet que fins a un 30% dels professionals hagin hagut de recórrer a tranquil·litzants i hipnòtics, sobretot infermeres i farmacèutics, per suportar l’estrès o descansar a la nit. Això suposa el doble que abans de la pandèmia, en què el percentatge de consum de fàrmacs s'acostava al 18%.
Són alguns dels resultats de la nova enquesta realitzada per la Fundació Galatea i el Col·legi de Metges de Barcelona a set col·lectius –metges, infermeres, odontòlegs, farmacèutics, psicòlegs, veterinaris i treballadores socials– per saber les repercussions del covid en l’estat de salut dels sanitaris, un estudi que les dues entitats han fet periòdicament els últims dos anys. “Els professionals acumulen nivells de malestar físic i mental molt elevats, que s'allarga en el temps i no mostra indicis significatius de recuperació”, diu l’informe. De fet, si abans de l'esclat del covid només el 8,3% dels professionals percebien la seva salut com a regular o dolenta, actualment la impressió s'ha enfilat fins al 25%. A la tardor del 2021, la xifra ja s'havia triplicat fins al 30,5%.
Un terç dels professionals també manifesten sentir-se sobrepassats, sobretot les infermeres, i cremats amb la feina. L'enquesta inclou per primer cop les situacions d'estrès posttraumàtic, i aproximadament un 16% dels sanitaris asseguren que sovint treballen com si estiguessin revivint experiències estressants. A més, fins a un 42% dels professionals tenen algun risc de patir un trastorn mental de tipus ansiós i depressiu i, tot i que tradicionalment són un col·lectiu reticent a demanar ajuda psicològica, la meitat va a teràpia o es planteja anar-hi.
Dos terços no se senten reconeguts
L'impacte de la pandèmia es tradueix en un canvi dels hàbits de vida dels professionals. A més de l'augment en el consum de fàrmacs per dormir, amb el coronavirus també han augmentat les dificultats per desconnectar de la feina i dos terços dels professionals se senten incapaços de fer-ho. L'enquesta també ha detectat que ha crescut el consum d'alcohol, que ha passat del 4,6% al 7,1% en el cas dels metges i del 3,8% al 6,3% en el cas de les infermeres, alhora que ha disminuït la pràctica d'activitat física en tots els col·lectius. El consum de tabac, en canvi, es manté.
A més, dos terços dels professionals enquestats afirmen no sentir-se prou valorats per la societat o pels gestors i directius. En canvi, sí que senten el reconeixement dels companys i els pacients. El director de la Fundació Galatea, Antoni Calvo, assenyala que és “imprescindible” que el sistema sanitari comenci a donar senyals de canvi i “demostri amb accions i millores concretes que es preocupa per ells”.
Les conclusions mostren que la majoria d’indicadors empitjoren o es mantenen respecte a abans de la pandèmia, però en cap cas milloren. Les infermeres i les treballadores socials, els dos col·lectius més feminitzats, expressen un pitjor estat de salut. L’última enquesta es va fer la tardor del 2021 i, per tant, els resultats no inclouen les impressions dels professionals durant la sisena onada, la més dura en nombre de contagis i la que va afectar més l’atenció primària.