La Facultat d'Educació i Filologia Catalana es planten contra el Pla de segregació lingüística

PalmaUn dia després que les entitats de la Xarxa Educativa per la Llengua protestassin davant la Conselleria d’Educació per reclamar la retirada del Pla de segregació lingüística, ha arribat el torn de la comunitat universitària de la UIB. Docents, investigadors, estudiants i personal tècnic, de gestió i d'administració i serveis del departament de Filologia Catalana i Lingüística General i de la Facultat d’Educació també ha mostrat el seu rebuig al pla, “que ja ha fracassat en tots els àmbits, tant pedagògics com socials”. Demanen al conseller d’Educació, Antoni Vera, que compleixi el compromís de no oferir un altre cop el pla a Primària i que davant les dades i el fracàs del pla el curs 2023-2024 (només 11 centres), en retiri l’aplicació a Primària i a Secundària.

En la mateixa línia, es reclama que s’informi adequadament les famílies sobre les conseqüències de l’elecció de primera llengua, "amb dades i en diàleg amb els centres educatius" i que hi hagi un assessorament científic abans de prendre qualsevol decisió en l’àmbit educatiu o lingüístic.

El model de segregació, s’exposa al manifest de la convocatòria, “no respon a una decisió fonamentada en dades empíriques relatives als usos, les competències i els coneixements lingüístics dels infants i els joves de les Illes Balears, sinó que es tracta d’una opció de caràcter polític que desatén tant la realitat sociolingüística de l’alumnat com els principis de cohesió social i d’equitat educativa”. Segons recorden, els resultats de l’Enquesta a la Joventut de les Illes Balears 2022, presentats el gener de 2025, posen de manifest que l’únic àmbit en què el català registra una presència lleugerament destacada és l’acadèmic o laboral. Tanmateix, en aquest àmbit, l’ús del català representa només un 17,5% de les interaccions, mentre que el castellà és majoritari, amb un percentatge d’ús del 51,1% “Aquestes dades són anteriors a la implantació del Pla de segregació lingüística, i conviden a reflexionar sobre l’impacte que pot tenir aquesta mesura en un context ja fortament marcat pel predomini social del castellà”, s’exposa al manifest.

El català, en declivi

Pel que fa als coneixements lingüístics, les dades de l'Enquesta indiquen que el percentatge de joves amb un domini alt del castellà se situa entre el 85% i el 90%, mentre que els que declaren tenir un domini mitjà-alt de català són tan sols el 72% dels enquestats. En un estudi acabat de fer a la Facultat d’Educació de la Universitat de les Illes Balears s’observa que la tendència és similar. Es pot concloure, doncs, que no és cert que sigui necessari reforçar els coneixements de castellà, ja que el domini d’aquesta llengua es troba àmpliament consolidat entre la població jove. En canvi, sí que sembla necessari reforçar els coneixements de català, que són força més baixos que els del castellà.

“Malgrat totes aquestes evidències, que mostren que el que cal és un reforç dels coneixements i competències en llengua catalana i que, a més, el model de segregació ha fracassat en el primer any d’implantació, el Govern ha decidit continuar amb el Pla el curs 2025-2026 en els centres educatius de Primària i aplicar-lo a Secundària, sense tenir en compte els plans lingüístics de centre ni informar adequadament les famílies”, defensa la comunitat universitària.