El falcó marí torna torna a la Dragonera per reproduir-se

PalmaMedi Ambient ha tornat a encarregar la tasca del seguiment anual de la població del falcó marí (Falco eleonorae), una espècie inclosa en la categoria de 'gairebé amenaçada' a les Illes Balears. Per poder dur a terme aquesta feina, s’han fet cinc censos no acústics en dies consecutius a mitjan setembre, coincidint amb l’època de desenvolupament dels polls i el moment en què històricament varen tenir lloc els censos acústics. El resultat dels censos d’enguany dona una mitjana total de 63 individus observats per dia.

Per criar, el falcó marí fa el niu en penya-segats marins inaccessibles, gairebé sempre dins petites coves o esquerdes de la roca. Sol ser difícil veure els nius directament des de terra o des de la mar. Per això, la metodologia aprovada internacionalment per censar l’espècie és mitjançant el recompte d’adults que volen a les zones de penya-segat on crien. Fins al 2020, s’emprava un mètode acústic per treure els adults del niu i així poder comptar-los amb major facilitat i fidelitat. Malgrat això, el mètode acústic té un inconvenient, ja que causa molèsties a les parelles que crien i als polls. Per això, a partir del 2020 es va establir una metodologia no acústica per fer el seguiment a la Dragonera, que es basa en la realització de visites repetides i en el recompte dels individus observats a tot el perímetre de l’illa, dividit en deu seccions diferents.

La importància de la Dragonera per al falcó

A l'illa de la Dragonera s’hi troba una de les poblacions més importants de falcó marí de les Illes Balears. La resta de l'any, hi té una presència temporal, ja que arriba a la primavera des de Madagascar per criar als penya-segats i llocs inaccessibles de la costa i parteix amb la migració postnupcial, a la tardor. Al parc s’hi fan censos poblacionals anuals de falcó marí des de 2001 per conèixer l’evolució de la seva població a la Dragonera al llarg del temps, a més de disposar d’una aproximació de la mida de la població que arriba per criar any rere any.

Gràcies a aquest esforç, es poden prendre decisions respecte de la gestió del parc per afavorir aquesta espècie, si cal, i també es poden aportar dades d’altres territoris de l’illa; per exemple, se sap que enguany no ha estat un bon any en general gràcies als censos que es fan de l’espècie a altres llocs de Mallorca, que també han presentat nombre baixos. Comparant amb les dades d’altres llocs de cria, es pot establir si els resultats es deuen a factors locals, regionals o, fins i tot, a una major escala.

La consellera de Sostenibilitat, Aurora Ribot, ha destacat que "el falcó marí estableix a la Dragonera una de les colònies de cria més important de les Balears i, per això, continuarem estudiant l’evolució d’aquesta espècie amenaçada i continuarem donant suport a iniciatives científiques que estiguin interessades a fer estudis per a una millor conservació i protecció de la biodiversitat del parc". Per la seva banda, Inmaculada Férriz, directora insular de Medi Ambient, ha destacat que "per a la nostra Direcció Insular, és molt important que es faci un seguiment de l’estat de la població i l’èxit reproductor del falcó marí, per poder conèixer-ne l’evolució i treballar en la reducció o l’eliminació dels impactes negatius que puguin estar a les nostres mans".