Les Falles populars i combatives de 2016 denuncien que el reconeixement de la Unesco patrimonialitzaria la festa

ValènciaDesprés de 14 edicions, les 'Falles populars i combatives' s'han consolidat com una manera diferent de viure la festa a la ciutat de València. Allunyada de l'ofrena floral, el concurs dels monuments fallers i de l'estructura i l'organització pròpia d'una falla, és una proposta de festa oberta i autogestionada nascuda el 2002 al barri de Ciutat Vella fruit del treball conjunt de diversos col·lectius de la ciutat de València.

El projecte de les 'Falles populars i combatives' ha aplegat un bon grapat de veïns que malgrat no voler participar de les falles tal com estan definides actualment no volen tampoc haver de renunciar a gaudir de la festa. Així, aquesta proposta festiva ha esdevingut una alternativa que amb els anys s'ha consolidat com un espai que permet recuperar l’esperit popular de les falles i omplir de vida durant gairebé tot el mes de març les places, solars i carrers del centre històric de València.

A un mes escaig per donar el tret de sortida a les falles de 2016, les 'Falles populars i combatives' estan en la recta final de la seva particular 'arreplegà', que és la manera com ells defineixen la recollida de fons necessaris per organitzar unes festes i activitats que es concentraran principalment en la setmana del 15 al 19 de març. Quan falten quatre dies per acabar el termini per col·laborar amb l'#Arreplegà16, els organitzadors han aconseguit quasi 5.000 euros, molt per damunt de l'objectiu establert de 3.030 euros.

Com tot monument, aquesta falla també té el seu component crític. Enguany han triat el lema 'Patrimoney', que servirà de perxa a l'organització per realitzar una sàtira de la candidatura de les falles impulsada per l'Ajuntament perquè aquestes festes es converteixin en patrimoni de la humanitat immaterial reconegut per la Unesco. Els organitzadors assenyalen que enguany han volgut adreçar la seva crítica "cap a aquest tipus de processos i els aspectes negatius" que moltes vegades comporten, en la seva opinió, per a les expressions culturals passar a ser reconegudes per l'ens cultural europeu.

Així, des de les 'Falles populars i combatives' alerten que el reconeixement de la festa com a patrimoni immaterial de la humanitat podria comportar la turistificació, l'elitització o la museïficació, en aquest cas, de les falles.

Per criticar aquest procés i defensar la festa com una expressió cultural popular, els organitzadors han inventat el personatge imaginari de Patri Money, qui té la missió de patrimonialitzar tot el que troba per tal de dur-ho a l'organisme fictici UNASCO. A través d'aquest personatge, l'organització pretén realitzar una sàtira de l'aposta de l'actual administració pels processos de patrimonialització.

Una sàtira que les 'Falles populars i combatives' portaran al seu extrem en el monument proposant que siguin declarats béns de la humanitat alguns aspectes que l'entitat considera importants com "els somnis eròtics raros, desdejunar poliol tocat de cassalla perquè no pare la festa, el joc de fer un cercle amb els dits índex i polze i intentar que algú mire, fer la 'cullereta' amb més de cinc persones al llit o la tradició mil·lenària de furgar-se el nas".

Amb aquesta paròdia, 'Falles populars i combatives' es proposa l'objectiu de posar el focus d'atenció sobre les implicacions ideològiques dels mecanismes de legitimació com els de la Unesco i les males pràctiques que sovint acompanyen els processos de patrimonialització. Com anuncia l'organització, la tasca de Patri Money "té un revers negatiu: tot allò que convertix en patrimoni es buida de vida i s'ompli de turistes, deixa de ser una realitat quotidiana i es convertix en un símbol".