SALUT

La falsa seguretat de les mascaretes contra el coronavirus

La millor protecció als països sense casos és la higiene, segons els experts

Voluntaris organitzen el servei de mascaretes contra el coronavirus, al mercat de Chatuchak, a Tailàndia. S’han detectat 32 casos al país.
Gemma Garrido Granger
08/02/2020
3 min

BarcelonaLa ràpida expansió del coronavirus a la Xina i la preocupació creixent de la població arreu del món, que tem contagiar-se d'un virus del qual encara es desconeix la letalitat, malgrat haver provocat almenys 725 morts, han disparat les vendes de les mascaretes sanitàries. Fins i tot en indrets tan remots de l'epicentre de l'epidèmia com Catalunya, on les farmàcies han exhaurit existències des de fa dies. Ara bé, ¿són necessàries les mascaretes? ¿Protegeixen realment de l'exposició als patògens i, per tant, eviten que ens encomanem de malalties víriques? La resposta és la mateixa: no sempre.

De mascaretes comercials n'hi ha de diversos tipus, però les que més es veuen pel carrer són les que prometen actuar com a barrera biològica. Les mascaretes d'ús quirúrgic professional, que són de paper i s'utilitzen als quiròfans per evitar que el cirurgià esquitxi els pacients amb els microorganismes de la seva boca, només funcionen de cara a tercers i no es consideren una mesura de protecció respiratòria.

Les més buscades des de la declaració de l'emergència sanitària del coronavirus són les d'alta eficàcia, que incorporen filtres i són una mica més sofisticades, com les FFP2. El seu ús es recomana al personal sanitari, ja que han de ser prou compactes per frenar almenys el 95% dels microorganismes de 0,3 micres de diàmetre. El coronavirus, per exemple, es transmet mitjançant secrecions respiratòries (gotetes) de més de 5 micres.

Però la majoria de persones sanes no necessiten cobrir-se el rostre amb una mascareta FFP2 per passejar per qualsevol ciutat o poble de Catalunya. Ni tan sols han de dur les de paper. Els experts asseguren que l'alarma social ha reforçat la falsa sensació de seguretat que proporciona aquest material en països on el risc de contagi és baix, i alerten que podria comprometre l'ús de mesures més útils com ara la higiene de mans contínua i tapar-nos la boca amb l'avantbraç o amb un mocador quan tossim o esternudem.

"Fora de la zona endèmica, les mascaretes no suposen cap benefici per a la salut", resumeix el secretari de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), Joan Guix, que remarca que sí que seria una pràctica recomanable a la Xina perquè el virus viatja per l'aire amb facilitat i hi ha una exposició directa.

Sí que hi ha una excepció: les persones amb asma o altres pneumopaties, que es poden beneficiar de la protecció extra al carrer que ofereixen les mascaretes, com ja fan durant l'epidèmia de la grip comuna -que la setmana passada va quadruplicar el llindar epidèmic, amb més de 350 casos per cada 100.000 habitants.

Els especialistes adverteixen que el millor escut per al coronavirus és la higiene. No serveix de res portar una mascareta si, quan la persona se la treu, no es renta les mans. "[La mascareta] és una barrera però els virus s'hi queden a la superfície. Si quan la retirem ens toquem la cara, ens exposem a allò de què intentem protegir-nos", diu la pneumòloga de la Vall Hebron, Teresa Garriga.

Cost econòmic i social alt

L'administració atribueix al govern xinès l'augment de la demanda de mascaretes a Catalunya, ja que va sol·licitar col·laboració als nacionals que viuen fora del país després que s'esgotés l'estoc del material a la Xina. Una altra part de les vendes ha servit per fer negoci en plataformes digitals com Amazon. Ara bé, la xifra de residents que han adquirit aquest material com a mesura de prevenció quan surten al carrer també s'ha incrementat. "No és difícil veure un repunt de les vendes -puntualitza Guix- perquè el consum d'aquest material és molt baix, fins i tot durant l'epidèmia de la grip".

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) denuncia que l'ús de la mascareta en zones de baix risc pot promoure la por, el rebuig i la discriminació de persones o col·lectius, als quals es pot reconèixer com una amenaça per a la salut pública. "No només és una mesura de protecció insuficient per a la transmissió, sinó que tenen un cost econòmic i social alt", afegeix l'organisme.

stats