Falta mà d’obra qualificada a les portes d’un estiu dur per als treballadors

PalmaTres de cada deu hotels de Mallorca ja estaven oberts el mes de febrer, i la proporció va pujar al 70% el març, una xifra que no havia assolit mai. Així les coses, l’abril ja hauran obert un 90% dels hotels. Aquestes xifres –són una mica inferiors a la resta d’illes– i un sector de la construcció amb molta activitat són els responsables d’unes dades d’atur especialment positives en temporada baixa, amb ‘només’ 30.000 desocupats. Amés, ja s’ha superat el mig milió d’afiliats a la Seguretat Social, una fita que tampoc no s’havia assolit mai el tercer mes de l’any. Davant d’aquest panorama de gairebé plena ocupació abans de l’arribada de l’estiu, sembla raonable pensar que faltaran mans per afrontar els mesos més forts. Ara bé, agents econòmics i experts matisen: el problema no és tant la mà d’obra en termes absoluts, com de treballadors qualificats. Fins a un 40% de professionals han d’ocupar llocs que no els pertoquen per preparació, segons dades de la Fundació Impulsa. Aquest percentatge no és poca cosa, perquè a les Illes durant l’estiu es treballa a ple rendiment i la manca de capacitació és estructural. Amb la màquina turística en marxa una altra vegada, les perspectives per a la temporada són dures.

Els constructors ja han dit que els falta mà d’obra i, a més, saben que “durant l’estiu alguns treballadors passen al sector turístic”, segons explica la directora general de la patronal del sector, Sandra Verger. “Es compensa un poc per les restriccions, ja que a alguns municipis no s’hi pot fer obra en temporada”, diu. D’aquesta manera, ens trobam a les portes d’un estiu on les empreses tornaran a pugnar –ja ho fan– pels treballadors, sobretot si tenen formació específica. En alguns casos, i això és el que preocupa als sindicats, “si queden vacants sense cobrir, el problema passa a ser de les plantilles existents, que s’han de repartir la feina”, explica el responsable d’Hoteleria d’UGT, José García. “Això ja està passant”, afegeix. 

José García explica que “hi ha més de deu representants sindicals a la seu d’UGT consultant amb els assessors laborals perquè ja es donen casos de sobrecàrrega”. Però un hoteler consultat per l’ARABalears sosté que “l’inici de temporada ha estat més fluix del que es pensava”. “Crec que som un poc cars, perquè l’any passat va ser extraordinari”, diu. Per això, considera que “és possible que alguns estiguin endarrerint l’hora de completar les plantilles”. “En part és lògic, som a l’abril”, afirma. 

Però encara no es pot parlar d’una manca molt preocupant de treballadors perquè, segons recorda Mariàngels Aguiló (CCOO), “encara hi ha 30.000 treballadors a l’atur, a més de tots els fixos discontinus que no computen com a demandants de feina perquè tenen un contracte en vigor, amb ja milers encara sense cridar”, explica. De fet, José García estima que “els fixos discontinus que encara són a casa seva esperant que soni el telèfon podrien ser fins a 30.000”. “Els problemes enguany seran sobretot en casos d’especialització, no crec que n’hi hagi de generalitzats”, afegeix García.

Volum de feina de rècord

Mario treballa a la cuina d’un important restaurant de la costa mallorquina, i diu que mai no havia vist el que va passar la temporada passada pel que respecta al volum de feina. “El nostre restaurant no és barat i teníem ple cada dia. Anam a mil i des del matí ja hi ha una gran tensió perquè, amb aquesta intensitat de feina, no pots equivocar-te en res. Quan acaba el jornal, que és xapat, no servesc per a res. Arrib a casa i no puc dormir de l’estrès. I només lliuram un dia. Falta gent, sobretot cuiners. No se’n troben i els que hi ha poden demanar el salari que vulguin”, explica.

Aquest professional retrata el mercat laboral illenc. “Manquen persones especialitzades sobretot de grau mitjà, que en l’àmbit formatiu coincideix amb la Formació Professional”, explica el director de la Fundació Impulsa,Antoni Riera. “Només s’aconsegueix cobrir un 58% d’aquests perfils mitjans de manera adequada”, afegeix. El 40% restant s’acaba ocupant amb gent de trams educatius més baixos o més alts, un fet que suposa un gran desajustament”, continua. Segons les dades d’Impulsa, un 16% dels treballadors estan sobrequalificats pel lloc que ocupen, i el 32% no tenen la formació suficient per a la seva feina.

Fonts de la Federació Hotelera comparteixen l’anàlisi de la manca de treballadors per a determinades posicions. Consideren que no hi ha un problema de mà d’obra pel que fa al volum, però sí, al grau d’especialització. “A més de magnífics recepcionistes, cuiners i cambrers, el turisme requereix els millors enginyers per continuar descarbonitzant-ne l’activitat i millorar la gestió del cicle de l’aigua”, comenten, i neguen que hi hagi sobrecàrrega en el sector de l’allotjament. “L’activitat turística s’ha sofisticat amb la tecnologia com a gran alidada. Precisam especialistes en sistemes que ens descarreguin dels processos més feixucs i centrar-nos en l’experiència del client. La productivitat consisteix a treballar de manera més intel·ligent, no a fer-ho més intensament”, afirmen.

A més, el conveni d’hoteleria de les Balears preveu unes taules salarials més elevades que la mitjana estatal. “Hem aconseguit que es prevegi el cost de la vida. Ara mateix, el preu de l’habitatge ja provoca manca de professionals a Eivissa i a Mallorca, i ben aviat serà un problema molt greu que n’afectarà la productivitat”, explica Mariàngels Aguiló, de CCOO.

Joana fa feina a un hotel del terme municipal de Calvià, i assenyala que “és cert que encara no hi són tots”, tot i que “al final, la plantilla es completarà”. “Això sí, cada any ve gent nova i, sense voler faltar ningú, molta gent amb molt poca capacitació”, diu. “No sé què passa, però tant a la cuina com a l’atenció als clients ens falta gent amb experiència i preparació, i als de sempre ens toca estirar del carro”, lamenta. A l’estrès per aquesta situació s’hi afegeix “la bogeria d’arribar a la feina, perquè l’autopista de Calvià és un absolut caos”. “Jo venc de Palma i és insuportable. Després, posa’t de cara al públic 10 hores. És mal de dur, però és el que tenim”, es resigna.