La família i les amistats, la clau per facilitar la reinserció dels presos

Barcelona"L'estigma penitenciari encara pesa molt i les persones que han estat a la presó han de tenir una segona oportunitat". Així ho ha defensat la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalunya, Francina Alsina, que ha afegit que s'ha d'evitar que els presos "es trobin sols" quan deixen d'estar entre reixes. La Taula ha presentat aquest dimarts, en una jornada organitzada amb la col·laboració del diari ARA, un estudi sobre l'acompanyament a les persones en la sortida de la presó. L'informe, basat en 25 interns –13 de Can Brians i 12 de Ponent– que l'any passat van sortir de la presó, ha servit per evidenciar que si els presos tenen una xarxa familiar, la reinserció és més fàcil. Com que l'estudi també ha detectat que la presó dificulta mantenir els vincles amb la família i les amistats, les entitats socials han reclamat que el 20% dels interns puguin estar en un règim obert de tercer grau; és a dir, que només hagin de dormir entre reixes.

Del total de presos als centres penitenciaris de Catalunya, l'informe ha recollit que l'any 2015 el 16% dels interns estaven en tercer grau, mentre que el 2016 eren el 17%. Un dels autors de l'estudi, Emili Grande, de la Fundació Desenvolupament Comunitari, ha subratllat que "costa d'assolir" que els interns en règim obert suposin el 20%. "Seria molt important que, al final del compliment de la condemna, el tercer grau fos més ampli", ha apuntat Grande. En aquesta línia, el coordinador de serveis de justícia de Suara Cooperatives, Sergi Fortià, també ha reivindicat que les persones surtin de la presó "com més aviat millor". Fortià ha afegit que el 97% dels permisos que es donen als interns "es desenvolupen sense incidències" i ha considerat que la reinserció és necessària per garantir la seguretat ciutadana.

El director de centres penitenciaris a Catalunya, Amand Calderó, ha recordat que set de cada 10 presos no són reincidents: si els interns han estat en tercer grau, vuit de cada 10 no són reincidents. "Hem de treballar per ampliar el percentatge de presos en règim obert", ha reconegut Calderó amb els resultats de reincidència. Per això, vol potenciar que els interns només hagin de dormir entre reixes amb l'acompanyament de les entitats socials. De fet, l'estudi ha valorat la reinserció dels presos en funció de la feina, l'habitatge, la situació econòmica, la salut, la documentació –en el cas de les persones d'origen estranger és clau estar empadronat– i l'arrelament. Alguns elements que faciliten la reinserció són disposar d'una feina o una prestació, tenir un habitatge propi o la casa d'un familiar o un amic on viure, tenir els papers en regla i comptar amb l'ajuda d'un nucli de persones –sigui la família o les amistats.

L'impacte de la tecnologia

A la jornada, la Taula del Tercer Sector ha reivindicat el seu paper en la inclusió dels presos. "Tenir l'acompanyament adequat pot marcar la diferència i així no es perpetua una condemna per a tota la vida", ha defensat la vicepresidenta de la Taula, Sonia Fuertes. Les entitats socials han reclamat que es visualitzi la situació dels interns que surten de la presó, "perquè es puguin reincorporar a la societat i es combati l'estigma penitenciari". Un dels efectes de l'allunyament que implica estar entre reixes s'ha accentuat els últims anys amb la tecnologia. Com que la tecnologia ha avançat molt, això suposa un impacte per als presos, que es veuen obligats a reciclar-se per saber utilitzar el mòbil o l'ordinador. Tot i això, una voluntària de presons, Roser Garcia, de Justícia i Pau, ha subratllat que els interns que pateixen més estigma són els condemnats per agressió sexual. "El ressò mediàtic fa molt mal. Quan surten de la presó hi ha d'haver suport social", ha conclòs Garcia.