“Una família em va convidar a xampany i a parlar de la vida del pacient”

MadridEn grec eutanàsia significa mort bona (thànatos vol dir mort i eu bo), s'encarrega de recordar l'Adrián Conesa, que sap del que parla. Nascut i crescut fins als set anys a Badalona, el 1961 va marxar a Bèlgica, on vivia el seu pare, fill d'exiliats republicans. Allà aquest metge ja jubilat ha aplicat l'eutanàsia una vintena de vegades i ara forma part d'un col·lectiu que assessora especialistes joves que han agafat el seu testimoni. "A Espanya s'haurà de posar en marxa una tasca d'informació i formació de ciutadans i metges. Aquí fa 18 anys que la llei existeix, però molts pacients la ignoren i molts metges no saben com procedir", explica Conesa en una conversa telefònica amb l'ARA.

A Bèlgica, tal com passarà a l'Estat, un metge es pot negar per objecció de consciència a aplicar l'eutanàsia, de la mateixa manera que un farmacèutic pot rebutjar per les seves conviccions vendre els medicaments letals, però no és el seu cas. "És un acte d'amor", afirma Conesa, que rememora algunes de les seves intervencions. "Jo tenia el costum de retirar-me a la cantonada de l'habitació mentre els familiars es parlaven i s'abraçaven fins que el pacient moria. Són moments de molta emoció. Clarament hi ha tristesa, però alhora una sensació de carinyo, de serenitat, de descans. És una mort molt dolça i tranquil·la, molt humana", relata. Concretament, se'n recorda del cas d'un home que tenia càncer de pàncrees i una metàstasi incontrolable. La família i el pacient van estar una hora xerrant, cantant cançons populars belgues i bevent xampany, fins que ell va decidir que estava preparat. "Després ens van convidar a prendre una copa i parlar de la vida del pacient", rememora.

Havent passat per urgències, geriatria, medicina interna i pneumologia, Conesa es va endinsar en les cures pal·liatives i es va interessar pels problemes ètics relacionats amb el final de la vida, de manera que va decidir obrir una consulta. "Els contraris a l'eutanàsia defensen que si es despenalitzava disminuirien les cures pal·liatives, però és completament fals. No s'ha observat de cap manera. Són complementaris, no antagonistes", assegura. Per la seva experiència, ha pogut observar que els que trien l'eutanàsia són persones amb una personalitat independent, que volen controlar la pròpia mort igual que ho han fet amb la seva vida.

La llei belga

A Bèlgica l'any passat va haver-hi més de 2.600 sol·licituds d'eutanàsia, una xifra que representa l'1% aproximadament de les morts totals al país centreeuropeu. La gran majoria són persones d'entre 60 i 90 anys que tenen malalties físiques. A diferència de la llei que s'aplicarà a Espanya, a Bèlgica una persona amb un diagnòstic terminal que morirà en menys d'un any pot tenir una defunció assistida en qüestió de dies. Només cal escriure en un paper la sol·licitud, la data i la signatura. Llavors ho ha de validar un altre metge de l'especialitat vinculada a la malaltia que pateixi el pacient i aleshores ja es pot fer quan es vulgui.

S'administra per via intravenosa un somnífer molt potent que adorm profundament. Al cap de dos o tres minuts s'apliquen els productes que pararan la respiració i el cor i en deu o quinze minuts la persona "se'n va de manera molt serena", explica Conesa. "Sense dolor, ni agressivitat, ni violència", afegeix.

La normativa belga, del 2002, també preveu altres supòsits per aplicar l'eutanàsia, com, per exemple, per a persones que pateixen malalties neurològiques com l'esclerosi múltiple. Com que no es tracta d'un perill de mort sobrevinguda, calen tres opinions clíniques i esperar com a mínim un mes per a l'acte. Per últim, una persona pot sol·licitar per escrit l'eutanàsia encara que no tingui cap malaltia, amb previsió que si un dia no ho pot fer conscientment, un familiar pugui decidir-ho. Conesa celebra que el seu país d'origen avanci en un dret que coneix com el palmell de la mà.