Les famílies de les Balears carreguen contra el pla de segregació lingüística: "És una aberració pedagògica"

PalmaLa Confederació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (Coapa) de les Balears ha mostrat el seu rebuig a la implantació del pla pilot de segregació lingüística de la Conselleria d'Educació i Universitats, el qual ha titllat d'"aberració pedagògica". En la mateixa línia, ha assegurat que "no té cap sentit". Així s'ha expressat la presidenta de FAPA Mallorca i Coapa Balears, Cristina Conti, abans d'entrar a la Mesa de Famílies.

Conti ha assenyalat que divendres va rebre la documentació d'aquest projecte que havien de tractar aquest dimarts, per la qual cosa "no han tingut temps material per analitzar-la". Conti, que ha acudit a la reunió amb una camiseta verda amb el lema 'La llengua no es toca', ha mostrat un "rebuig total" a aquest projecte, ja que, al seu judici, els 60 milions d'euros que en suposarà la implantació a Primària durant el curs 2024-2025 s'haurien de destinar a "centres i nins". En aquest sentit, ha indicat que treballen amb la Xarxa Educativa per la Llengua per estendre la campanya informativa, dirigida a les famílies, en la qual es reivindica que el sistema educatiu actual "treballa per garantir l'aprenentatge i l'ús de les dues llengües per igual".

Conti ha puntualitzat que està "a la vista que ara no hi ha cap monolingüe en català a les Balears", per la qual cosa ha demanat que "no es reforcin discursos esbiaixats cap a una ideologia política" perquè "no es pot fer ideologia a les aules". Al mateix temps, ha descartat que ara per ara es plantegin fer mobilitzacions. La representant de Fampa Menorca, Mónica Llera, ha demanat que "no es retallin els drets dels nins", que són "els que necessiten aprendre les dues llengües".

Recursos extres per complir la llei

"No té raó de ser gastar 60 milions en un pla que no té cap justificació, ni tampoc fixa un desenvolupament clar que dugui cap a la consecució de l'objectiu", ha opinat, per la seva banda, Miquel Àngel Guerrero, de FAPA Mallorca, en conversa amb l'ARA Balears. Per altra banda, ha posat el focus en un fet: el pla pilot té la meta de millorar el nivell de català i de castellà dels alumnes. "Però és que no es pot supeditar assolir la meta a la voluntat dels centres. Ni donar recursos per un tema que és una obligació legal. És l'obligació de l'Administració, donar mecanismes perquè els centres puguin aconseguir que els estudiants acabin l'escolarització amb un bon nivell de català i de castellà". "No es poden donar recursos a un centre perquè faci feina en un suposat objectiu voluntari, que en realitat és un deure fixat a la normativa vigent", diu Guerrero. És a dir, donar recursos extres a un centre perquè faci la feina que ja hauria de fer amb els recursos vigents.

La resolució determina tres requisits que els centres han de complir per poder sumar-se al pla pilot: un mínim del 20% dels alumnes que hi participin; adequació de les mesures pedagògiques i organitzatives i la idoneïtat de les instal·lacions (és a dir, tenir espais suficients). D'altra banda, tots els que hi vulguin participar han d'entregar tot un seguit de documents, com la modificació del projecte lingüístic o el certificat d'aprovació de la proposta per part del claustre i del consell escolar, entre d'altres. A partir d'aquí, una comissió tècnica d'avaluació, integrada fonamental per càrrecs polítics, estudiarà cada candidatura i decidirà si el centre pot accedir al pla o no. Ara bé, FAPA es pregunta quins barems neutrals seguirà la Conselleria per determinar els exclosos i els acceptats. "No es pot fer una convocatòria sense que quedin clars", opina Guerrero.

Cal espai per poder separar els grups

El primer esborrany de la resolució del pla pilot fixa les finalitats, el ritme d'aplicació i els requisits que han de complir els centres per sumar-s'hi, entre altres qüestions. El requisit més important per accedir al pla i, per tant, a la dotació de recursos de personal promesa per la Conselleria d'Educació als participants fa referència a l'alumnat. El nombre mínim d'alumnes participants de les escoles que se sumin al pla serà d'un 20% dels matriculats als cursos i etapes (Primària/Secundària). Si es tracta d'un grup reduït, serà d'un mínim de cinc alumnes.

El 2024-2025 el pla s'iniciarà als centres d'Educació Primària que ho sol·licitin, els quals hauran d'oferir Coneixement del Medi i Matemàtiques en català i castellà. El període d'aplicació arribarà al curs 2026-2027. El curs 2025-2026 el pla es començarà als centres d'ESO que ho sol·licitin i durarà fins al curs 2027-2028. La Conselleria remarca que s'ha de garantir que els alumnes que hagin començat el pla hi continuïn, sempre que estudiïn al mateix centre. Una vegada acabin els terminis d'aplicació de la segregació lingüística, se n'avaluaran els resultats per, si cal, fer-hi modificacions o renovar-lo.

Alguns dels documents que hauran d'adjuntar els centres interessats en la sol·licitud de participació són:

• Certificat on consti l'aprovació del claustre dels aspectes educatius de la proposta, en el cas dels centres públics i concertats.

• Certificat d'aprovació del consell escolar del centre per majoria de dos terços de la proposta presentada, en el cas només dels centres públics.

• Una estimació dels alumnes participants.