Les famílies valoren el curs escolar: "Aposta per l'escola concertada i sense millores educatives"
Qüestionen la implantació del Pla de segregació lingüística i la poca utilitat de la Mesa de diàleg amb les famílies
PalmaLes associacions de famílies de les Balears no fan una valoració positiva del curs 2023-2024, perquè consideren que els trets que l'han definit són l'aposta per l'escola concertada i una situació d'immobilisme pel que fa a les millores educatives. En un comunicat, COAPA (federació que agrupa totes les associacions) critica les retallades de personal a l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar i assegura que els canvis de directors generals, i també en l'estructura de la Conselleria, "han generat dubtes sobre a quins problemes realment volien donar resposta, amb la creació d'una Direcció General de Centres Concertats i la divisió del servei d'atenció a la diversitat".
El Pla de segregació lingüística ha estat la mesura més polèmica plantejada durant el curs escolar, que ha topat amb el rebuig de bona part de la comunitat educativa. "Són d'agrair les visites del conseller als centres educatius i confiam que hagi pogut conèixer de primera mà allò que sí que és important per a l'educació, molt enfora d'algunes de les mesures que han duit a terme, com el pla. Les federacions de les Illes ens hi hem oposat des del principi, un pla que no respon a necessitats reals, no està avalat pedagògicament i que instrumentalitza l'educació en resposta a pactes entre partits", diu COAPA.
Manca de consens
La participació de les famílies "no ha estat fàcil", amb una Mesa de diàleg amb les famílies de l'alumnat "poc operativa i amb expectatives no complides". El diàleg, exposa COAPA, "s'ha de dur a terme per tal de trobar acords: una reunió informativa no té aquesta finalitat, i és el que majoritàriament trobam, o en massa casos, directament ens n'assabentam pel BOIB o per comunicats de premsa".
Les famílies també posen el focus en la situació de l'educació 0-3: "L'ampliació de la gratuïtat de la resta de cursos 0-3 anys ha estat una bona notícia, però s'estan generant altres problemes que no han estat previstos: per una banda, la falta d'oferta davant l'increment de sol·licituds i, per una altra, observam un desequilibri en la creació de noves places d'Educació Infantil entre l'oferta pública i la concertada. Està previst obrir cinc aules de 2-3 anys a centre públics d'Educació Infantil i Primària, enfront de les més de 80 sol·licituds de noves aules a centres privats".
La zona escolar única, en la diana
El Govern ha anunciat que el seu model d'escolarització implica eliminar les zones escolars i deixar-ne una de sola a Palma per permetre la llibertat d'elecció de centre. "Lamentam que no s'hagin valorat prou les conseqüències d'aquesta decisió: dificultat per accedir a un centre educatiu de proximitat, augment de la segregació escolar, increment del transport motoritzat en les entrades i sortides". "Ja hem vist que la primera unificació de zones escolars a Palma ha significat que menys famílies hagin pogut anar al centre triat en primera instància". "És una irresponsabilitat que s'apliquin canvis sense una anàlisi estricta de les conseqüències, sense un mapa escolar actualitzat, argumentant una suposada llibertat, que només ho serà per a un tipus de família, i que reduirà l'equitat a les escoles", considera COAPA.
Les famílies també fan referència a l'escassa utilitat, fins ara, de la Mesa de participació d'educació inclusiva i educació especial. "Més enllà de les fotos de constitució de la mesa, no se n'ha tancat el reglament ni s'han fet les comissions de treball ni les reunions trimestrals que s'havien de dur a terme", denuncien les famílies, que també fan referència a la manca d'una proposta d'inclusió educativa. "Educació va rebutjar el nou Decret d'educació inclusiva que ja havia passat pel Consell Escolar de les Illes Balears, però un any després encara esperam la seva proposta d'inclusió, si existeix. És urgent disposar d'aquesta nova normativa, que garanteixi el dret a una educació inclusiva i que permeti avançar en nous models, com el dels centres d'educació especial com a centres de recursos i de referència per als centres ordinaris". Finalment, la COAPA demana agilitat a l'hora d'instaurar el nou Pla d'infraestructures educatives. "És un tema complex i que sovint s'allarga molt en el temps, raó per la qual tenir un full de ruta clar és cabdal per poder planificar i solucionar les mancances que viuen alumnat i docents cada dia als centres", diu COAPA.