Famílies vulnerables han ocupat cases de l’Ibavi fins a 12 anys sense cap reclamació

Palma“Vaig entrar a la casa per no quedar al carrer. El meu marit i jo havíem quedat sense feina i ens varen desnonar. La meva filla em va avisar que al seu replà hi havia un pis que feia cinc anys que estava buit. Així que vaig agafar la meva neta i hi vaig entrar”. Així explica Emilia –no vol dir el seu llinatge– per què va ocupar un pis de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) l’any 2009. Aquest organisme li reclama ara que en torni les claus abans del 7 de juliol, a canvi que la seva família pugui entrar a la llista d’espera. En cas que no ho faci, i si la justícia resol en contra seva, no podrà accedir a un habitatge públic durant cinc anys. “No tenc on anar quan entregui les claus, i quan em varen dir que ho fes, no sabia que hi havia tantes persones esperant. Tenc 60 anys i crec que ja no seré  en aquest món quan pugui accedir a un lloguer social”, continua. 

Malgrat que és conscient que ha comès una il·legalitat ocupant un habitatge, Emilia es demana per què ha pogut viure-hi tant de temps, sense que ningú li digués res, ni tan sols per estar enganxada a la llum i l’aigua del carrer. “El comptador del gas sí que el vaig poder posar a nom meu”, aclareix. “Em diuen que necessiten l’habitatge. No l’han necessitat en 12 anys?”, demana, a més d’explicar que hi ha altres famílies en la seva situació a la barriada palmesana de la Soledat que “no han volgut entregar les claus i prefereixen continuar en aquesta situació”.

Cal tenir en compte que situacions com aquesta arriben a afectar tres legislatures: la de José Ramón Bauzá i les dues del Pacte que han vingut després. “No pos en dubte que hi estiguin des de fa més de 10 anys”, diu l’actual gerent de l’Ibavi, Cristina Ballester, que assenyala que moltes vegades és complicat identificar les famílies que ocupen il·legalment els habitatges gestionats per aquest organisme. A hores d’ara, el nombre de cases ocupades ronda les 95, encara que, segons Ballester, “no hi ha 95 famílies vulnerables” a dins. “Hi ha màfies de l’ocupació i sabem que hi ha gent que ha emprat els pisos per traficar”, afegeix. Però sí que es pot dir que en aquest moment com a mínim una tercera part dels qui han ocupat sí que són vulnerables: una trentena de famílies han acceptat tornar les claus a canvi d’entrar a la llista d’espera, vuit a través de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i 22 per altres vies, segons les dades de l’Ibavi.

Juana ja ha lliurat les claus del pis on també va viure durant 12 anys. “Vaig entregar les claus el 25 de maig. M’havien donat un termini de 15 dies. Vàrem ocupar-lo perquè el meu marit i jo estàvem al carrer. Vaig quedar sense feina i no podia pagar el lloguer de casa meva”, comenta. De moment, tots dos viuen amb la pensió contributiva d’ell, que és de “389 euros”. “Jo vaig demanar una ajuda, però em varen faltar punts perquè no tenim fills”, apunta. En l’actualitat, diu que dorm “en una furgoneta”, malgrat que té algunes coses a la casa d’un cunyat, on també es pot dutxar.

Pis en any i mig

Segons Ballester, és “bastant probable” que aquestes persones que ara entreguen les claus puguin accedir a una casa “en un any i mig”. “Són famílies molt vulnerables, amb molts de punts i, malgrat que no poden passar per davant de ningú, és lògic que en aquest temps puguin tenir una casa”, assenyala la gerent de l’Ibavi. “Estam construint i adquirint molts habitatges i tot fa preveure que en tindran”, hi insisteix. 

Segons les xifres de l’Institut Balear de l’Habitatge, hi ha 632 persones menys a la llista d’espera des del 2020, i durant aquest període el parc d’habitatges públics s’ha incrementat amb 121 cases. A Mallorca, la llista ha minvat 475 persones, un 8,7% –la reducció ha estat del 20,4% a Menorca, del 0,2% a Eivissa i del 9,9% a Formentera–. Actualment, hi ha 7.596 unitats familiars a l’espera d’un lloguer social. Aquesta llista no es pot depurar per eliminar possibles duplicitats perquè per formar-ne part només cal presentar el DNI i una declaració d’ingressos. “Molta gent s’hi inscriu i després no compleix els requisits”, diu la gerent, que matisa que “això no vol dir de cap manera que no hi hagi emergència d’habitatge”.

Pel que fa als pisos buits, n’hi ha 19 a la barriada palmesana del Camp Redó a l’espera de signar un conveni amb l’Ajuntament de Palma; cinc més estan pendents que l’Ibavi signi convenis amb entitats del tercer sector; i en 19 s’hi han de fer reparacions. “Des del setembre del 2019 s’ha posat alarma i porta blindada a totes les cases que estaven buides”, diuBallester, que apunta que ja se n’han posades 235.

Yolanda ha viscut cinc anys en una casa que “feia més de tres anys que estava tancada”. En el seu cas, va informar l’Ibavi en entrar-hi. “Vaig dir que no em negava a pagar i em varen assegurar que m’arribaria una citació. Aquests cinc anys no m’han dit res i he estat pagant la llum”. Durant aquest temps, va tenir un fill que ara té quasi dos anys i que necessita tractament mèdic, perquè “va patir un infart cerebral quan va néixer”. “M’han dit que si deix la casa em posen a la llista d’espera, però no tenc on anar. Em varen proposar que anàs a casa de la meva mare, però amb ella hi viuen quatre nets i la meva germana, i no hi cabem”, assegura, a més de lamentar que no li hagin explicat “per què han tardat cinc anys”. 

El cas de María és molt semblant als anteriors: han de deixar l’habitatge de l’Ibavi que ocupaven “des de fa sis anys”. “Ens ha arribat una carta del jutjat en què se’ns notifica que hem d’abandonar la casa abans del 7 de juliol. Tenc un nin amb discapacitat i una nina d’un any i de moment anirem a casa de la meva sogra”, comenta, a més de subratllar que també va avisar l’Ibavi quan va ocupar el pis. “Vaig dir que m’havia ficat en una casa i que volia pagar. Feia tres anys que el pis era buit i l’única resposta que vaig rebre és que baixaria les escales per sortir igual que les havia pujades”, afegeix.

Una victòria parcial

L’Ibavi sol recórrer a la via penal en els casos d’ocupació, un camí que, segons explica l’advocada Gloria Olmos, “és més barat i més ràpid”. Però ja hi ha un cas, el de Josefa, en què el jutge ha dit que aquesta via no escau. “Que el magistrat hagi dit que no és procedent no vol dir que no procedeixi per la via civil. Cal tenir en compte que molts jutges sí que accepten mesures cautelars”, explica Ballester. 

“Quan hi ha denúncies penals i són casos d’ocupació, s’assigna a les famílies un lletrat d’ofici, però moltes vegades perden perquè ni tan sols saben que tenen advocat”, explica Olmos, que destaca que “hi ha persones molt vulnerables i que tenen moltíssima por d’un judici”. “Per això estan disposades a entregar les claus malgrat que viuen a les cases des de fa tants anys”, continua. Olmos lamenta l’actitud “d’assetjament” de l’administració, “malgrat que ha estat tants d’anys sense fer cas a aquests habitatges”, i remarca que “entrar a les llistes no implica cap compromís de l’Ibavi perquè puguin tenir una casa”. “La realitat és que l’administració ha actuat de manera deficient durant molts anys i ara volen treure la gent al carrer per la via penal”, subratlla l’advocada, que també critica que “no se sap com es donen les puntuacions a les llistes”.

El PP va aturar els desnonaments

Encara que l’ocupació, ja sigui d’habitatges privats o de l’Ibavi, ha estat un dels cavalls de batalla del PP els darrers anys, el consell d’administració de l’Ibavi va decidir el juny del 2013, durant la legislatura de José Ramón Bauzá i amb Biel Company com a conseller, aturar els desnonaments, segons consta en un document al qual ha tingut accés l’ARA Balears. La “interrupció dels llançaments” va ser una de les línies que es decidí, amb l’excepció dels casos de morositat “conflictius” i “causants de perjudicis a la resta de veïns”. De fet, part dels casos d’ocupació d’habitatges públics es remunten a aquesta legislatura, com s’ha assenyalat anteriorment.u