‘Ghosting’: fantasmes emocionals experts en evasió

Palma- Sabia que vendries.

- És que no contestaves a les meves cridades ni als missatges que t’he enviat des de feia molts de dies.

- Perquè si et veia o sentia la teva veu, tenia clar que no seria capaç de deixar-te.

El meu (ex) al·lot em va trobar asseguda al portal de casa seva. M’havia demanat un dia lliure a la revista on treballava a Barcelona i havia comprat un vol en el darrer minut per venir a Mallorca, perquè no aguantava més l’angoixa de no saber què passava amb la nostra relació després de gairebé un any d’anar plegats. Record les seves paraules com si fos avui: jo tenia 23 o 24 anys i ell, 33.

Els nord-americans, que són molt de posar etiquetes, anomenen ghosting (literalment, fer el fantasma) al que va fer: esvair-se de la vida d’algú sense donar explicacions. Aquesta va ser la meva primera experiència espectral, però no la darrera. Segons un sondeig de YouGov publicat per al Huffington Post l’any 2014, un 18% dels millennials entrevistats havien estat víctimes d’aquest fenomen. El 2018, segons un altre estudi fet per l’empresa d’ smartphones Bankmycell, ja eren el 82%, en el cas de les dones, i el 71%, en el dels homes. Els dos informes es basen en ciutadans dels EUA, però els resultats haurien de ser semblants a Europa, on hi ha una penetració semblant de la tecnologia.

Desaparèixer de sobte de la vida d’algú no és cap fenomen nou, però l’etiqueta ghosting sí, i no es podria entendre sense les noves tecnologies. “Ara és més fàcil que mai fer amics i començar una història d’amor, però també desempallegar-se d’algú en un sol clic”, explica la psicòloga Valeria Sabater, experta en psicologia social i intel·ligència emocional. A més, afegeix: “Basta bloquejar la persona per deixar clar -en aparença- que ja no volem saber-ne res més”. Lliscar cap a l’esquerra, silenciar una cridada o bloquejar el xat a WhatsApp són gestos que només necessiten un sol dit per marcar distància. La teoria és clara: el receptor rep un missatge (o la manca d’aquest) alt i clar i tots dos s’eviten els tràngols d’“hem de parlar”, les llàgrimes en públic, etc. Però el resultat pot ser molt pitjor. “A la consulta tenc persones que arriben molt tocades per aquesta manera de fer. Et quedes en xoc pensant: què ha passat? Què he fet malament?”, explica la psicòloga i sexòloga Emma Ribas. “Genera un impacte enorme en la persona, sobretot si passa diverses vegades”, afegeix.

Les aplicacions fast-food per lligar, com Tinder o Happn, han fet palès que l’evolució digital no implica evolució emocional i que sovint l’empatia n’és la primera víctima. De fet, cada pic hi ha més professionals que creuen que cal una especialitat en psicologia per tractar la complexa realitat del ghosting, com és el cas de la doctora Sabater. “No només cal atendre les víctimes d’aquestes experiències, sinó també aquells que les practiquen de manera habitual”, assegura. Tot i que les estadístiques que circulen per la xarxa apunten que són els homes els més experimentats en l’art de desaparèixer, no hi ha un únic perfil d’habituals del ghosting. L’únic denominador en comú és que són homes i dones “acostumats a relacions d’un sol ús, capaços de tallar el contacte quan perden l’interès”, diu Sabater. Gent freda i calculadora, que també sent remordiments per la seva conducta, apunta la psicòloga, però que no ho veu moralment malament perquè es repeteix el mantra de “tanmateix tothom ho fa”.

Doble problema

El problema del ghosting és doble: d’una banda és una pràctica que diu poc de nosaltres com a societat amb aquesta manera de trivialitzar les relacions o d’actuar com “franctiradors emocionals”, en paraules de Sabater; i de l’altra, és un cop baix a l’autoestima de qui ho pateix, sobretot si és reincident. Per la doctora Emma Ribas, desaparèixer de sobte sol significar que aquella persona està amb algú altre. S’hi barregen també sentiments de vergonya, d’evitar la confrontació o pura peresa. “Si has començat a conèixer algú, és important dir que no vols continuar aquella relació, perquè ja hi ha un punt d’intimitat”, puntualitza Ribas. Aquesta intimitat sovint vol dir sexe, i sense cap tipus de pretensió evangelitzadora, la psicòloga recomana deixar passar “un temps” abans de ficar-se al llit amb algú, ja que és una manera de “protegir-se”.

No deixa de ser curiós que en un moment en què sembla més fàcil que mai conèixer algú, la frustració i la soledat siguin dos dels mals que més ens afecten. “Malgrat totes les aplicacions per trobar parella, les relacions gairebé mai són sòlides -diu Sabater- i això es deu al fet que no les cuidam, perquè l’oferta és gran, perquè toleram menys, perquè ens avorrim abans...”. Amb les noves tecnologies augmenta la sensació que una persona millor ens espera si lliscam a la dreta; que si fem clic trobarem algú més compatible, més atractiu, de qui ens agradarà tot. En aquesta línia, encaixa el concepte de “relacions líquides” del sociòleg i filòsof polonès Zygmunt Bauman, encabit dins la seva “modernitat líquida”. Bauman apunta que tenim massa pressa i poca paciència, que estam exposats a massa estímuls i disposats a fer el mínim esforç en les nostres relacions, i és per això que se’ns escapen de les mans, perquè són líquides.

Tornar a conèixer gent després d’una ruptura, utilitzar aplicacions per lligar i, en general, tornar al ‘mercat’ implica exposar-se i assumir certs riscos. Per això, la doctora Ribas recomana estar “ben treballats” abans, per evitar sortir d’aquestes xarxes socials marejats, “amb l’autoestima tocada”, frustrats i, fins i tot, amb “certa patologia depressiva”. I si tot i així patim en la nostra pell aquesta sobtada desaparició, cal posar en marxa un protocol digne dels Caçafantasmes. “A les persones que els acaben de fer ghosting els recoman que no s’ho prenguin com a res personal”, afirma Ribas. Per Sabater, hi ha dos aspectes que són clau en una ruptura d’aquest estil: el primer, deixar d’obsessionar-se a contactar amb la persona de nou, perquè “no serveix de res”, i en tot cas, assegura, “empitjora les coses”. Acceptar-ho és el primer pas, i tot i que no és gaire fàcil, sobretot si no és la primera vegada que passa, és bàsic per mantenir la línia de flotació de l’autoestima. El segon aspecte té a veure amb el fet de deixar anar la ira i la decepció, sentiments que, juntament amb el rancor, poden portar-nos al “precipici d’una depressió”, segons Sabater. La punta de l’iceberg, com argumenta Ribas, és caure en els “bucles” de per què m’ha passat a mi, i cal cercar els factors que fan que ens afecti tant i treballar-los. Fer un tirabuixó de 180º i centrar-nos a aprendre qui som, què volem i a “detectar si la persona que estam coneixent coincideix amb el que cercam”. Perquè del ghosting, com de la majoria de pel·lícules de por, també se’n surt.