Què farem quan les Balears arribin als 46 graus?

PalmaDurant l’estiu, a les Balears és habitual veure les persianes de les cases tancades durant gairebé tot el dia. També ho és que els aires condicionats gotegin perquè no donen per més i que els turistes vagin pel carrer amb ventiladors portàtils. Fins ara, aquest tipus de mesures per combatre les altes temperatures han estat eficaces, però entre el 2040 i el 2045 la calor serà encara més feixuga. “La temperatura mitjana tant de màxima com de mínima pujarà entre aproximadament una dècima i mig grau”, segons constata el cap de Predicció i Vigilància de l’Agència Estatal de Meteorologia de la delegació territorial de les Balears, Miquel Gili. En produir-se aquest augment, quines mesures haurem de prendre per autoprotegir-nos de la calor?

A les Illes s’ha arribat puntualment fins als 45 graus, però els experts adverteixen que a mesura que passin els anys aquesta temperatura no només s’assolirà en moments determinats, ja que es podrien arribar amb més freqüència als 46 graus en els mesos d’estiu. “El 2040 podrem tenir una setmana més d’onades de calor que ara, i a finals de segle es podrien duplicar”, assegura Gili. En el mateix sentit, el meteoròleg Agustí Jansà adverteix que "si miram a curt termini sabem que passarà però si miram més enfora el resultat dependrà de com ens haurem comportat". "Si mantenim el ritme d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i si seguim fent les coses com ara anam a una pujada de temperatura que a nivell planetari podria ascendir entre tres, quatre i fins a cinc graus". Aquest fet tindrà un impacte en el ritme de vida dels illencs i també en l’economia i la societat del territori.

Una de les mesures principals per mitigar el canvi climàtic és canviar l’arquitectura i el disseny urbà. Les tècniques constructives actuals s’hauran de fixar en les tradicionals, que ja incorporaven solucions passives per combatre la calor, com l’orientació dels edificis per maximitzar la ventilació, entre d’altres. Aquesta mesura s’haurà de complementar amb “la millora d’accés a espais verds i blaus, l’ús de materials que repel·leixin la calor i la incorporació de façanes verdes”, segons recomana la investigadora postdoctoral de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa), Ariadna Curto. “La presència d’arbres pot reduir la temperatura d’una ciutat fins a 3 graus”, apunta.

A més, a les ciutats durant l’estiu la temperatura és més alta que a les zones rurals, la qual cosa s’anomena efecte illa de calor. Aquest fenomen podria obligar residents a desplaçar-se a llocs més freds. “A Mallorca podria produir-se un desplaçament cap a la serra de Tramuntana, on l’altitud i el relleu propicien temperatures més fresques que en altres parts de l’illa”, confirma Curto. “No obstant això, també s’ha documentat que l’augment de les temperatures pot reduir la productivitat agrícola, un fet que podria generar l’efecte contrari: la migració del camp a la ciutat. Més de 200 milions de persones en el món es podrien veure forçades a migrar per causes climàtiques cap al 2050”, afegeix.

L’ús de plantes endèmiques com a aïllants naturals guanyarà protagonisme a mesura que augmentin les temperatures. Aquesta pràctica ja fa temps que es torna a utilitzar a les Illes, amb l’ús de posidònia seca en la construcció com a material aïllant.

L’aïllament tèrmic de les cases també en pot ser una alternativa, però té un cost mitjà d’entre aproximadament 2.500 i 3.500 euros, una despesa que no tothom pot assumir. L’augment de la calor també incrementarà la desigualtat socioeconòmica.

Un altre fet que marcarà aquestes diferències són les precaucions que haurà d’adoptar cada ciutadà en funció del seu lloc de feina. A més de seguir les pautes bàsiques per combatre la calor –com beure més aigua, evitar les begudes alcohòliques i les menjades pesades, entre d’altres–, els treballadors hauran d’augmentar la seva capacitat per reconèixer els símptomes de la hipertèrmia i, d’aquesta manera, prevenir malalties relacionades amb la calor. L’increment de les temperatures es vincula amb un major risc de mortalitat, i les regions mediterrànies es consideren “especialment vulnerables” –segons exposa Curto– a la mortalitat associada a la calor. No obstant això, la investigadora de l’IdISBa adverteix que “aquest escenari està subjecte a un grau d’incertesa, ja que també dependrà de la capacitat futura de les societats per adaptar-se i reduir la seva vulnerabilitat tant a temperatures elevades com calentes”.

Per la seva banda, les empreses que facin feines de més exigència física hauran de “reorganitzar el treball amb la rotació de personal”, diu el director de l’Institut Balear de Seguretat i Salut (Ibassal), Óscar Paz. I explica que, en cas de no poder fer canvis de personal, si a les hores punta de calor els treballadors que estan disponibles són vulnerables (com ara persones majors o amb patologies) “s’haurà de paralitzar l’activitat”. El que queda clar és que l’horari i les condicions laborals estaran marcades per les altes temperatures, de la mateixa manera que la vida social, la qual haurem d’aprofitar a fer al principi o al final del dia. "Hi ha ciutats com Dubai que ja ho fan. Prioritzen avançar els horaris i deixen una franja buida on inclouen les primeres hores de la tarda i, d'aquesta manera, prioritzen les hores nocturnes", exemplifica el meteoròleg, Albert Darder.

A les Illes també s’incrementarà el nombre de nits tropicals, un fet que alterarà la manera de descansar dels residents. “En tindrem 90 en tres mesos”, ratifica Gili. Per això , els illencs hauran d’incorporar hàbits diaris que els ajudin a agafar correctament la son.

Solucions intel·ligents

També haurem d’adoptar sistemes per emmagatzemar i reutilitzar la calor a l’hivern, com per exemple tecnologies com la geotèrmia superficial. Tot i això, Curto remarca que les solucions modernes s’han de combinar amb les tradicionals. “L’arquitectura bioclimàtica ja integra tècniques tradicionals que contribueixen al confort tèrmic, com podrien ser els murs de pedra en sec a les Balears”, exposa.