Un fàrmac frena la metàstasi del càncer de mama, també del més agressiu

BarcelonaInvestigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han demostrat que l'Omomyc, un fàrmac en desenvolupament que s’administra per via intravenosa un cop a la setmana, pot frenar la metàstasi de diversos tipus de tumors, entre els quals el càncer de mama més agressiu, el triple negatiu. Aquest subtipus s’anomena així perquè les pacients no tenen cap dels tres receptors contra els quals hi ha tractaments específics –l’estrogen, la progesterona i la proteïna HER2– i, per tant, no poden beneficiar-se de cap teràpia personalitzada. A més, és un càncer que progressa molt de pressa i que té un pitjor pronòstic, així com un alt risc de fer metàstasi. L’Omomyc ja havia demostrat el seu potencial per bloquejar l’acció de la proteïna Myc, que està involucrada en la formació de tots els tipus de càncer, però ara també s’ha comprovat que pot prevenir o fins i tot reduir l’aparició de metàstasi.

Els últims vint anys, la codirectora de Recerca Translacional i Preclínica i cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del VHIO, Laura Soucek, ha defensat que la inhibició de la Myc pot ser una teràpia molt eficaç per a diversos tipus de tumors. "Aquesta proteïna controla funcions cel·lulars fonamentals com la divisió, perquè els tumors necessiten proliferar cèl·lules tota l’estona, i la captació de nutrients, ja que els tumors tenen una demanda d’energia molt elevada. Si eliminem el Myc, les matem de fam", diu Soucek. A més, aquest bloqueig fa que les cèl·lules metastàsiques, que són invisibles per al sistema immunitari, es tornin reconeixibles i, per tant, combatibles.

L'Omomyc, creat per la spin-off del VHIO Peptomyc i de la qual Soucek és cofundadora i directora executiva, sap on anar exactament per actuar com un fàrmac antitumoral, i obre la porta a teràpies més personalitzades per a aquelles malalties oncològiques que, de moment, no disposen de cap tractament. "Fins ara la miniproteïna s’havia demostrat eficaç per aturar els tumors primaris, però el seu paper en les metàstasis, molt més complexes i amb pitjor pronòstic, no estava clar", explica Soucek. De fet, hi havia estudis que es contradeien, per exemple, al suggerir que bloquejar la proteïna o bé podia potenciar noves metàstasis o bé les frenava. "Teníem aquest dubte i vam concentrar-nos en analitzar l’impacte del fàrmac en el càncer de mama i sobretot en el triple negatiu, que no té tractaments a l’abast", afirma la investigadora. 

La biotecnològica nascuda al VHIO ha comprovat en models experimentals amb models animals i ratolins humanitzats –amb cèl·lules humanes de càncer de triple negatiu implantades– que inhibir el Myc permet prevenir la metàstasi si s’administra en fases primerenques del tumor primari però, també, que poden intervenir en els tumors ja formats. "Podíem reduir el seu creixement i, fins i tot, el nombre de cèl·lules i la seva mida", detalla Soucek. En aquest sentit, els resultats donen esperança que podria estendre’s a tots els tumors metastàsics que, malauradament, no tenen alternatives terapèutiques, com alguns subtipus de càncer comú (algun tipus del de pulmó o colorectal) i d’altres de menys habituals (pàncrees).

Objectiu: un assaig amb 54 pacients

Les cèl·lules tumorals han de mutar moltíssim per poder viatjar fins a un altre òrgan secundari i propiciar un càncer de segona generació, el que es coneix com a metàstasi. Perquè això passi, la cèl·lula maligna ha de perdre el contacte amb els teixits d'origen, adquirir mobilitat per traslladar-se a través dels vasos sanguinis o els ganglis limfàtics i crear un nínxol en un altre òrgan en el qual proliferar i créixer. "Sovint els oncòlegs ens centrem en les característiques del tumor primari per avaluar fàrmacs i després aquest no funciona en el tumor metastàsic perquè han canviat moltíssim", apunta Soucek. "Com que la proteïna Myc té un paper comú en totes les cèl·lules tumorals, independentment del seu origen, esperem que tingui eficàcia amb qualsevol dels dos tipus", afegeix. 

Aquests resultats excepcionals s’estan provant en un assaig clínic a Barcelona i Madrid amb 16 malalts de tumors sòlids sense alternatives terapèutiques. Les conclusions s’acaben de publicar a la Cancer Research Communications, una revista de l'Associació Americana de Recerca del Càncer (AACR). L’assaig està en fase 1 i s’està provant la seguretat del fàrmac. És a dir, s’està buscant la dosi adient sense toxicitat per als pacients. 

La idea de l’spin-off és que aviat puguin entrar en fase 2 amb 54 pacients més per provar-ne l’eficàcia i, en aquest cas, sí que es triaran indicacions específiques, com ara que els pacients tinguin càncer de mama triple negatiu. "Però la fase de l’assaig clínic és la més cara i necessitem uns 25 milions d’euros per acabar la fase 2; per això tenim oberta una roda d’inversió tant pública com privada", explica Soucek.