Arriba a les farmàcies la competència de l'Ozempic contra l'obesitat
Mounjaro es vendrà amb recepta mèdica a partir de l'1 de juliol a un preu de 271 euros el tractament mensual
BarcelonaLes farmàcies començaran a vendre, a partir de l'1 de juliol, un nou medicament indicat per a la diabetis tipus 2 i provat també per a l'obesitat amb bons resultats al laboratori. Es tracta de Mounjaro, que es presenta com la competència directa de medicaments similars que ja són al mercat, com el Wegovy o l'Ozempic, que només està testat per a la diabetis tot i que també es fa servir per perdre pes.
De moment el ministeri de Sanitat n'ha autoritzat la venda a les farmàcies, sempre amb recepta mèdica, però no ha inclòs Mounjaro a la llista de fàrmacs finançats pel sistema de la Seguretat Social a l'espera de com acaben les negociacions amb la companyia fabricant, Lilly. El fàrmac té el principi actiu de la tirzepatida i s'administra per la via subcutània. Es presenta amb dosis de 5, 10 i 15 mil·ligrams, tot i que a l'Estat només se'n podran comprar les dues primeres, que són les que es fan servir més. El preu de la dosi més petita és de 271 euros mensuals, i el de la dosi de 10 mg, de 358 euros. Són tarifes més cares que les dels seus competidors més populars.
El tractament comença de forma esglaonada, amb una dosi de 2,5 mil·ligrams durant 4 setmanes. Després d'aquest període, s'incrementa a 5 mil·ligrams. Si no s'aconsegueixen els resultats esperats, es puja la dosi fins als 7,5 durant quatre setmanes més, per després passar als 10 mg, ha explicat José Antonio Sacristán, director mèdic de Lilly España, a la presentació del producte a Madrid. Tots els fàrmacs comparteixen la reducció de glucosa en sang i la reducció de la gana a través de l'estimulació dels receptors GLP1 (hormones a l'intestí prim), però la principal diferència és que Mounjaro també actua sobre els receptors del GIP (altres proteïnes que estimulen la secreció de la insulina) i permet que el seu efecte sigui més gran entre pacients resistents a altres tractaments. Això és "el que marca la diferència —ha dit Javier Escalada, president de la Fundació de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (FSEEN)—. Potencia els resultats de la semaglutida". El mecanisme d'acció, a més d'afavorir el control glucèmic, fa que disminueixi la gana, augmenti la sensació de sacietat i es redueixi l'excés de greix.
No per a estètica
Mounjaro ha estat aprovat amb dues indicacions: per a la diabetis tipus 2 —que afecta un de cada set adults a Espanya, la segona taxa més alta d'Europa— i per al control del pes en persones amb un índex de massa corporal (IMC) superior a 27 i amb almenys una complicació derivada de l'excés de pes o amb obesitat –IMC superior a 30–. Pel que fa a la diabetis, als assajos amb tirzepatida més del 90% dels pacients van aconseguir el control glucèmic i més de la meitat van aconseguir la normalització –enfront del 19,7% que ho aconsegueixen amb semaglutida–, amb pèrdues de pes de mitjana de fins a 12,4 kg, el doble que el component de l'Ozempic, que és de 6,2 kg. En persones amb sobrepès i obesitat sense diabetis, tirzepatida redueix de mitjana fins a un 22,5% (23,6 kg) del pes a la setmana i, a més, 4 de cada 10 pacients van aconseguir una pèrdua igual o superior al 25%, xifres que només aconsegueix la cirurgia bariàtrica.
Malgrat els beneficis, Mar Malagón, presidenta de la Societat Espanyola d'Obesitat, ha insistit en el fet que el medicament aprovat (com la resta) és només "per a persones decididament malaltes", i ha advertit que prendre'l per estètica "pot provocar efectes perjudicials" a llarg termini, perquè s'altera el sistema hormonal. "No estem parlant de pèrdues de pes ocasionals per anar a la fira", ha dit, i ha assenyalat que l'obesitat afecta dos de cada deu adults a Espanya. Durant els assajos, el 96% dels pacients que van prendre Mounjaro van tenir una reducció del pes igual o superior al 5% al cap de 72 setmanes de tractament. També ha donat resultats "espectaculars" en la reducció del perímetre de la cintura de fins a 20 centímetres. Tot això repercuteix en un benefici en paràmetres cardiometabòlics clau, com el descens dels triglicèrids (24,3%-31,4%) i de la tensió arterial (tant sistòlica com diastòlica) i un impacte positiu en els nivells de colesterol (amb millores al HDL i reduccions en LDL), informa Efe.