Nuno Crato: "Si fas un currículum per competències no saps si progresses perquè és molt difícil d'avaluar"

BarcelonaNuno Crato (Lisboa, 1952) va ser ministre d’Educació i Ciència de Portugal entre el 2011 i el 2015 i se’l considera un dels artífexs del miracle educatiu del país. Va ser un dels principals impulsors de les reformes que van permetre al país lusità assolir els millors resultats de la seva història a l’informe PISA. Visita Barcelona de la mà de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Societat Catalana de Matemàtiques.

Què pensa quan ens referim als resultats de Portugal com a miracle?

— Crec que és un d’aquells miracles que no són difícils de fer. És una situació una mica trista perquè podem pensar que hem fet coses molt complicades o especials, però en realitat només són dues o tres decisions. Ara bé, has de tenir el suport polític per poder-les fer, perquè hi ha moltes resistències.

En els seus quatre anys com a ministre d'Educació ho va canviar tot. Què va prioritzar?

— Primer, cal un currículum ben estructurat, que consisteix a tenir els coneixements organitzats d'una manera que els uns es dedueixen dels altres i que tot tingui sentit per als estudiants. La segona és l'avaluació, que és senzilla i no té massa misteri, però té molta oposició. Si tu aconsegueixes fer una avaluació periòdica i sistemàtica ben feta tot millora. Aleshores, si tu tens un bon currículum i una avaluació que et diu si l'estàs complint, els alumnes comencen a estudiar i a entendre millor les coses i tot progressa.

Com va reaccionar la comunitat educativa a tots aquests canvis?

— Al principi hi havia unanimitat perquè la societat percebia que calia millorar. Però més endavant alguns sindicats ho van criticar molt. No volien l’avaluació. Quan hi ha una avaluació dels estudiants, també hi ha implícitament una avaluació dels mestres i davant d’això alguns sectors es van tancar en banda.

A Catalunya els nous currículums se centren en competències. Què n'opina?

— Les competències són necessàries i el coneixement és necessari; una cosa va de bracet amb l’altra. Però l’important és com ho organitzes. Si fas un currículum per competències no saps si progresses perquè és molt difícil d’avaluar. Si ho fas per coneixements, tu l’organitzes perquè els alumnes, mentre els adquireixen, també guanyin competències. Quan a Portugal es va canviar el currículum i es va ensenyar per competències va ser un desastre i ha estat un desastre al món sencer. El cervell funciona amb patrons i quan té les coses estructurades.

A part d'això, què creu que ha passat perquè Portugal hagi caigut 21 punts a les darreres proves PISA?

— Tot ve d'abans de la pandèmia. Des de 2016 la política educativa va canviar perquè es van minimitzar l'avaluació i el currículum. Es va dir que el currículum era massa exigent i que això era dolent per als adolescents i que calia ser més flexible. Moltes proves d'avaluació es van deixar de fer i tot plegat ha provocat uns resultats clarament negatius. En set anys hem retrocedit més que el que vam millorar en els sis anteriors.

Una de les mesures que va aplicar va ser fer més hores de matemàtiques i llengua. Què en va treure?

— Algunes coses que no estaven ben estructurades. Hi havia unes hores mínimes de llengua i matemàtiques que les vam augmentar, perquè vam notar que els mestres dedicaven més temps a matèries que agraden més als alumnes com les arts. No dic que no siguin importants aquestes assignatures, però hi ha prioritats: primer la llengua, després les matemàtiques i, llavors, la resta de matèries. Si no tens èxit en la lectura, no en tindràs en les altres assignatures.

Després d’introduir tantes mesures educatives, quant de temps cal per valorar si una és eficaç?

— Depèn. Si canvies l’avaluació, les coses canvien d’un dia per l’altre. Immediatament. Si fas canvis al currículum, els resultats són més progressius i potser triguen dos o tres anys. I el més lent és canviar la formació dels mestres. Tot i ser molt útil, entre que ho apliques i la feina del docent es reflecteix en l’alumne, poden passar més de 10 anys.

Com veu que el govern català vulgui prohibir del tot els mòbils i reduir les pantalles a les aules?

— La introducció de la tecnologia a l’aula quan el professor la pot controlar és bona. El problema és que quan tenen la tecnologia a la mà, els alumnes es dispersen fàcilment. Crec que prohibir els mòbils és una bona idea perquè a les aules són un desastre. Hem de vigilar que un petit avantatge no provoqui un gran perjudici i la idea que els nens necessiten l’escola per dominar la tecnologia és una fal·làcia.

A les aules catalanes cada cop hi ha més alumnes en risc de pobresa. Com s'ha d'abordar aquesta realitat?

— Cal exigir-los el mateix. Una de les claus de l'èxit educatiu de Portugal és el suport especial als alumnes amb més dificultats. Al meu entendre ha de ser un suport cognitiu perquè arribin on són els altres. A vegades es perd molt de temps en oferir un suport socioemocional. Potser també és necessari, però el fonamental és el cognitiu perquè aprenguin i també millorin la seva autoestima.

Fa pocs mesos ha publicat Apologia del llibre de text. Fins a quin punt segueix sent essencial?

— És una eina que cada cop està més deixada de banda. El llibre de text és una eina preciosa per als alumnes, per als mestres i per als pares. És una referència per seguir allò que han de fer. Crec que el professor ha de seguir el llibre i no perdre temps preparant materials, sinó concentrar esforços en pensar la millor manera de transmetre les coses als estudiants. Hi ha una frase que ho resumeix molt bé: “El llibre de text és la introducció al món de la lectura intel·ligent”. És una cosa extraordinària, de veritat.

A part d'exministre d'Educació, vostè és matemàtic. Per què creu que encara ens costen tant?

— Perquè l'ensenyament no és sistemàtic. És molt senzill. La gent pensa: "Ah, els hem d'entusiasmar amb les matemàtiques, les hem de fer més boniques..." i l'important no és això. Els alumnes aprenen insistint i repetint. I les matemàtiques no són difícils, només són difícils si no estàs preparat. Quan els alumnes aprenen de manera progressiva, les matemàtiques són plaents.

A Catalunya la majoria dels professors de matemàtiques d'institut no són matemàtics.

— Crec que un enginyer o un economista que sap la part essencial de les matemàtiques amb una mica de preparació en pot ensenyar. La formació matemàtica és l'ideal, però també hi ha matemàtics que han assimilat tant les bases que no sabrien ensenyar-les. Jo en puc ser un exemple. L'escriptor portuguès Eça de Queirós té una frase fantàstica que ho resumeix molt bé: "Per ensenyar hi ha una petita formalitat que cal complir: saber".