“Fas un ‘like’ i ja sembla que ets un activista”

Palma“L’activisme abans era col·lectiu i ara és individual. Moltes vegades, només és digital”. Així explica l’exportaveu del GOB, Miquel Àngel March, la transformació del que ha estat i és tot un moviment social. L’activisme ha jugat un paper molt important en les darreres dècades a les Balears. Les Illes d’ara no s’entendrien sense tenir en compte fites com la defensa de la Dragonera, la transformació de la consciència social sobre les agressions sexuals gràcies al feminisme i la defensa del català a les aules i a la sanitat, entre moltes altres. Ara bé, l’activisme ha canviat en molt poc temps, en bona part a causa del paper que han jugat i juguen les xarxes socials. “Fas un like i ja sembla que ets un activista”, lamenta March.

Les xarxes socials han tret gent del carrer, però també són una eina útil per difondre informació sobre convocatòries, assemblees i manifestacions. No obstant això, els experts asseguren que la seva capacitat transformadora és limitada. “Permeten que tothom es manifesti i opini, però no té el mateix impacte que una mobilització”, constata el portaveu de Fridays For Future, Pere Joan Femenia. Per part seva, la portaveu de la Coordinadora Transfeminista de Mallorca, Sara Barceló, considera que “està bé fer difusió a les xarxes, però el que realment té la capacitat de generar un canvi és sortir al carrer”. “Basta fixar-se en qui en són els propietaris. No farem revolució a cap xarxa que formi part de l’entramat del capitalisme”, afegeix.

A les Balears “les mobilitzacions han tingut un canvi de focus. Al principi eren més concretes i s’han transformat en reivindicacions més generals i amb discursos internacionalitzats”, afirma el politòleg Toni Fornés. Fa 11 anys que més de 100.000 persones es reuniren a Palma, el 29 de setembre de 2013, per manifestar-se en contra del govern de Bauzá i del decret de trilingüisme que impulsava. En canvi, a la darrera manifestació per la defensa de la llengua catalana i en contra del feixisme, hi varen assistir 5.000 persones. Encara que des del 2013 no es recordava tanta participació, les xifres mostren una disminució de la mobilització ciutadana en iniciatives que no tenen “un enemic clar i que no sorgeixen a partir d’una amenaça frontal i directa”, segons Fornés.

Menys adhesions

Les organitzacions de caire ecologista també han estat partícips d’aquest canvi. La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va impulsar el GOB el 2006, a favor de la implantació d’una llei que frenàs les agressions territorials a les Balears, va recollir 34.000 firmes. El professor de filosofia moral de la UIB, Xim Valdivielso, observa que “el 2022, malgrat l’augment de població i la forta presència de les xarxes socials, la implementació efectiva de la Llei de benestar per a les generacions presents i futures en va recollir 12.000”. “Les xarxes han individualitzat i desmobilitzat l’activisme, perquè la gent amb un tuit ja creu que és suficient i basta”, lamenta el portaveu de Fridays For Future.

Si bé, a diferència de les mobilitzacions de caire ecologista o per la defensa de la llengua, les convocatòries feministes agafen força amb la incorporació de dones de totes les edats. “Els 8 de març són molt més nombrosos que deu anys enrere”, ratifica l’activista feminista Esperança Bosch. Qualifica de “determinant” el paper de les xarxes socials en el feminisme. “Aquest moviment no vol sortir de cap espai, ni dels carrers, ni del món virtual, ni d’enlloc. Crec que les persones que empren les xarxes per fer activisme també estan disposades a sortir al carrer”, apunta.

Abans que les xarxes s’incorporassin a l’àmbit del compromís social, les organitzacions feien difusió dels actes que programaven a través de cartells que es penjaven als carrers, de boca en boca o bé per via telefònica. “Era militància de telèfon fix de casa. Venia algú a l’oficina i es telefonava a un per un. A més, no hi havia un missatge com a organització, sinó de part d’una persona”, constata l’activista per la llengua Tomeu Martí. Ara la majoria d’organitzacions tenen un perfil a xarxes on publiquen els pròxims esdeveniments i les reunions es fan telemàticament. “Les assemblees eren presencials, repartíem els comunicats de premsa amb una moto i penjàvem cartells que ara ja no existeixen, es fan per a les xarxes”, recorda Martí.

Els mètodes de manifestar-se també han canviat. Les sufragistes del segle XIX es tiraven davall els cavalls, durant la legislatura de Bauzá es varen dur a terme vagues de fam per defensar la llengua... Però, “la criminalització de la discrepància ha provocat que la gent es refredi”, recalca Miquel Àngel March. De fet, ara s’aposta per dur a terme un altre tipus d’accions, com tirar un pot de pintura a una obra d’art. “Els anys de la crida, quan ens comunicaven que ens podien multar dèiem: ‘Bé, si només és això, endavant’. Ara la gent té pànic de les multes”, sentencia Martí.