El ‘fast pass’ arriba a l’urbanisme illenc: qui pagui podrà tenir llicència aviat

PalmaEl decret llei de mesures per simplificar l’administració i agilitar, sobretot, les llicències urbanístiques es cuina a les totes i veurà la llum en un termini no superior a un mes, segons confirmen a l’ARABalears fonts de l’Executiu. És la norma amb la qual el Govern vol donar resposta a l’enorme pressió rebuda pels promotors i constructors, que consideren desproporcionat el retard per aconseguir una llicència de construcció. La iniciativa aprofitarà també per reformular el funcionament de la Comissió Balear de Medi Ambient. I, segons assegura aquesta mateixa font, no decebrà:permetrà tramitar les llicències urbanístiques en dos o tres mesos, i suposarà una reducció i simplificació dels procediments que ja alguns sectors han considerat una ‘desregulació’. Això sí, s’haurà de pagar pel servei extra de fast pass o llicència exprés.

La principal novetat i mesura estrella d’aquest decret llei serà l’externalització del tràmit de les llicències urbanístiques. A partir de l’entrada en vigor de la nova norma, les empreses privades podran estudiar cada expedient i completar tot el tràmit d’una llicència perquè l’Administració l’atorgui, un model que va estrenar a Espanya l’Ajuntament de Madrid l’any 2010. Bàsicament, el concepte consisteix a habilitar una sèrie d’empreses especialitzades que han de reunir uns requisits tècnics perquè –a partir del moment de la seva autorització– puguin estudiar cada cas perquè l’Administració concedeixi la llicència “en un període raonable, no com ara, que en alguns municipis se supera l’any i mig”, expliquen fonts de l’Executiu.

Aquest model preveu que les empreses habilitades completin tota la seqüència i, per tant, deixin l’expedient preparat per a la ressolució. “Pot ser concedit o denegat, no ho oblidem, que sembla que només es vol atorgar més llicències, però el que es pretén és accelerar les decisions, perquè la situació actual no té sentit”, confirma la mateixa font del Govern. El model que volen implantar les Balears ja es fa servir també al País Valencià, a Barcelona, a Galícia i a Andalusia.

Madrid, i més des de l’arribada d’Ayuso, és el paradigma d’aquesta acceleració administrativa, fins al punt que les empreses habilitades –conegudes com a entitats col·laboradores– arriben fins al final de la tramitació tant pel que fa al projecte bàsic com al projecte d’execució. Per tant, l’administració, pràcticament, només valida i dona per bona la feina. La durada mitjana del tràmit, si no hi ha complicacions, no supera els dos mesos. “Hem de pensar que som empreses amb la preparació tècnica necessària, amb els especialistes, tant arquitectes com advocats, necessaris per oferir totes les garanties que el tràmit es farà amb tot el rigor. No és un model nou, ja l’estam fent servir amb èxit a diferents indrets, i la reducció dels terminis és molt significativa”, explica Vicenç Castillo, director general d’Aucatel, una de les empreses col·laboradores amb major implantació a l’Estat.

“València ciutat va arribar a tenir un retard de 22 mesos per resoldre una llicència, i ara mateix es pot dir que, en uns quants mesos, els ciutadans i les empreses obtenen la resposta als seus expedients”, afirma Vicenç Castillo. Per a alguns detractors del model, aquesta externalització pot significar la “pèrdua de control per part de l’Administració”, com ha dit aquests dies la portaveu del GOBMallorca, Margalida Ramis. “Ve una onada desreguladora, i Prohens s’està plegant als interessos privats com la construcció. El que realment es pretén és agilitar i accelerar la destrucció del territori”, ha assegurat Ramis.

Pagar per la celeritat

És clar que aquesta acceleració en la tramitació d’expedients no surt de franc. Els ciutadans i les empreses que sol·liciten els serveis exprés de les entitats col·laboradores han de pagar directament el servei. Això significa que qui no té recursos per fer front a aquest cost extra, no pot tramitar per la via ràpida. Però cada cas és diferent, i, per exemple, “l’Ajuntament de Madrid et permet escollir entre l’entitat col·laboradora o presentar el document al consistori”, explica el director general d’Aucatel. Evidentment, el ritme no és el mateix, i ,per tant, pagar suposa aconseguir un veritable fast pass per no fer coa, ben igual que als aeroports. Ara mateix, l’expedició d’una llicència urbanística per a una nova construcció o una reforma significativa suposa un cost de 1.200 euros a Madrid, sempre que la propietat no superi els 200 metres quadrats.

“El quid de la qüestió és que, atès que substituïm els serveis tècnics dels ajuntaments, aquests haurien d’eliminar la taxa o reduir-ne l’import”, admet Vicenç Castillo. “Aquí encara no s’ha decidit quin model s’implantarà exactament, però el que ara mateix aplica Ayuso a Madrid serà la referència”, afirma una font tècnica que treballa pel Govern. I és que, segons fonts de l’Executiu autonòmic, el model valencià ha acabat essent un poc confús “perquè té dues opcions: basar-te en la confiança cap a les entitats col·laboradores o revisar-ho tot, i llavors al final no hi ha cap millora”, explica un alt càrrec del Govern.

Segons fons consultades de l’Executiu, Palma ja ha mostrat molt d’interès en el servei d’externalitzar llicències, i es dona per fet que s’hi inscriurà tan aviat com sigui possible. I és que, com recorden aquestes mateixes fonts, “aquells ajuntaments que vulguin mantenir exclusivament el servei tradicional de tràmits urbanístics ho podran continuar fent perquè la norma serà voluntària”, asseguren.

El decret llei que prepara el Govern no només inclourà aquesta externalització –versió madrilenya– de les llicències urbanístiques, sinó que també incorporarà un nou sistema de funcionament de la Comissió Balear de Medi Ambient. Els constructors i els promotors fa mesos que pressionen per desmantellar el format actual, fins al punt que l’Associació de Constructors de les Balears es va atrevir aquesta setmana a assegurar que els tècnics de la Comissió es regeixen per criteris “arbitraris” i que es pronuncien sobre temes dels quals “a vegades no són experts”. L’ARABalears ha parlat amb un dels tècnics que més anys ha estat dins la Comissió, qui demana anonimat i s’ha mostrat molt “indignat” per aquestes declaracions. “Demostren que no saben quina feina feim, i, segurament, tampoc no es llegeixen tots els arguments ambientals que nosaltres aportam. Les resolucions es basen en normatives vigents, i si hi ha qualsevol arbitrarietat, m’estranya molt que no hagin acudit als tribunals”, assenyala.

En aquesta mateixa línia, la portaveu del GOB Margalida Ramis també va criticar durament fa uns dies que es posi en qüestió la professionalitat dels membres de la Comissió Balear de Medi Ambient:“És una afirmació tendenciosa. Som membre del Subcomitè d’Impacte Ambiental, i puc assegurar que els tècnics treballen de manera molt professional. No es fa urbanisme, es fa avaluació d’impacte ambiental”. Per la seva banda, el membre de l’Executiu consultat per l’ARABalears insisteix que “no només es farà un nou sistema de treball, sinó que se simplificaran els procediments”. “La segona pota del decret llei, a més de la simplificació normativa, és la dels procediments. Complirem la llei. No pot ser d’altra manera i els projectes que hagin de passar una avaluació ambiental, la passaran, però hem de ser més àgils”, afirma.