Una nova ‘febre de l’or’ sacseja el Pirineu
Els projectes d’investigació per extreure minerals preuats com el tungstè revolten el territori
BarcelonaEl fantasma de la mineria ronda el Pirineu català. Diversos projectes intenten obrir-se pas per explorar l’extracció de materials com el wolframi -conegut també com a tungstè i demandat a la indústria electrònica i dels smartphones - o bé l’or i el cobalt. La iniciativa que desperta més controvèrsia és la sol·licitud d’investigació de tungstè i or que plana des de fa mesos sobre l’Alt Àneu, al Pallars Sobirà. El projecte inclou perforacions de fins a 150 metres de profunditat a prop de la pista forestal del port de Salau, en una àrea que ocupa prop de 30 quilòmetres quadrats i que en bona part es troba dins del Parc de l’Alt Pirineu, una zona protegida.
L’objectiu que defensa l’empresa impulsora, Neometal Spania, és conèixer la quantitat i les característiques del material que hi ha al subsol per a una futura explotació, subratllen des del departament d’Empresa i Coneixement, i insisteix que es tractaria, en tot cas, de perforacions petites. La possibilitat que el projecte pugui tirar endavant, però, ha revoltat veïns d’Isil i Alós -el terme municipal al qual pertany la zona- i d’altres pobles de la comarca que s’oposen a la possibilitat que es puguin permetre els treballs.
Després de mesos de xerrades i mobilitzacions, la plataforma Salvem Salau ha viscut com una “petita victòria” el fet que el departament de Territori hagi elevat l’exigència a Neometal, que haurà de presentar un estudi d’impacte ambiental molt més exhaustiu del que inicialment li demanava. “No n’hi ha prou amb una avaluació simplificada donant les característiques del projecte, la ubicació, la capacitat de càrrega del medi i el seu potencial impacte”, va justificar el departament. Per a un dels portaveus de la plataforma, Ricard Castellarnau, això pot retardar la tramitació, però és només “un pedaç”. El que cal fer, assegura, és elaborar el pla de protecció pendent a la zona -integrada a la Xarxa Natura 2000- per evitar que aquests projectes es puguin ni tan sols plantejar.
Castellarnau veu en la proposta de Neometal Spania -una filial a Espanya de la multinacional australiana Apollo Minerals- un “moviment especulatiu” perquè anunciant el projecte al Pirineu “fa pujar el preu del metall i de les accions i pot fer que resulti rendible obrir explotacions que fins ara no ho eren”.
De fet, la filial francesa de la mateixa companyia minera ja ha començat els treballs d’exploració a l’altra banda de la frontera. A la part francesa del port de Salau, hi ha una antiga mina de scheelita -mineral format de wolframi i calci- que es va explotar fins a mitjans dels anys 80. “Va generar innumerables problemes de contaminació i salut, el metall no era prou valorat i per això es va abandonar”, explica Joan Vázquez, portaveu de l’entitat ecologista Ipcena.
A la recerca de cobalt
L’expedient de l’Alt Pirineu, però, no és l’únic que hi ha damunt la taula de la Generalitat. El departament d’Empresa i Coneixement està a punt d’admetre a tràmit una sol·licitud per investigar el cobalt a la zona del Baix Pallars. En un primer moment, es va cancel·lar per falta d’informació, però ara sembla que l’empresa ha presentat tot el que se li requeria per començar la tramitació i veure si pot anar endavant o no, expliquen fonts del departament d’Empresa. Encara hi ha un tercer projecte, en aquest cas als municipis de Balaguer, Térmens i Menàrguens, per buscar-hi or, que està en fase de tramitació.
El catedràtic de prospecció minera de la UB Manel Viladevall, ara ja jubilat, veu molts dubtes en les iniciatives mineres que es plantegen al Pirineu. Pel que fa a la recerca de tungstè al Pallars Sobirà, recorda que actualment el principal productor i les reserves més grans d’aquest mineral es troben a la Xina -“el que hi ha allà al subsol dobla el que sumen tota la resta de països junts”-. Tot i reconèixer que es tracta d’un material amb una demanda que creix cada any i a un preu alt, opina que mirar de competir amb gegants com la Xina és “demencial”.
Viladevall també apunta els riscos paisatgístics que pot comportar fer renéixer la mineria en una zona que avui té en el sector turístic un dels seus motors econòmics. “L’impacte existeix, perquè de tot el que s’extreu d’una mina, se n’aprofita un 5%”, adverteix. Sobre la recerca d’or a la zona de Balaguer, l’expert certifica que “és sabut” que hi ha or i se n’hi pot trobar, però dubta de la viabilitat econòmica i veu en el projecte una “fantasmada”.
El Síndic ja investiga el projecte de l’Alt Àneu per les queixes que ha rebut lligades sobretot al factor mediambiental. El Col·legi d’Enginyers Tècnics i de Grau en Mines i Energia de Catalunya i Balears, per la seva banda, va defensar fa uns mesos que la mineria és una activitat “tan antiga com la humanitat” i va opinar que tota explotació d’un jaciment, fins i tot al Pirineu, “és possible si les coses es fan bé”. Per això, també va demanar transparència a les empreses que han demanat permisos.
Les sol·licituds, ara d’investigació inicial, amaguen “una trampa”, denuncia el diputat al Congrés d’En Comú Podem Jaume Moya. “Un cop concedida la llicència, si resulta positiu i el mineral es troba, el sol·licitant té dret a una sol·licitud d’explotació que ja no atorga la Generalitat, sinó l’Estat. És per això que Comuns i la CUP treballen en una resolució perquè properament es voti al Parlament que prohibeixi l’activitat minera en zones protegides com el Parc de l’Alt Pirineu.
A més, Podem treballa al Congrés per instar a la reforma de la llei de mines, que data de l’època franquista. Un canvi, sosté, podria ajudar a aturar el “boom miner” que viu ja no només Catalunya sinó també altres zones de l’Estat.
