La Federació d'Entitats Gitanes amenaça de trencar l'acord amb Cort per desallotjar Son Banya

PalmaEl president de la Federació d'Entitats Gitanes, Carlos Cortés, ha amenaçat aquest dimarts de trencar l'acord que va signar amb l'Ajuntament de Palma per desallotjar el poblat de Son Banya aquesta setmana si no rep "una resposta de veritat" sobre l'entrega d'habitatges a canvi. Segons ha informat Europa Press, Cortés ha fet aquestes declaracions després de ser rebut en audiència pel president del Parlament, Gabriel Le Senne.

Cortés ha destacat que els acords amb Cort "no s'estan complint" i ha assenyalat que el Govern, a través de l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi), "ha d'entregar ja habitatges per desmantellar Son Banya". "Les institucions, el Govern, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma han d'arribar a un acord de veritat per desmantellar Son Banya", ha insistit Cortés, qui considera que la situació no pot continuar d'aquesta manera. "Necessitam una resposta aquesta setmana o desapareixerem de l'acord", ha sentenciat.

El problema de reallotjar les famílies que encara viuen a Son Banya

Les dificultats per reallotjar les famílies que encara viuen a Son Banya no són noves. El passat mandat ja hi va haver veus a l'Ajuntament de Palma que lamentaven "la manca de col·laboració de l'Ibavi", organisme al qual es va demanar ajuda en reiterades ocasions. "Sempre hem tingut un no per resposta", asseguraren fonts dels serveis socials municipals.

També cal recordar que l'actual batle de Palma, Jaime Martínez, va assegurar que la seva intenció era continuar amb el desmantellament de Son Banya abans de les eleccions de maig de 2023. Segons el darrer recompte que es va fer el passat mandat, 145 persones –97 adults i 48 menors– han abandonat ja el poblat, però encara n'hi resideixen més de 200. L'equip de govern del Pacte va completar dues fases amb la finalitat d'eliminar el poblat. La primera es va executar entre el juliol del 2018 i el març del 2019, període en què es varen emetre 42 ordres de desnonament, de les quals se'n varen executar 31. I la segona va culminar l'octubre del 2022, en què es varen presentar 84 demandes, 48 de les quals varen ser favorables, mentre que 36 estaven a l'espera de sentència en el moment de l'esbucament.

D'ençà que Eberhard Grosske, regidor de Benestar de Cort entre els anys 2007 i 2011, va anunciar que Son Banya havia de desaparèixer, el Consistori ha fixat nombroses dates per assolir aquesta fita, sense que cap s'hagi fet realitat encara. Cal recordar que el PP, durant la legislatura de Mateu Isern (2011-2015), va deixar dins un calaix les sentències fermes de desnonament que havien quedat pendents d'executar el mandat anterior. Sobre això, Jaime Martínez va argumentar que, "a causa de la contractació pressupostària", no varen poder continuar el desmantellament de Son Banya "pel cost dels reallotjaments i els esbucaments dels habitatges que anava aparellat". Segons l'actual batle, "no poden quedar famílies al carrer, ni es pot generar un problema social als barris per manca d'un pla d'integració eficient". De fet, Martínez va proposar durant la precampanya electoral que els esbucaments de cases vagin acompanyats d'"un treball de camp detallat que inclogui un pla d'integració per a cada família".