La Feixina, el vestigi franquista de la discòrdia

PalmaA les Balears es mantenen alguns monuments, noms de carrers i distints tipus de simbologies que tenen una inspiració franquista, però el cas de la Feixina s’ha convertit en el vestigi de la discòrdia, el més incòmode per a les institucions. El monument es va alçar el 1947 en homenatge als “caiguts” en el creuer Baleares, que, després de massacrar els malaguenys, fou enfonsat pels republicans durant la batalla del cap de Palos a Màlaga. El 2010 el ple de l’Ajuntament de Palma, amb la socialista Aina Calvo al capdavant, va decidir de manera unànime llevar-ne els elements franquistes i convertir-lo en un homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil.

Així i tot, aquests darrers anys les formacions d’esquerra han intentat enderrocar-lo, però distintes sentències judicials ho han impedit. De fet, l’estiu passat el mateix Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va rebutjar un recurs del Consistori contra la resolució que dictava que la Feixina havia de ser un Bé Catalogat del patrimoni de Mallorca.

En aquests moments, la pilota és en mans del Tribunal Suprem ja que, després que l’Ajuntament hagi exhauirt les vies judicials, és l’associació Memòria de Mallorca qui s’ha personat en el cas. “Som l’única entitat personada en contra de la protecció del monument. En el seu moment es va dir que la Feixina fa referència a totes les víctimes i no és veritat”, afirma la presidenta de l’associació, Maria Antònia Oliver. “Si es decideix protegir, ha de ser explicant tot el que ha anat succeint, que se’n sàpiga la història”, afegeix.

En la part contrària se situa l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA), que aposta per mantenir el monument. “Està contextualitzat al món d’avui, l’actuació de llevar la simbologia franquista s’ha oblidat i s’ha menyspreat el mateix valor cultural, que va més enllà de la qüestió artística, ja que des del 2010 representa totes les víctimes”, sosté el president d’ARCA, Pere Ollers. A més, destaca el valor social de la Feixina, pel fet que “és una fita més de la ciutat”. Ollers, d’altra banda, critica que aquest indret s’utilitzi per fer certs actes i manifestacions polítiques, “com en el cas de Vox”. “Trien el lloc per afegir llenya al foc i, en lloc de solucionar un tema municipal, generen més conflicte i polarització”, lamenta.

Recorregut històric

A banda de la Feixina, la realitat és que des del principi de la democràcia a les Balears s’han anat retirant elements franquistes. Ja el mateix any de la mort del dictador, Búger va eliminar la creu als “caiguts” i la làpida del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, segons un informe elaborat per la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica, amb Jesús Jurado al davant.

El “buidatge memorialista” es va incrementar a partir de la fi de la dictadura, amb una societat civil i partits d’esquerra que varen “intensificar les seves activitats de protesta”. Amb les eleccions del 1979, els nous lideratges municipals varen revisar els símbols i monuments, i les formacions lligades a l’espai de l’esquerra varen iniciar una campanya de “desfranquisitzar” el municipi. Així, segons detalla l’informe, la dècada dels 80 va marcar el període en què els ajuntaments varen decidir-se majoritàriament a retirar aquesta simbologia, “en molts casos amb fortes discussions entre els partits i en el si de la mateixa societat civil”.

Els primers anys del s.XXI varen estar marcats, segons l’historiador Marçal Isern, per l’aparició del moviment de la Recuperació de la Memòria Històrica (RMH), que va posar fil a l’agulla denunciant la presència dels darrers símbols del règim sorgits a partir de la Guerra Civil. En l’àmbit polític, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va tirar endavant el 2007 la primera Llei de Memòria Històrica, que reconeixia totes les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura posterior. A més, aquesta setmana l’executiu de Pedro Sánchez ha aprovat al Congrés una normativa en el mateix sentit, ampliant les directrius de la llei anterior, tot i que falta el vistiplau del Senat per oficialitzar-se. En el cas de les Balears, el Parlament va donar llum verda l’any 2018 a la llei d’aquesta matèria amb un ampli suport polític, unes accions que s’han vist reforçades per altres normatives, com la Llei de fosses.

D’altra banda, avui el cens d’elements franquistes es troba en fase d’actualització i, segons han explicat des de Memòria Democràtica, es tardarà unes setmanes a enllestir-se. El mes de febrer eren un total de 62 els símbols de la dictadura presents a l’espai públic i propietats privades de les Balears, tot i que en el transcurs d’aquests mesos alguns ja han estat retirats. Amb tot i això, d’altres es troben lluny de ser eliminats, com el monòlit d’origen franquista de Maó, ja que a finals de maig la mateixa ministra de Defensa, Margarita Robles, va afirmar que el monument “compleix amb la llei” pel fet que el 2009 es varen modificar les al·lusions que feia a la dictadura. El vicepresident Juan Pedro Yllanes, en canvi, insisteix que aconseguirà enderrocar-lo.

Monuments franquistes de les Illes Balears