Felanitx, poble de divisòries i camins d’alfil

Palma63 anys separen les dues fotografies del ponent felanitxer que avui ens acompanyen. Les dues escenes semblen mantenir un mosaic amb vocació agrària juntament amb alguns canvis fruit del pas del temps. També presenten un patró curiós, amb una parcel·lació concèntrica, així com una particular línia divisòria sobre la Mola. En definitiva, un recull de petits o grans detalls que anirem esmicolant.

Comencem per l’escena de 1956. Fixeu-vos en la gran quantitat de petites clapes blanquinoses de traça circular. Indiquen la presència de múltiples eres de batre, testimoni de la importància del conreu de cereals i de llegums. En canvi, el 2019 les eres han donat pas a l’aigua en forma de safareigs, piscines o pous. Un escenari que combina l’oci amb l’agricultura i en què l’aigua guanya terreny en una transició del secà al reguiu: ajuda que l’ametller sigui més resistent a malalties.

La Mola

Un altre element dominant és la Mola, amb el seu cim a 169 msnm. Fidel a la descripció toponímica que fa el geògraf Antoni Ordinas, citant el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECLC) a Geografia i toponímia a les Illes Balears, quan explica que mola prové de mola de molí “per comparació en la forma de les grans moles pètries de les serres, de contorn arrodonit i de parets enrondants, quasi aplomades”.

Si comparam les dues escenes, el procés d’aforestació de la Mola és significatiu. Es pot deduir que el 1956 era un territori amb gestió agrària, amb marjades i tanques de paret seca ben visibles i que amb el temps ha recuperat la seva vocació natural d’espai forestal, de la mateixa manera que molts altres territoris semblants. La dedicació pretèrita d’aquesta mola a pastures pel ramat i a l’extracció de llenya, juntament amb les restes de l’exsecallada de l’arbrat del conradís, formaven un binomi per millorar la fertilitat del sòl, gràcies als fems i als formiguers que fumejaven durant l’estiu. Dins aquesta tessitura es pot entendre la poca presència d’arbrat a la Mola. La fertilització de la terra l’explica amb detall l’historiador Mateu Morro a L’agricultura mallorquina del segle xx (1891 – 1960).

Una altra particularitat que dona nom a l’article d’avui prové del fet que una gota d’aigua de pluja que caigui al cim de la Mola es trobarà davant la tessitura de triar entre dos camins oposats. Per una banda, agafar el vessant sud, cap a la badia de Campos –a estones cercant el pendent entre la planor, quedant esmorteïda a camps i a salobrars o, per contra, agafar direcció nord, engreixant el torrent de na Borges en una llarga ruta fins a la badia d’Alcúdia. Per tant, una modesta elevació que té el seu protagonisme en forma de divisòria que xapa l’escorrentia de Mallorca en dues parts oposades. Dualitat de la qual també n’és protagonista el mateix nucli urbà de Felanitx.

Acabarem amb una darrera curiositat. Fixeu-vos amb el patró concèntric del parcel·lari al ponent la Mola, els dos arcs i les diagonals dibuixats en el mapa serviran de guia. Un patró que desafia la trama ortogonal d’angles rectes tan lligada a la intervenció de l’home –recordeu que les formes de la natura són essencialment corbes.

El conjunt mostra un caràcter orgànic, en forma de laberint, a semblança de la trama urbana de centres històrics com el de Ciutat. Una trama a mida pel moviment en diagonal de l’alfil sobre el taulell d’escacs, enfront de la trama ortogonal d’angles rectes que imposa la distància Manhattan, talment ho fa la torre. En definitiva, un conjunt de detalls lligats a una parcel·lació que no oblidem a partir del segle passat va permetre l’accés de la classe treballadora a la propietat de la terra i, tal vegada, un reflex del nostre tarannà.