La felicitat de l’escursac

AlgaidaDiuen que una imatge val més que mil paraules. La veritat és que de vegades dubt que sigui una frase encertada, però quan veig la fotografia que acompanya aquest escrit se’m fa impossible superar amb paraules la immensa alegria i felicitat que ens transmeten na Catalina Ribot i en Joan Rubió del celler Galmés i Ribot juntament amb la sommelier Evelyn de las Alas del restaurant Ca na Toneta quan presentaren, ara fa ben poc, el primer vi de la varietat escursac, que ja podeu trobar a les botigues de vins.

He parlat diverses vegades en aquestes pàgines dels llarguíssims tràmits burocràtics per aconseguir l’autorització d’una nova varietat de raïm. De l’escursac en vaig parlar el 22 d’octubre del 2016 quan vaig escriure: “Afortunadament avui toca explicar bones notícies, ja que després de més de deu anys d’experimentació, d’informes i de molta feina, la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia ha inclòs en la categoria de varietats de raïm de vinificació a les Illes Balears el raïm negre escursac. Segurament la gran majoria de vosaltres no n’havíeu sentit a parlar; a d’altres us sonarà, perquè apareixia a la trama de la sèrie d’IB3 Llàgrima de sang : l’enòleg del celler, l’actor Toni Gomila, anava darrere d’aquest cep, que li havien contat que donava uns vins ben peculiars. Ben cert; si remenam documentació antiga, podem trobar moltes referències de l’escursac. La més coneguda és la del llibre de l’arxiduc Lluís Salvador Die Balearen, però més interessants són les dades de la memòria sobre el cultiu i la producció de vinya a les Balears de l’any 1889, que ens detalla que era una de les dues varietats més abundants al partit judicial de Manacor i que proporcionava vins amb força i de bona coloració”. Durant aquests dos anys i mig després de l’autorització, alguns afortunats hem anat tastant diversos escursacs que mai han sortit al mercat fins que, a la fi, el celler que més feina ha fet amb aquesta casta de raïm, Galmés i Ribot, ha obert el camí.

La burocràcia

Felicitat pel nounat, que ha tardat més de tretze anys a veure la llum; alegria i joia pel retorn d’un patrimoni local que havia desaparegut de les nostres vides; satisfacció de veure que la tenacitat, l’esforç i la passió d’una vinatera donen un meravellós fruit que ens embriagarà per sempre, i sensació de vertigen quan un repassa el llarg procés fins aconseguir la desitjada firma. L’any 2006 Catalina Ribot i la seva família planten tota una sèrie de varietats minoritàries autòctones i, entre aquestes, l’escursac. Al cap de tres anys comencen les primeres vinificacions per veure’n els resultats i col·laboren amb l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera de la Conselleria d’Agricultura aportant-los els resultats de cada anyada, ja que són ells els que han de fer les passes per poder autoritzar una varietat. Primer es fa una prospecció i caracterització de les plantes que encara queden per Mallorca i també al banc de varietats de l’Encín (Madrid). Una vegada trobada la varietat, s’han d’obtenir lliures de virosi; després es duen a terme quatre anys d’estudi a Madrid fent comparatives amb els valors obtinguts per l’IRFAP. Una vegada vist que coincideixen, es fan tres anys més d’estudi complementari agronòmic a Mallorca i després s’emet l’informe perquè el Ministeri autoritzi la plantació i comercialització, cosa que succeí el 20 de setembre del 2016.

A Mallorca tenim un patrimoni varietal únic i propi. És bo conèixer-lo amb profunditat per tal de poder valorar-ne el potencial, tant agronòmic com enològic, i estic segur que aquests vins tindran veu pròpia al món, un patrimoni que gràcies a la feina de molts vinyòvols, vinaters i també de l’IRFAP no s’ha perdut i s’està revitalitzant i eixamplant de manera extraordinària encara que sigui amb certa lentitud. En un moment en què el comerç del vi és global, es detecta un cert cansament cap als productes homogenis i els consumidors cerquen cada vegada amb més entusiasme productes de qualitat que tinguin personalitat pròpia i aportin sensacions singulars amb un marcat fet diferencial.

VI RECOMANAT

Som Pubill 2017 Celler Galmés i Ribot (Santa Margalida)

Un extens call vermell subjecta el vinyet de Galmés i Ribot, terra que marca en foc el caràcter dels vins i també dels vinyòvols que guarden la vinya. Catalina Ribot és l’ànima d’un projecte familiar que apostà fa temps per les varietats locals amb l’ajuda d’un dels grans tècnics de Catalunya, Joan Rubió. Personalitat molt marcada amb uns violacis profunds, amb finor i elegància de fruits vermells i agradable frescor en boca.